Teheran

L'oposició iraniana troba a internet el principal aliat per organitzar-se, informar i rebre suport

Durant el franquisme, els activistes contraris al règim repartien fulls volants que havien imprès amb una ciclostil. S'enfrontaven a la censura amb els seus mitjans i la burlaven com podien. D'això en fa 40 anys. Els mètodes ara han canviat. A l'Iran, els opositors també reparteixen fulls pels carrers, però la seva lluita contra el règim teocràtic és també global. El mòbil i, sobretot, internet han substituït les velles impremtes en mans dels opositors. Ara la censura es burla amb "tweets", missatges de menys de 140 caràcters que arriben arreu a través de Twitter, amb grups de Facebook i amb l'ajuda d'internautes desconeguts situats a milers de quilòmetres de distància.

Actualitzat
És així de senzill, els fulls volants s'han convertit en missatges curts i el que encara és una batalla pel poder als carrers de l'Iran s'ha convertit també en una lluita global a la xarxa. Els iranians i els partidaris del que ja s'anomena a la xarxa "revolució verda" han afilat l'enginy per trobar camins per saltar-se els controls governamentals.

L'Iran passa per ser, juntament amb la Xina, un dels països que més i millor controla la informació que circula per internet. Però una cosa és censurar mitjans de comunicació i una altra és aturar una allau de comunicacions personals d'usuaris concrets amb la resta del món. De fet, els opositors iranians ja saben el que es cou dins del país i el que els interessa és fer-ho públic. Per això aposten per mitjans com el Twitter, una eina que permet difondre a l'instant el que passa a dins del país. La mecànica és fàcil: un missatge de menys de 140 caràcters que pot llegir tothom. A més, s'han creat canals com #iranelection i #gr88 que agrupen tots els missatges. Serveixen per informar a l'exterior i també per organitzar els actes de l'oposició.

Un altre opció és el Facebook. Tan difamada en ocasions, aquesta xarxa social s'ha convertit en un racó per donar suport als candidats opositors o a la "revolució verda". Buscant-hi Iran o el nom de Moussavi, apareixen desenes de grups amb imatges vídeos i missatges curts com els de Twitter per comunicar com es viu la situació a l'Iran. A més, també en podem trobar imatges al Flickr, vídeos al YouTube, fòrums i blogs i informació de tot tipus sobre el que passa a la república islàmica.

En aquesta context, el règim dels aiatol·làs no s'ha quedat de braços plegats i ha pres mesures. Segons ens explicava l'enviada especial de Catalunya Ràdio a l'Iran, Eulàlia Ferrer, la velocitat de la connexió a internet s'ha reduït a la meitat i durant algunes hores és pràcticament impossible accedir a qualsevol tipus de comunicació que no sigui controlada. Aproximadament a partir de les dues del migdia, hora local, grans parts del país es queden gairebé sense accés a internet, a la telefonia mòbil i de retruc a la missatgeria instantània. Aquesta censura, que també es produeix amb els canals tradicionals com la televisió per satèl·lit, intenta disminuir el flux d'informació a dins del país i reduir-la al que ofereixen als mitjans oficials.

Però, com s'ha demostrat altres vegades, és molt difícil lluitar contra milers de mans ben coordinades teclejant en un ordinador. Els opositors, amb ajuda exterior, ja s'han empescat com saltar-se els moviments del règim. Per exemple, demanen als usuaris de Twitter que es configurin el compte com si escrivissin des de l'Iran per dificultar la identificació dels opositors que informen des de dins del país. Una altra opció és la que ofereix ProtesterHelp, un cibernauta de Califòrnia que fins i tot ha ideat una manera per oferir una IP -una matrícula de connexió- anònima perquè la facin servir iranians contraris al règim. Entre les seves recomanacions hi podem trobar de simples com posar algun toc verd a la icona del perfil de Twitter o anar amb compte amb el tipus d'informació que es pot fer pública per no perjudicar els iranians. Entre d'altres també recomana no executar DDOS, que el que fan és atacar les pàgines oficials del règim dels aiatol·làs, però que alhora carreguen la xarxa iraniana i la fan anar encara més lenta.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut