El "Tetris" compleix 25 anys amb més de 70 milions d'unitats venudes
Simple, fàcil d'entendre i, sobretot, addictiu. Fa 25 anys que un enginyer rus, Alexei Pajitnov, va decidir passar l'estona creant un joc d'entreteniment per als seus amics. Així va néixer el "Tetris", un dels videojocs més populars de la història que avui dia encara enganxa jugadors d'arreu del món. Hi ha alguns ingredients que ajuden a entendre que una recepta tan senzilla hagi venut més de 70 milions de còpies.
El geni
Un ordinador de construcció soviètica –còpia d'un model nord-americà-, l'Elektronika 60, i una ment privilegiada amb inquietuds matemàtiques van ser els dos únics ingredients per elaborar aquesta recepta d'èxit.
Alexei Pajitnov, un enginyer rus de 29 anys que treballava a l'Acadèmia de Ciències de Moscou, va decidir programar durant les estones lliures –amb un llenguatge de programació que va aprendre en una sola tarda- un joc d'entreteniment per als seus amics.
El camí cap a l'èxit
Vadim Gerasimov, un company de feina de Pajitnov de només 16 anys, va decidir portar el "Tetris" als creadors de l'ordinador personal, IBM, i això va suposar el primer pas del salt del videojoc des d'Europa fins als Estats Units en versió PC, i des d'allà fins a tots els racons del món.
L'any 1987, l'empresa Mirrorsoft va llicenciar el joc per a les videoconsoles Atari ST, Sinclair ZX i Spectrum. I aquest va ser l'inici d'un èxit que confirmen més de 70 milions d'unitats venudes. La popularització del joc va arribar sobretot gràcies a la seva versió per a la consola portàtil de Nintendo, la Game Boy, però en aquests 25 anys s'ha adaptat a moltíssimes plataformes diferents: sens dubte, una de les claus que hagi arrasat el mercat.
La melodia
Una de les claus de l'èxit del "Tetris" és, sens dubte, la melodia que acompanya el joc. Aquesta banda sonora que tot jugador recorda és en realitat la de la segona versió (1.1) de "Tetris" per a Game Boy.
El compositor japonès de Nintendo Hirokazu Tanaka va apostar per una cançó tradicional russa, "Kurobéiniki", i després d'uns arranjaments la va convertir en una de les melodies més xiulades arreu del món. Diversos grups, entre ells els nord-americans Ozma, fins i tot s'han atrevit a fer-ne les seves versions.
El joc
El seu creador va comprar un joc de taula d'origen grec, el Pentòmino, i després de jugar-hi va pensar que podria adaptar-lo per jugar-hi amb el seu primer ordinador. Les figures geomètriques del joc de sobretaula van donar pas als "tetràminos".
Aquestes figures de quatre cubs s'havien d'anar encaixant fins a completar una línia completa, i així desapareixia la línia. Un funcionament simple i fàcil de comprendre que ha enganxat milions de jugadors de tot el món.
Tot i que l'empresa que té actualment els drets del joc, Tetris Holding, només té llicenciades una quinzena de versions -online, per a Facebook, per a consoles-, només cal visitar webs de jocs online per veure que el "Tetris" té centenars de "germans". Aquest n'és un exemple:
Un ordinador de construcció soviètica –còpia d'un model nord-americà-, l'Elektronika 60, i una ment privilegiada amb inquietuds matemàtiques van ser els dos únics ingredients per elaborar aquesta recepta d'èxit.
Alexei Pajitnov, un enginyer rus de 29 anys que treballava a l'Acadèmia de Ciències de Moscou, va decidir programar durant les estones lliures –amb un llenguatge de programació que va aprendre en una sola tarda- un joc d'entreteniment per als seus amics.
El camí cap a l'èxit
Vadim Gerasimov, un company de feina de Pajitnov de només 16 anys, va decidir portar el "Tetris" als creadors de l'ordinador personal, IBM, i això va suposar el primer pas del salt del videojoc des d'Europa fins als Estats Units en versió PC, i des d'allà fins a tots els racons del món.
L'any 1987, l'empresa Mirrorsoft va llicenciar el joc per a les videoconsoles Atari ST, Sinclair ZX i Spectrum. I aquest va ser l'inici d'un èxit que confirmen més de 70 milions d'unitats venudes. La popularització del joc va arribar sobretot gràcies a la seva versió per a la consola portàtil de Nintendo, la Game Boy, però en aquests 25 anys s'ha adaptat a moltíssimes plataformes diferents: sens dubte, una de les claus que hagi arrasat el mercat.
La melodia
Una de les claus de l'èxit del "Tetris" és, sens dubte, la melodia que acompanya el joc. Aquesta banda sonora que tot jugador recorda és en realitat la de la segona versió (1.1) de "Tetris" per a Game Boy.
El compositor japonès de Nintendo Hirokazu Tanaka va apostar per una cançó tradicional russa, "Kurobéiniki", i després d'uns arranjaments la va convertir en una de les melodies més xiulades arreu del món. Diversos grups, entre ells els nord-americans Ozma, fins i tot s'han atrevit a fer-ne les seves versions.
El joc
El seu creador va comprar un joc de taula d'origen grec, el Pentòmino, i després de jugar-hi va pensar que podria adaptar-lo per jugar-hi amb el seu primer ordinador. Les figures geomètriques del joc de sobretaula van donar pas als "tetràminos".
Aquestes figures de quatre cubs s'havien d'anar encaixant fins a completar una línia completa, i així desapareixia la línia. Un funcionament simple i fàcil de comprendre que ha enganxat milions de jugadors de tot el món.
Tot i que l'empresa que té actualment els drets del joc, Tetris Holding, només té llicenciades una quinzena de versions -online, per a Facebook, per a consoles-, només cal visitar webs de jocs online per veure que el "Tetris" té centenars de "germans". Aquest n'és un exemple:
