Ray Kurzweil: "Els ordinadors desapareixeran de la nostra vista"
"La internet de banda ampla estarà a tot arreu i els ordinadors seran tan petits que els portarem a la nostra roba o dins el nostre cos". Aquestes han estat algunes de les prediccions amb les quals s'ha acomiadat el científic Ray Kurzweil de l'audiència del Hit Barcelona, el primer congrés mundial de la innovació que s'ha inaugurat avui, dimecres 17 de juny, i s'allargarà fins al proper divendres 19.
Ray Kurzweil és considerat un dels màxims experts en intel·ligència artificial, a més d'inventor, emprenedor i futurista. Se l'anomena el "nostradamus" del segle XXI perquè moltes de les seves prediccions tecnològiques de les darreres dècades s'han complert. Algunes d'elles explicades en el seu polèmic llibre "L'era de les màquines espirituals", publicat el 1998.
Durant bona part de la seva ponència, Kurzweil ha destacat l'evolució tecnològica que havíem experimentat els éssers humans i ha demostrat com aquesta s'accelera de manera exponencial a mesura que passen els anys, superant la llei de Moore, que expressa que aproximadament cada dos anys es duplica el nombre de transistors d'una computadora. "Les tecnologies de la informació estan provocant canvis espectaculars. L'ordinador que tenim avui a la butxaca de l'americana en forma de telèfon mòbil és mil vegades més petit i milions de vegades més potent que els que feia servir quan era estudiant del MIT fa quatre dècades".
En aquesta línia ha repassat les possibilitats que internet concedeix a tothom a partir de programaris lliures, gratuïts, d'ús fàcil i amb enormes potencials comunicatius. "Avui qualsevol persona, de qualsevol país pot fer una pel·lícula i distribuir-la al món sencer o fundar una companyia i fer-se multimilionari sense haver-hi invertit gaires diners perquè l'important són les idees no els recursos que ja es troben en obert a la xarxa". Kurzweil ha viatjat recentment per la Xina i per l'Àfrica i ha comprovat com el potencial de les tecnologies de la informació es dobla pels usos que troben, sobretot en àmbits com el de la medicina i la salut. "A mitjans dels anys 90 vaig dir que milions de persones es connectarien mitjançant les xarxes socials i la comunicació seria molt potent. Llavors molts em deien que internet era una moda".
Però Ray Kurzweil aixeca polèmica no només per les seves prediccions sinó també per les futures investigacions que té entre mans. És el director de la Universitat de la Singularitat, una institució acadèmica del Silicon Valley que promou el desenvolupament de la intel·ligència de les màquines, de manera que aquestes siguin algun dia superiors als éssers humans. Molts científics dubten d'aquesta possibilitat i la controvèrsia està servida.
Avui ha deixat l'auditori del Hit Barcelona bocabadat amb noves prediccions, entre les quals que al 2029 les màquines intel·ligents seran una realitat i hauran passat el test de Turing, és a dir, aquell que mesura la intel·ligència dels aparells. També ha parlat dels nanorobots, els quals els podrem tenir implantats en el cervell o introduir-los en el cos per reparar cèl·lules cancerígenes. Però molt abans, veurem com una internet de banda ampla i ubiqua es troba pels carrers i per les parets de casa nostra. I més encara: "Els ordinadors, com els coneixem ara, desapareixeran de la nostra vista perquè seran miniaturitzats fins al punt de poder-los portar adossats a la nostra roba o en el nostre cos". Per últim, ha deixat un missatge optimista: "L'esperança de vida creixerà i això va dirigit als que estem en aquest auditori ara mateix".
A la pregunta d'un assistent sobre els punts negatius dels avenços tecnològics i els usos destructors que se li poden donar, Kurzweil ha respost que "la ciència ha de continuar endavant. És clar que existeix la possibilitat que els terroristes obtinguin un virus letal per aniquilar la població mundial gràcies als descobriments en biotecnologia. O que un virus maligne es repliqui per tots els ordinadors del món alhora. Però sempre hi haurà molts altres col·lectius de científics que desenvoluparan l'antivirus per protegir-se d'aquests actes terroristes. Hem de confiar-hi".
Durant bona part de la seva ponència, Kurzweil ha destacat l'evolució tecnològica que havíem experimentat els éssers humans i ha demostrat com aquesta s'accelera de manera exponencial a mesura que passen els anys, superant la llei de Moore, que expressa que aproximadament cada dos anys es duplica el nombre de transistors d'una computadora. "Les tecnologies de la informació estan provocant canvis espectaculars. L'ordinador que tenim avui a la butxaca de l'americana en forma de telèfon mòbil és mil vegades més petit i milions de vegades més potent que els que feia servir quan era estudiant del MIT fa quatre dècades".
En aquesta línia ha repassat les possibilitats que internet concedeix a tothom a partir de programaris lliures, gratuïts, d'ús fàcil i amb enormes potencials comunicatius. "Avui qualsevol persona, de qualsevol país pot fer una pel·lícula i distribuir-la al món sencer o fundar una companyia i fer-se multimilionari sense haver-hi invertit gaires diners perquè l'important són les idees no els recursos que ja es troben en obert a la xarxa". Kurzweil ha viatjat recentment per la Xina i per l'Àfrica i ha comprovat com el potencial de les tecnologies de la informació es dobla pels usos que troben, sobretot en àmbits com el de la medicina i la salut. "A mitjans dels anys 90 vaig dir que milions de persones es connectarien mitjançant les xarxes socials i la comunicació seria molt potent. Llavors molts em deien que internet era una moda".
Però Ray Kurzweil aixeca polèmica no només per les seves prediccions sinó també per les futures investigacions que té entre mans. És el director de la Universitat de la Singularitat, una institució acadèmica del Silicon Valley que promou el desenvolupament de la intel·ligència de les màquines, de manera que aquestes siguin algun dia superiors als éssers humans. Molts científics dubten d'aquesta possibilitat i la controvèrsia està servida.
Avui ha deixat l'auditori del Hit Barcelona bocabadat amb noves prediccions, entre les quals que al 2029 les màquines intel·ligents seran una realitat i hauran passat el test de Turing, és a dir, aquell que mesura la intel·ligència dels aparells. També ha parlat dels nanorobots, els quals els podrem tenir implantats en el cervell o introduir-los en el cos per reparar cèl·lules cancerígenes. Però molt abans, veurem com una internet de banda ampla i ubiqua es troba pels carrers i per les parets de casa nostra. I més encara: "Els ordinadors, com els coneixem ara, desapareixeran de la nostra vista perquè seran miniaturitzats fins al punt de poder-los portar adossats a la nostra roba o en el nostre cos". Per últim, ha deixat un missatge optimista: "L'esperança de vida creixerà i això va dirigit als que estem en aquest auditori ara mateix".
A la pregunta d'un assistent sobre els punts negatius dels avenços tecnològics i els usos destructors que se li poden donar, Kurzweil ha respost que "la ciència ha de continuar endavant. És clar que existeix la possibilitat que els terroristes obtinguin un virus letal per aniquilar la població mundial gràcies als descobriments en biotecnologia. O que un virus maligne es repliqui per tots els ordinadors del món alhora. Però sempre hi haurà molts altres col·lectius de científics que desenvoluparan l'antivirus per protegir-se d'aquests actes terroristes. Hem de confiar-hi".
