El Tribunal de Justícia de la UE permetrà que els ciutadans s'hi puguin adreçar en català en alguns casos
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha signat un acord amb l'estat espanyol perquè els ciutadans que ho desitgin s'hi puguin dirigir en les llengües cooficials de l'Estat. L'acord n'exclou diversos casos, com els escrits de caràcter jurisdiccional i els que es refereixin a l'aplicació d'una norma legal. El secretari d'Estat per la Unió Europea, Diego López Garrido, ha explicat que amb l'acord es culmina un procés que va començar el 2005. Malgrat això, ha descartat que el català, el gallec i el basc puguin incorporar-se com a llengües oficials durant la presidència espanyola, prevista per al primer semestre del 2010.
Amb l'acord signat entre Espanya i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, a partir d'ara els ciutadans podran dirigir-se a aquesta instància i ser contestats en qualsevol de les llengües cooficials de l'Estat.
Segons Diego López Garrido, que ha signat el memoràndum, es tracta d'"una demostració de la voluntat i el compromís del govern espanyol amb la llengua pròpia, amb la finalitat de donar-los veu en les institucions europees". Tot i així, l'acord també té limitacions, ja que exclou els escrits de caràcter jurisdiccional, els que es refereixin a l'aplicació d'una norma legal i els que tinguin per objecte, de manera directa o indirecta, obtenir un avantatge, un benefici o una funció.
Per dirigir-se al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en català, basc o gallec s'haurà de remetre un escrit a l'Oficina per a les Llengües Oficials del Ministeri de Política Territorial espanyol. Des d'allà es passarà al castellà perquè el Tribunal en redacti la resposta en aquest idioma. Posteriorment es traduirà la resposta de la Cort de Justícia a la llengua cooficial en què es va redactar l'escrit inicial.
Els eventuals costos directes i indirectes causats al Tribunal de Justícia per l'aplicació de l'acord els assumirà el govern espanyol.
Segons Diego López Garrido, que ha signat el memoràndum, es tracta d'"una demostració de la voluntat i el compromís del govern espanyol amb la llengua pròpia, amb la finalitat de donar-los veu en les institucions europees". Tot i així, l'acord també té limitacions, ja que exclou els escrits de caràcter jurisdiccional, els que es refereixin a l'aplicació d'una norma legal i els que tinguin per objecte, de manera directa o indirecta, obtenir un avantatge, un benefici o una funció.
Per dirigir-se al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en català, basc o gallec s'haurà de remetre un escrit a l'Oficina per a les Llengües Oficials del Ministeri de Política Territorial espanyol. Des d'allà es passarà al castellà perquè el Tribunal en redacti la resposta en aquest idioma. Posteriorment es traduirà la resposta de la Cort de Justícia a la llengua cooficial en què es va redactar l'escrit inicial.
Els eventuals costos directes i indirectes causats al Tribunal de Justícia per l'aplicació de l'acord els assumirà el govern espanyol.
