La LEC blinda el model d'immersió lingüística i destina un 6% del PIB a l'educació
La nova Llei d'Educació de Catalunya ha fet l'últim pas abans que sigui debatuda al Parlament. La ponència parlamentària que hi havia de donar contingut ha acabat la feina. Entre altres coses, el text preveu que en 8 anys s'haurà d'aconseguir una inversió en educació del 6% del PIB. A més, la immersió lingüística queda blindada i s'elimina la doble xarxa d'escoles públiques i concertades. La llei sembla que deixarà la porta oberta a dues qüestions que han aixecat polseguera: la possibilitat de concertar centres de Batxillerat i FP, o centres que separen per sexe. I això, segons Iniciativa, els aparta d'un gran acord educatiu. De fet, ICV ha confirmat que votarà en contra de la llei perquè consideren que no respecta l'esperit del Pacte Nacional per l'Educació. També el PP hi votarà en contra, però per altres motius. Els populars asseguren que no té un consens social ampli i, fins i tot, estudien dur-la al Consell Consultiu.
Consultes d'última hora als assessors jurídics del Parlament. Amb aquesta escena s'ha tancat la ponència de la Llei d'Educació de Catalunya, que en gairebé tres mesos ha mantingut reunions maratonianes.
Els grups ja saben, doncs, com serà la primera Llei d'Educació de Catalunya. Un text que satisfà Convergència i Unió i Esquerra Republicana, entre altres motius, perquè deixarà sense efecte la tercera hora en castellà que s'havia d'aplicar el curs vinent. També perquè preveu un increment de la inversió educativa fins al 6% del PIB català en vuit anys.
Convergència i Unió assegura que amb les seves esmenes ha convertit una llei del tripartit en una llei de país. És per això que han avançat que, si la llei es manté com està, no la canviaran en el cas que en un futur arribin al poder.
Per Esquerra Republicana es tracta de la llei "més important d'aquesta legislatura". Segons Joan Puigcercós, la seva formació ha treballat perquè la norma reculli l'esperit del Pacte Nacional per l'Educació.
Esquerra, PSC i Convergència creuen que la llei garanteix un tracte d'igualtat en drets i deures als centres públics i concertats. Segons els republicans, s'ha treballat per aconseguir un únic model educatiu català en el qual els centres públics i privats es vertebrin en un únic sistema educatiu en igualtat de drets i oportunitats.
No ho veu així, però, Iniciativa, que considera que la llei s'allunya del Pacte Nacional de l'Educació i no equipara en drets i obligacions els centres públics i concertats. Els ecosocialistes adverteixen, a més, que la llei podrà tenir una majoria política, però no social.
Malgrat aquest distanciament d'un dels partits de govern, el PSC ha remarcat que la llei s'aprovarà amb el suport del 80% de la cambra i que incorpora aspectes decisius com la capacitat de decidir com s'organitza el currículum.
El PP, tot i que estudia votar a favor de dos títols, tomba la llei en conjunt perquè no resol, diu, els problemes educatius del país. Ciutadans també la rebutja.
Els grups ja saben, doncs, com serà la primera Llei d'Educació de Catalunya. Un text que satisfà Convergència i Unió i Esquerra Republicana, entre altres motius, perquè deixarà sense efecte la tercera hora en castellà que s'havia d'aplicar el curs vinent. També perquè preveu un increment de la inversió educativa fins al 6% del PIB català en vuit anys.
Convergència i Unió assegura que amb les seves esmenes ha convertit una llei del tripartit en una llei de país. És per això que han avançat que, si la llei es manté com està, no la canviaran en el cas que en un futur arribin al poder.
Per Esquerra Republicana es tracta de la llei "més important d'aquesta legislatura". Segons Joan Puigcercós, la seva formació ha treballat perquè la norma reculli l'esperit del Pacte Nacional per l'Educació.
Esquerra, PSC i Convergència creuen que la llei garanteix un tracte d'igualtat en drets i deures als centres públics i concertats. Segons els republicans, s'ha treballat per aconseguir un únic model educatiu català en el qual els centres públics i privats es vertebrin en un únic sistema educatiu en igualtat de drets i oportunitats.
No ho veu així, però, Iniciativa, que considera que la llei s'allunya del Pacte Nacional de l'Educació i no equipara en drets i obligacions els centres públics i concertats. Els ecosocialistes adverteixen, a més, que la llei podrà tenir una majoria política, però no social.
Malgrat aquest distanciament d'un dels partits de govern, el PSC ha remarcat que la llei s'aprovarà amb el suport del 80% de la cambra i que incorpora aspectes decisius com la capacitat de decidir com s'organitza el currículum.
El PP, tot i que estudia votar a favor de dos títols, tomba la llei en conjunt perquè no resol, diu, els problemes educatius del país. Ciutadans també la rebutja.
