La Generalitat apunta a un pal elèctric com la causa de l'incendi d'Agramunt, però Fecsa Endesa ho nega
Disputa al voltant de les causes de l'incendi d'Agramunt. La Generalitat apunta a la caiguda d'un cable elèctric com a causa de les flames. Fecsa Endesa reconeix que el cable va caure, però diu que ho va fer hores després que es declarés el foc. Amb tot, el govern i la companyia elèctrica han anunciat que s'obrirà una investigació. Mentrestant, el foc ja ha quedat controlat, amb un balanç final de 5.055 hectàrees cremades de les comarques de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. L'incendi també ha causat la mort d'un jubilat veí de Guissona que va quedar atrapat a prop del seu vehicle.
L'Urgell, la Noguera i la Segarra podrien haver cremat per culpa de la caiguda d'un cable de la xarxa elèctrica. Així ho apunta el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que s'ha desplaçat fins a aquesta zona de les Terres de Ponent per avaluar els efectes del pitjor incendi de l'any.
La Generalitat creu que la hipòtesi més probable de la causa del foc és un problema elèctric al nucli de la Donzell d'Urgell, a Agramunt. Fecsa Endesa, però, ho ha desmentit, ja que segons la companyia elèctrica el pal va caure unes hores després de l'inici del foc. Tant el govern català com la companyia portaran a terme una investigació per intentar escatir les causes de l'incendi.
Més de 5.000 hectàrees calcinades
L'incendi més important d'aquest estiu ja està controlat. Ha cremat més de 5.000 hectàrees, sobretot agrícoles, i també ha costat la vida d'un home d'edat avançada, que havia anat a veure si el foc havia arribat a les seves finques.
Les zones més afectades han estat Oliola, Cabanabona, Florejacs i Sanaüja, on els veïns han viscut moments de molta angoixa ja que les flames han arribat molt a prop dels nuclis urbans, i en alguns casos han cremat diverses finques i vehicles agrícoles davant mateix dels seus propietaris.
Segons un primer inventari de la Generalitat, el foc ha cremat almenys 15 coberts, tractors i maquinària agrícola diversa i dues explotacions ramaderes. De fet, pagesos i ramaders ja poden començar a calcular els danys en conreus i granges amb un sistema d'inventari que ha posat en marxa el Departament d'Agricultura. A Cabanabona s'ha cremat tota la superfície del terme municipal i la Generalitat estudia declarar el municipi zona catastròfica.
Pel que fa a les pèrdues mediambientals, 4.700 de les hectàrees cremades són zones protegides, concretament de la ZEPA Vall de Sió-Llobregós, que estudia i protegeix diverses espècies d'aus. La bona notícia és que l'època de nidificació d'aquests animals ja s'ha acabat, i per tant es creu que no ha afectat gaire la fauna.
Aquest és l'incendi més important d'aquest any a Catalunya, i el més destacat que ha afectat les Terres de Ponent en l'última dècada. Aquest any ja han cremat 7.000 hectàrees a la demarcació de Lleida, mentre que l'any passat, per exemple, només se'n van cremar 18.
La Generalitat creu que la hipòtesi més probable de la causa del foc és un problema elèctric al nucli de la Donzell d'Urgell, a Agramunt. Fecsa Endesa, però, ho ha desmentit, ja que segons la companyia elèctrica el pal va caure unes hores després de l'inici del foc. Tant el govern català com la companyia portaran a terme una investigació per intentar escatir les causes de l'incendi.
Més de 5.000 hectàrees calcinades
L'incendi més important d'aquest estiu ja està controlat. Ha cremat més de 5.000 hectàrees, sobretot agrícoles, i també ha costat la vida d'un home d'edat avançada, que havia anat a veure si el foc havia arribat a les seves finques.
Les zones més afectades han estat Oliola, Cabanabona, Florejacs i Sanaüja, on els veïns han viscut moments de molta angoixa ja que les flames han arribat molt a prop dels nuclis urbans, i en alguns casos han cremat diverses finques i vehicles agrícoles davant mateix dels seus propietaris.
Segons un primer inventari de la Generalitat, el foc ha cremat almenys 15 coberts, tractors i maquinària agrícola diversa i dues explotacions ramaderes. De fet, pagesos i ramaders ja poden començar a calcular els danys en conreus i granges amb un sistema d'inventari que ha posat en marxa el Departament d'Agricultura. A Cabanabona s'ha cremat tota la superfície del terme municipal i la Generalitat estudia declarar el municipi zona catastròfica.
Pel que fa a les pèrdues mediambientals, 4.700 de les hectàrees cremades són zones protegides, concretament de la ZEPA Vall de Sió-Llobregós, que estudia i protegeix diverses espècies d'aus. La bona notícia és que l'època de nidificació d'aquests animals ja s'ha acabat, i per tant es creu que no ha afectat gaire la fauna.
Aquest és l'incendi més important d'aquest any a Catalunya, i el més destacat que ha afectat les Terres de Ponent en l'última dècada. Aquest any ja han cremat 7.000 hectàrees a la demarcació de Lleida, mentre que l'any passat, per exemple, només se'n van cremar 18.
