La xarxa es rebel·la a l'Iran malgrat la censura
Un cafè internet del centre de Teheran. Un client intenta entrar al Facebook: "Estimat usuari -diu la pantalla- l'accés a aquesta pàgina està denegat." Un altre prova d'entrar al YouTube. "Estimat usuari, l'accés està denegat." Aquest dimarts el règim ha retirat tots els permisos a la premsa i a les agències internacionals a Teheran i restringeix des de dissabte els mòbils i internet. Malgrat la censura, la xarxa es rebel·la a l'Iran com l'eina del contrapoder, l'escletxa per on trobar la informació que el règim vol amagar.
Aquest pàgina, per exemple, és d'un veí de Teheran que desafia el poder i aconseguiex actualitzar cada dia el seu relat de les manifestacions.
Els blogs també triomfen. A l'Iran n'hi ha més de mig milió. Alguns s'han censurat, però molts aconsegueixen sortir a través de pàgines d'exiliats i analitzen amb lupa el que passa. Com aquesta foto, on es veuen agents de paisà amb pistoles. Entre aquests blogs podem trobar el de Saeed Valadbaygi, "Revolutionary Road", que reuneix fotografies i vídeos que han estat publicats en altres blogs, YouTube i Facebook. Un altre blog, Tehran Bureau, està ben connectat amb blogs d'exiliats, experts i acadèmics.
Juan Cole, President del Global Americana Institute, analitza les eleccions i diu que les xifres no quadren. També ho diu "FiveThirtyEigth", que assegura que hi va haver tupinada. Gary Sick, un acadèmic dels EUA i expert en l'Iran, comenta amb profunditat la situació i conté bons enllaços a les fonts. Un altre blog que val la pena consultar és el d'Andrew Sullivan, que aplega material per la revista "The Atlantic".
Una eina d'èxit és el Twitter, ideal per enviar els missatges curts quan els mòbils no funcionen. L'identificador "iranelection" rep desenes de missatges cada hora. Avui, el més repetit era aquest: "Iranelection no està bloquejat. Encara l'utilitzen els iranians, sisplau, no escampeu desinformació." Altres serveis similars amb recerca de Twitter són Tweetscan i Twitterfall.
I internet també serveix per tenir imatges d'allà on no arriben les agències. Fotos de les protestes a la ciutat d'Esfahan, o un vídeo de manifestacions a Tabriz, proves que les protestes s'estenen molt més enllà de la capital. El fotoblog Tehran24 penja diàriament fotografies des de Teheran però segons denuncia el seu editor les seves pàgines estan censurades i la gent a l'interior del país no pot veure-ho. També es pot trobar a Flickr una galeria de Moussavi i imatges sorprenents a Riots in Tehran a Picassa.
Pel que fa a vídeos, enregistrats amb càmeres fotogràfiques o amb videogravadores domèstiques, podeu trobar-los penjats i ordenats a YouTube. Entre aquests hi ha els vídeos pujats per Kosoofvid i que ha rebut des de l'Iran d'un cineasta amic seu. Iranlover100 mostra també la violència al carrer provocada per les milícies Bassij.
A Facebook, estudiants iranians han creat la comunitat "On és el meu vot?", escrit en persa i en anglès, mentre que els partidaris del president Ahmadinejad n'han obert una altra en el seu suport.
Els blogs també triomfen. A l'Iran n'hi ha més de mig milió. Alguns s'han censurat, però molts aconsegueixen sortir a través de pàgines d'exiliats i analitzen amb lupa el que passa. Com aquesta foto, on es veuen agents de paisà amb pistoles. Entre aquests blogs podem trobar el de Saeed Valadbaygi, "Revolutionary Road", que reuneix fotografies i vídeos que han estat publicats en altres blogs, YouTube i Facebook. Un altre blog, Tehran Bureau, està ben connectat amb blogs d'exiliats, experts i acadèmics.
Juan Cole, President del Global Americana Institute, analitza les eleccions i diu que les xifres no quadren. També ho diu "FiveThirtyEigth", que assegura que hi va haver tupinada. Gary Sick, un acadèmic dels EUA i expert en l'Iran, comenta amb profunditat la situació i conté bons enllaços a les fonts. Un altre blog que val la pena consultar és el d'Andrew Sullivan, que aplega material per la revista "The Atlantic".
Una eina d'èxit és el Twitter, ideal per enviar els missatges curts quan els mòbils no funcionen. L'identificador "iranelection" rep desenes de missatges cada hora. Avui, el més repetit era aquest: "Iranelection no està bloquejat. Encara l'utilitzen els iranians, sisplau, no escampeu desinformació." Altres serveis similars amb recerca de Twitter són Tweetscan i Twitterfall.
I internet també serveix per tenir imatges d'allà on no arriben les agències. Fotos de les protestes a la ciutat d'Esfahan, o un vídeo de manifestacions a Tabriz, proves que les protestes s'estenen molt més enllà de la capital. El fotoblog Tehran24 penja diàriament fotografies des de Teheran però segons denuncia el seu editor les seves pàgines estan censurades i la gent a l'interior del país no pot veure-ho. També es pot trobar a Flickr una galeria de Moussavi i imatges sorprenents a Riots in Tehran a Picassa.
Pel que fa a vídeos, enregistrats amb càmeres fotogràfiques o amb videogravadores domèstiques, podeu trobar-los penjats i ordenats a YouTube. Entre aquests hi ha els vídeos pujats per Kosoofvid i que ha rebut des de l'Iran d'un cineasta amic seu. Iranlover100 mostra també la violència al carrer provocada per les milícies Bassij.
A Facebook, estudiants iranians han creat la comunitat "On és el meu vot?", escrit en persa i en anglès, mentre que els partidaris del president Ahmadinejad n'han obert una altra en el seu suport.
