Es compleixen 100 anys de la Setmana Tràgica a Barcelona
Aquest diumenge, 26 de juliol, es commemora el primer centenari d'uns fets que van marcar la història de Barcelona: la Setmana Tràgica. Van ser set dies de revolta en què es van cremar esglésies i convents. Tot va començar per la mobilització de reservistes per anar al Marroc. La revolta va acabar per la repressió de l'exèrcit espanyol, que ja no va trobar resistència atesa la desorganització dels obrers catalans.
El 1909 Espanya era un estat desprestigiat i arruïnat, que havia perdut els territoris a Amèrica i que buscava noves colònies al nord d'Àfrica. Un atac contra els treballadors espanyols del ferrocarril que havia d'unir Melilla i unes mines propietat del conde de Romanones i del marquès de Comillas al protectorat espanyol del nord del Marroc són l'ocasió perfecta per intentar recuperar l'honor perdut.
El govern del conservador Antonio Maura ordena la mobilització de tots els reservistes per a la guerra del Marroc. Aquesta decisió genera un enorme malestar entre les classes populars i els reservistes catalans. D'una banda, hi havia la sensació que els episodis colonials s'havien deixat enrere. De l'altra, hi havia una profunda sensació d'injustícia pel fet que els burgesos poguessin evitar anar al Marroc amb un pagament.
Tot plegat va originar la revolta. Els incidents greus comencen el dilluns 26 de juliol, el mateix dia en què Solidaritat Obrera havia convocat una vaga general a Catalunya.
L'endemà, coincidint amb l'arribada de notícies de grans baixes entre els catalans que ja són al Marroc, s'endureix la protesta. L'exèrcit, en un primer moment, es nega a disparar contra els qui considera la seva pròpia gent. L'Església, però, s'oposa als treballadors i en patirà les conseqüències. Durant set dies hi ha crema de convents i esglésies, es profanen tombes i se n'escarneixen els cadàvers. Tot de fumeres omplen la ciutat.
El dijous, 29 de juliol, la revolta comença a perdre intensitat, i quan l'exèrcit espanyol, amb efectius d'arreu de l'Estat, arriba per reprimir-la no troba resistència, ja que els obrers no estan organitzats.
La Setmana Tràgica acaba amb 78 morts i 500 ferits. La repressió posterior contra els sublevats és terrible i, sobretot, arbitrària. Hi va haver milers de detinguts, 2.000 dels quals van ser jutjats; 175, desterrats; 59, condemnats a cadena perpètua, i 5, condemnats a mort. Tot plegat no va servir per evitar que els obrers catalans anessin al Marroc a lluitar.
El govern del conservador Antonio Maura ordena la mobilització de tots els reservistes per a la guerra del Marroc. Aquesta decisió genera un enorme malestar entre les classes populars i els reservistes catalans. D'una banda, hi havia la sensació que els episodis colonials s'havien deixat enrere. De l'altra, hi havia una profunda sensació d'injustícia pel fet que els burgesos poguessin evitar anar al Marroc amb un pagament.
Tot plegat va originar la revolta. Els incidents greus comencen el dilluns 26 de juliol, el mateix dia en què Solidaritat Obrera havia convocat una vaga general a Catalunya.
L'endemà, coincidint amb l'arribada de notícies de grans baixes entre els catalans que ja són al Marroc, s'endureix la protesta. L'exèrcit, en un primer moment, es nega a disparar contra els qui considera la seva pròpia gent. L'Església, però, s'oposa als treballadors i en patirà les conseqüències. Durant set dies hi ha crema de convents i esglésies, es profanen tombes i se n'escarneixen els cadàvers. Tot de fumeres omplen la ciutat.
El dijous, 29 de juliol, la revolta comença a perdre intensitat, i quan l'exèrcit espanyol, amb efectius d'arreu de l'Estat, arriba per reprimir-la no troba resistència, ja que els obrers no estan organitzats.
La Setmana Tràgica acaba amb 78 morts i 500 ferits. La repressió posterior contra els sublevats és terrible i, sobretot, arbitrària. Hi va haver milers de detinguts, 2.000 dels quals van ser jutjats; 175, desterrats; 59, condemnats a cadena perpètua, i 5, condemnats a mort. Tot plegat no va servir per evitar que els obrers catalans anessin al Marroc a lluitar.
