Ahmadinejad s'imposa amb claredat a les eleccions i revalida la presidència de l'Iran
Sense canvis a l'Iran. Els resultats definitius de les eleccions són clars: tot continua igual a la república islàmica. El candidat a la reelecció, el conservador Mahmud Ahmadinejad, ha guanyat les eleccions presidencials amb el 63% dels vots, mentre que el seu principal opositor, el reformista Mir Hussein Moussavi, ha obtingut només un 34% del suport de l'electorat. Moussavi, que hores abans s'havia autoproclamat vencedor dels comicis, alerta ara que el país s'encamina cap a una tirania i denuncia irregularitats electorals. De fet, les enquestes anunciaven uns resultats molt més ajustats i que fins i tot podien abocar els comicis a una segona volta.
Ni les enquestes, ni l'afluència massiva a les urnes, ni tan sols l'autoproclamació com a guanyador per part de Moussavi han canviat la realitat. L'Iran continuarà la seva política actual de la mà del conservador Mahmud Ahmadinejad. L'actual president ni tan sols haurà de passar per una segona volta.
Segons dades quasi definitives, el conservador s'imposa amb més d'un 63% dels vots. El recompte oficial només dóna un 34% dels sufragis a l'aspirant reformista.
Moussavi parla de tirania i farsa
El candidat reformista, Mir Hussein Moussavi, ja ha advertit que el país s'encamina cap a una tirania. L'oposició, a més, denuncia irregularitats en el procés electoral com la manca de paperetes, atacs contra la campanya reformista i el veto als seus representants.
Moussavi diu que no es rendirà davant el que ha qualificat de farsa. Per això ha demanat la intervenció del Consell de Guardians, la màxima autoritat de la República Islàmica, perquè anul·li els comicis. En les últimes hores hi ha hagut enfrontaments entre partidaris de Musavi i la policia en diferents punts de la capital, Teheran.
La participació massiva s'apuntava com una de les armes de Moussavi per mobilitzar l'electorat, però no ha estat així. Les dades oficials parlen d'una participació del 85%, superio al 80% de la població que va emetre el seu vot en els comicis del 1997, quan el reformista Mohammed Khatami va obtenir una victòria aclaparadora. De fet, l'horari de votacions s'ha hagut d'ampliar quatre hores a causa de l'elevada presència d'electors als col·legis.
Qui és Ahmadinejad? Un populista de carrera meteòrica
Ahmadinejad és un dels personatges amb més vídeos a internet. En té molts en contra i alguns a favor, però la majoria ironitzen sobre la seva polèmica trajectòria. Sigui com sigui, una retòrica agressiva i populista i un aspecte messiànic defineixen aquest home de 52 anys fill d'un ferrer i llicenciat en Trànsit i Enginyeria del Transport. Diverses filmacions i testimonis el situen el 1979 com un dels segrestadors dels ostatges de l'ambaixada nord-americana a Teheran, una afirmació que fins ara no s'ha pogut provar.
Després d'una grisa trajectòria, Mahmud Ahmadinejad es va donar a conèixer en la vida política quan va guanyar l'alcaldia de Teheran fa només sis anys. Les seves baralles amb el president reformista, Mohammed Khatami, li van atorgar popularitat. A més, té el suport de les altes instàncies. El guia suprem de la revolució, l'aiatol·là Ali Khamenei, és el seu principal valedor.
Ahmadinejad va arribar a president el 2005. Les masses pobres eren la base del seu electorat, fascinat per un discurs simple i directe. La seva agressivitat va provocar el rebuig de gran part de la comunitat internacional perquè negava reiteradament l'holocaust jueu i predicava la destrucció d'Israel. Quan va decidir reprendre el polèmic programa nuclear, va obrir una crisi que encara no té solució.
Ahmadinejad té al davant el repte del diàleg que li ha llençat el president nord-americà, Barack Obama i, sense oblidar la crisi nuclear, la necessitat de conciliar-se amb dones i joves, que superen àmpliament la meitat de la població de l'Iran.
Segons dades quasi definitives, el conservador s'imposa amb més d'un 63% dels vots. El recompte oficial només dóna un 34% dels sufragis a l'aspirant reformista.
Moussavi parla de tirania i farsa
El candidat reformista, Mir Hussein Moussavi, ja ha advertit que el país s'encamina cap a una tirania. L'oposició, a més, denuncia irregularitats en el procés electoral com la manca de paperetes, atacs contra la campanya reformista i el veto als seus representants.
Moussavi diu que no es rendirà davant el que ha qualificat de farsa. Per això ha demanat la intervenció del Consell de Guardians, la màxima autoritat de la República Islàmica, perquè anul·li els comicis. En les últimes hores hi ha hagut enfrontaments entre partidaris de Musavi i la policia en diferents punts de la capital, Teheran.
La participació massiva s'apuntava com una de les armes de Moussavi per mobilitzar l'electorat, però no ha estat així. Les dades oficials parlen d'una participació del 85%, superio al 80% de la població que va emetre el seu vot en els comicis del 1997, quan el reformista Mohammed Khatami va obtenir una victòria aclaparadora. De fet, l'horari de votacions s'ha hagut d'ampliar quatre hores a causa de l'elevada presència d'electors als col·legis.
Qui és Ahmadinejad? Un populista de carrera meteòrica
Ahmadinejad és un dels personatges amb més vídeos a internet. En té molts en contra i alguns a favor, però la majoria ironitzen sobre la seva polèmica trajectòria. Sigui com sigui, una retòrica agressiva i populista i un aspecte messiànic defineixen aquest home de 52 anys fill d'un ferrer i llicenciat en Trànsit i Enginyeria del Transport. Diverses filmacions i testimonis el situen el 1979 com un dels segrestadors dels ostatges de l'ambaixada nord-americana a Teheran, una afirmació que fins ara no s'ha pogut provar.
Després d'una grisa trajectòria, Mahmud Ahmadinejad es va donar a conèixer en la vida política quan va guanyar l'alcaldia de Teheran fa només sis anys. Les seves baralles amb el president reformista, Mohammed Khatami, li van atorgar popularitat. A més, té el suport de les altes instàncies. El guia suprem de la revolució, l'aiatol·là Ali Khamenei, és el seu principal valedor.
Ahmadinejad va arribar a president el 2005. Les masses pobres eren la base del seu electorat, fascinat per un discurs simple i directe. La seva agressivitat va provocar el rebuig de gran part de la comunitat internacional perquè negava reiteradament l'holocaust jueu i predicava la destrucció d'Israel. Quan va decidir reprendre el polèmic programa nuclear, va obrir una crisi que encara no té solució.
Ahmadinejad té al davant el repte del diàleg que li ha llençat el president nord-americà, Barack Obama i, sense oblidar la crisi nuclear, la necessitat de conciliar-se amb dones i joves, que superen àmpliament la meitat de la població de l'Iran.
