L'acord per la Sagrera preveu que un terç del pressupost surti de la venda de terrenys
Els governs català i espanyol i l'Ajuntament de Barcelona han tancat a Madrid un acord polític per finançar bona part dels 703 milions d'euros que costaran les obres de l'estació de la Sagrera. Més d'un terç d'aquests diners, uns 255 milions, es pagaran amb els diners extres per a inversions que preveu la disposició addicional tercera de l'Estatut. No obstant això, l'acord deixa pendent de finançament més d'un terç del projecte, que haurà de sortir dels rendiments terciaris de la Sagrera. El conseller Nadal ha subratllat que les obres no aniran en detriment de cap altra inversió en infraestructures.
L'acord tancat aquest dijous a Madrid entre José Blanco, Jordi Hereu i Joaquim Nadal per a la construcció de l'esperada estació de la Sagrera de Barcelona deixa una gran incògnita, el finançament d'un terç del pressupost de l'obra -703 milions d'euros.
Segons el conveni, d'aquest import total l'Adif n'aportarà 161 milions d'euros, mentre que l'Estat hi posarà 255 milions d'euros que sortiran dels recursos que l'Estatut fixa com a inversions a Catalunya.
La xifra que balla són els 287 milions d'euros que, segons l'acord, sortiran dels aprofitaments terciaris de l'estació. És a dir, del rendiment que es tregui dels terrenys i locals destinats a les oficines, l'hotel i els comerços que s'havien projectat sobre l'estació.
Aquesta part del pressupost, per tant, dependrà de la venda de sòl al barri de la Sagrera, que amb l'actual context de crisi econòmica no està ni molt menys assegurada. Segons el ministre de Foment, José Blanco, si d'aquí a dos anys no hagués millorat la situació es posarien en marxa els "mecanismes necessaris" per no aturar l'obra.
L'oposició creu que es una opció arriscada
Des de l'oposició, consideren que amb aquest acord Catalunya hi surt perdent perquè li tocarà pagar part d'una inversió que li correspon al Ministeri de Foment. El diputat de CiU Josep Rull no veu clar que una part de l'obra es pagui mitjançant l'Estatut i que una altra part depengui de la venda de terrenys, un fet que deixa l'estació "totalment penjada".
Des de CiU també es critica que si la Generalitat utilitza part dels fons de la disposició addicional tercera, aquests diners es deixaran d'invertir en altres projectes que ja estaven previstos i que no es faran.
Alberto Fernández Díaz, del PPC, s'ha expressat en termes similars. Els grups de l'oposició a l'Ajuntament creuen que el finançament a partir de la venda de terrenys per fer-hi pisos és una opció massa arriscada.
Segons el conveni, d'aquest import total l'Adif n'aportarà 161 milions d'euros, mentre que l'Estat hi posarà 255 milions d'euros que sortiran dels recursos que l'Estatut fixa com a inversions a Catalunya.
La xifra que balla són els 287 milions d'euros que, segons l'acord, sortiran dels aprofitaments terciaris de l'estació. És a dir, del rendiment que es tregui dels terrenys i locals destinats a les oficines, l'hotel i els comerços que s'havien projectat sobre l'estació.
Aquesta part del pressupost, per tant, dependrà de la venda de sòl al barri de la Sagrera, que amb l'actual context de crisi econòmica no està ni molt menys assegurada. Segons el ministre de Foment, José Blanco, si d'aquí a dos anys no hagués millorat la situació es posarien en marxa els "mecanismes necessaris" per no aturar l'obra.
L'oposició creu que es una opció arriscada
Des de l'oposició, consideren que amb aquest acord Catalunya hi surt perdent perquè li tocarà pagar part d'una inversió que li correspon al Ministeri de Foment. El diputat de CiU Josep Rull no veu clar que una part de l'obra es pagui mitjançant l'Estatut i que una altra part depengui de la venda de terrenys, un fet que deixa l'estació "totalment penjada".
Des de CiU també es critica que si la Generalitat utilitza part dels fons de la disposició addicional tercera, aquests diners es deixaran d'invertir en altres projectes que ja estaven previstos i que no es faran.
Alberto Fernández Díaz, del PPC, s'ha expressat en termes similars. Els grups de l'oposició a l'Ajuntament creuen que el finançament a partir de la venda de terrenys per fer-hi pisos és una opció massa arriscada.
