El Parlament aprova la llei que regula els espais de culte religiós
Posar ordre a la proliferació de centres de culte que ha provocat l'arribada de població nouvinguda. Això és el que pretén el polèmic projecte de llei sobre centres de culte i religió, pioner a Europa, que ha aprovat el Parlament de Catalunya. La llei ha estat aprovada amb els vots del PSC, ERC, ICV-EUiA, CiU i dos diputats del Grup Mixt. La nova normativa preveu que els ajuntaments destinin sòl municipal a espais per a finalitats religioses, segons la disponibilitat i les necessitats dels municipis. A més, estableix un reglament per garantir la salubritat i les condicions de seguretat dels 3.449 centres religiosos catalans.
El text, aprovat pel govern català el 2007, preveu que els plans d'ordenació urbanística municipal incloguin zones qualificades com a equipaments comunitaris per a usos de caràcter religiós, d'acord amb la disponibilitat i les necessitats dels municipis.
A més també preveu mesures sancionadores com el tancament i el desallotjament de locals de concurrència pública si no disposen de llicència municipal d'obertura.
La nova llei de culte també preveu que les administracions garanteixin el tractament "igualitari i no discriminatori en les cessions i autoritzacions d'aquest tipus d'equipaments i espais públics".
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat que es tracta de la primera llei d'aquest tipus d'un govern europeu i ha afegit que dóna una "lliçó de modernitat democràtica" i de respecte a la llibertat religiosa.
Dels 3.349 centres de culte que hi ha a Catalunya, 2.500 són catòlics; 453, protestants; 169, islàmics, i 150 dels testimonis de Jehovà. La religió que té menys representació és la jueva, que té només quatre sinagogues. Per a l'elaboració del projecte de llei, el govern s'ha reunit amb 27 entitats religioses.
A més també preveu mesures sancionadores com el tancament i el desallotjament de locals de concurrència pública si no disposen de llicència municipal d'obertura.
La nova llei de culte també preveu que les administracions garanteixin el tractament "igualitari i no discriminatori en les cessions i autoritzacions d'aquest tipus d'equipaments i espais públics".
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat que es tracta de la primera llei d'aquest tipus d'un govern europeu i ha afegit que dóna una "lliçó de modernitat democràtica" i de respecte a la llibertat religiosa.
Dels 3.349 centres de culte que hi ha a Catalunya, 2.500 són catòlics; 453, protestants; 169, islàmics, i 150 dels testimonis de Jehovà. La religió que té menys representació és la jueva, que té només quatre sinagogues. Per a l'elaboració del projecte de llei, el govern s'ha reunit amb 27 entitats religioses.
