"La nanotecnologia aconseguirà predir les malalties i evitar-ne els símptomes" (I)
Als seus 70 anys, el científic Arístides Requicha parla pausadament sobre els avenços de la nanotecnologia i es mostra prudent quan assegura que no totes les prediccions sobre aquesta ciència les veurem tan aviat com esperem. Encara queda molt per fer. El director del Laboratori de Robòtica Molecular de la Universitat del Sud de Califòrnia va passar recentment pel CosmoCaixa per parlar sobre com els nanorobots revolucionaran el futur.
Com definiria la nanotecnologia?
La nanotecnologia és una ciència dedicada a manipular materials a escales de dimensions molt reduïdes, la dels àtoms i molècules. Aquesta manipulació es porta a terme en un rang d'1 a 100 nanòmetres. I un nanòmetre equival a una milmilionèssima part d'un metre, o el que és el mateix: un 1 seguit de nou zeros. Deu nanòmetres és la mida d'una proteïna. Això és molt i molt petit.
Inimaginable...
Sí que podem imaginar-nos com és. Si penses en molècules i àtoms en tens una idea. El que no podem és percebre directament amb els nostres ulls com són de petites aquestes dimensions. Necessitem microscopis especials per apreciar-les.
Com serà el "nanomón" del futur?
Mmmm....
Existirà, oi?
Sí, de fet ja comença a existir. Però prefereixo respondre't explicant-te què és la nanorobòtica i cap a on va.
D'acord...
La nanorobòtica consta de tres àrees. La primera és similar a la de l'assemblatge de la indústria del automòbil on un robot enorme en forma de braç agafa les parts del cotxe i les ajunta fins que el munta sencer. Nosaltres fem el mateix però amb microscòpics de força atòmica capaços d'assemblar nanorobots. A d'això en diem manipulació. Actualment ja s'ha avançat molt en aquest terreny de manera que gràcies a "softwares" es poden fer moltes tasques automàticament. Però he de dir que és extramadament difícil treballar a l'escala del nanòmetre. Perquè mai fins ara s'ha fet alguna cosa semblant. I la nostra intuïció no serveix: el que esperes que pot passar, finalment no succeeix. Per exemple, si agafes un objecte a la teva mà i la gires, aquest caurà. Però això no passa amb una nanopartícula; probablement s'enganxarà per la fricció o qualsevol altra causa.
Aquesta és la primera àrea. I les altres dues?
Ah! La segona és molt més glamurosa: la construcció dels nanorobots. Els nanorobots contenen milers de components a dins de la mida del nanòmetre. Bé, tothom està molt emocionat amb aquesta part. La tercera àrea és la programació d'aquests sistemes o robots. Què se suposa que han de fer aquests nanorobots? En construirem milions, com els programes? No és tan fàcil. Cal que hi hagi alguna coordinació i connexió entre ells.
Parli'm de les aplicacions que veurem quan s'aconsegueixin dominar aquestes tres fases
Sóc de l'opinió que les més interessants es veuran en biologia i medicina. Serem capaços de connectar aquests nanorobots amb molècules i cèl·lules. Serà una gran revolució biològica perquè per fi veurem com actuen. I això ens permetrà entendre millor com funcionen certs medicaments en el cos humà.
També podrem predir amb antelació una malaltia?
Exacte... Imagina't que poguessis detectar una malaltia abans que els seus efectes degenerin. Què passa avui? Que és justament al contrari: vas al metge quan ja et trobes malament i en alguns casos poc es pot fer perquè la malaltia no t'afecti.
Segons el que diu, no tindríem símptomes?
Correcte, ni tampoc ens posaríem malalts. Podria passar. Aquest és un dels reptes del futur: no tractar la gent per les malalties sinó prevenir-les perquè no en tinguin ni tan sols els símptomes.
I amb el càncer? Els nanorobots podrien suprimir la quimioteràpia?
La quimioteràpia consisteix a injectar verí al cos per matar les cèl·lules afectades. Hi ha molta feina per fer perquè els nanorobots puguin substituir aquest tractament. I no tots els càncers són fàcils de detectar; alguns sí però la gran majoria no.
(Segueix llegint la part 2 de l'entrevista amb Arístides Requicha.)
La nanotecnologia és una ciència dedicada a manipular materials a escales de dimensions molt reduïdes, la dels àtoms i molècules. Aquesta manipulació es porta a terme en un rang d'1 a 100 nanòmetres. I un nanòmetre equival a una milmilionèssima part d'un metre, o el que és el mateix: un 1 seguit de nou zeros. Deu nanòmetres és la mida d'una proteïna. Això és molt i molt petit.
Inimaginable...
Sí que podem imaginar-nos com és. Si penses en molècules i àtoms en tens una idea. El que no podem és percebre directament amb els nostres ulls com són de petites aquestes dimensions. Necessitem microscopis especials per apreciar-les.
Com serà el "nanomón" del futur?
Mmmm....
Existirà, oi?
Sí, de fet ja comença a existir. Però prefereixo respondre't explicant-te què és la nanorobòtica i cap a on va.
D'acord...
La nanorobòtica consta de tres àrees. La primera és similar a la de l'assemblatge de la indústria del automòbil on un robot enorme en forma de braç agafa les parts del cotxe i les ajunta fins que el munta sencer. Nosaltres fem el mateix però amb microscòpics de força atòmica capaços d'assemblar nanorobots. A d'això en diem manipulació. Actualment ja s'ha avançat molt en aquest terreny de manera que gràcies a "softwares" es poden fer moltes tasques automàticament. Però he de dir que és extramadament difícil treballar a l'escala del nanòmetre. Perquè mai fins ara s'ha fet alguna cosa semblant. I la nostra intuïció no serveix: el que esperes que pot passar, finalment no succeeix. Per exemple, si agafes un objecte a la teva mà i la gires, aquest caurà. Però això no passa amb una nanopartícula; probablement s'enganxarà per la fricció o qualsevol altra causa.
Aquesta és la primera àrea. I les altres dues?
Ah! La segona és molt més glamurosa: la construcció dels nanorobots. Els nanorobots contenen milers de components a dins de la mida del nanòmetre. Bé, tothom està molt emocionat amb aquesta part. La tercera àrea és la programació d'aquests sistemes o robots. Què se suposa que han de fer aquests nanorobots? En construirem milions, com els programes? No és tan fàcil. Cal que hi hagi alguna coordinació i connexió entre ells.
Parli'm de les aplicacions que veurem quan s'aconsegueixin dominar aquestes tres fases
Sóc de l'opinió que les més interessants es veuran en biologia i medicina. Serem capaços de connectar aquests nanorobots amb molècules i cèl·lules. Serà una gran revolució biològica perquè per fi veurem com actuen. I això ens permetrà entendre millor com funcionen certs medicaments en el cos humà.
També podrem predir amb antelació una malaltia?
Exacte... Imagina't que poguessis detectar una malaltia abans que els seus efectes degenerin. Què passa avui? Que és justament al contrari: vas al metge quan ja et trobes malament i en alguns casos poc es pot fer perquè la malaltia no t'afecti.
Segons el que diu, no tindríem símptomes?
Correcte, ni tampoc ens posaríem malalts. Podria passar. Aquest és un dels reptes del futur: no tractar la gent per les malalties sinó prevenir-les perquè no en tinguin ni tan sols els símptomes.
I amb el càncer? Els nanorobots podrien suprimir la quimioteràpia?
La quimioteràpia consisteix a injectar verí al cos per matar les cèl·lules afectades. Hi ha molta feina per fer perquè els nanorobots puguin substituir aquest tractament. I no tots els càncers són fàcils de detectar; alguns sí però la gran majoria no.
(Segueix llegint la part 2 de l'entrevista amb Arístides Requicha.)
