"Volem fer una arqueologia preventiva igual que hi ha una medicina preventiva"
Ja es poden consultar per internet tots els plànols i la documentació de les excavacions de la Tarragona romana que s'han fet a la ciutat des de finals del segle XIX fins al 2004. El projecte, impulsat per la regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona i per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), és una experiència pionera a l'estat espanyol dirigida als arqueòlegs, però també als urbanistes. "És útil per preveure actuacions urbanístiques. Volem fer una arqueologia preventiva, igual que hi ha una medicina preventiva", ha explicat al 3cat24 la Isabel Rodà, directora de l'ICAC.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Manel Laborda
Cap de la secció de Societat de Catalunya Ràdio
Quins documents podem consultar a través del portal de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) del Museu d'Història i del Departament de Patrimoni de la Generalitat?
Són uns documents del que se sap de l'antiga Tàrraco que s'havien publicat en format paper a finals del 2007 i que ara són accessibles en xarxa. Som en una etapa en què el paper, el llibre tradicional i la xarxa són perfectament compatibles i complementaris. És un accés a una documentació enorme, i és molt important tota aquest volum de dades que estan a l'abast de tothom.
Quins objectius busqueu amb aquest projecte? A qui va dirigit?
Va dirigit a un públic especialitzat, arqueòlegs, però també urbanistes. És molt important entendre que el que ara posem a la xarxa no és només una eina per saber què hi havia de patrimoni a la Tarragona antiga. És també útil per preveure actuacions urbanístiques. Volem fer una arqueologia preventiva igual que hi ha una medicina preventiva. És necessari que es puguin planificar actuacions de manera que quan es comencen unes obres a Tarragona no hi hagi "sorpreses" i sobretot no es provoqui la catàstrofe econòmica que representa parar unes obres quan ja han començat a causa d'una troballa inesperada. Es tracta d'un estri de divulgació perquè tothom amb una facilitat tremenda pugui saber què s'ha trobat a la ciutat de Tarragona.
És una experiència nova a l'estat espanyol?
Sí, és la primera vegada que això es fa a l'estat espanyol. Usem tecnologia punta per llegir les restes arqueològiques i ho fem per capes. Això ens permet saber què passava la primera meitat del segle I o la segona meitat del segle II. De fet, el nostre projecte ha despertat la curiositat del món arqueològic espanyol però fins i tot ha anat més enllà. Hem despertat la curiositat dels professionals americans perquè països com Xile i el Perú podrien estar interessats a tirar endavant un projecte similar.
Què sabem ara de Tàrraco que no sabíem fa unes poques dècades?
Afortunadament en sabem més dia a dia perquè la ciència arqueològica es renova, però també en sabem per les intervencions urbanístiques. Hi ha elements de reconsideració molt sovint. Tarragona és patrimoni de la humanitat des de l'any 2000. És molt important entendre que des de Tàrraco es va arribar a governar la província més gran de l'imperi romà. Encara no arribem a veure la gran transcendència que va tenir aquesta ciutat a l'època romana. La nostra feina és que es coneguin més els seus monuments, com van millorar la seva textura urbana, com es va anar formant tot... Són coneixements que hem anat adquirint amb passes de gegant les últimes dècades.
La importància de Tàrraco s'ha anat refermant amb les diferents troballes però pels estudis que es fan, creieu que encara hi ha moltes "sorpreses a trobar" que defineixin més l'abast de la ciutat a l'època romana?
Sí, evidentment. No s'ha acabat la feina, ni l'acabarem aquesta generació. Ara, en la recerca del passat de Tarragona anem més sobre segur, tenim més dades per actuar. Malgrat tot, tenim un aspecte, el relacionat amb el teixit urbà i el dia a dia a la ciutat, que encara és lluny de completar. S'ha avançat molt els últims anys en el reconeixement de la Tàrraco vinculada al port. Hem fet troballes molt interessants, com ara una font decorada amb lleons del segle II abans de Crist, restes més antigues que altres de famoses. Hem de fer ara avenços en el retorn patrimonial. Seria molt bonic que entre l'Ajuntament de Tarragona, l'ICAC, la Generalitat i el Port poséssim les eines perquè es pogués veure amb facilitat la importància que va arribar a tenir el port de Tarragona a l'època romana, com a gran porta d'entrada i sortida de mercaderies.
Quantes persones han participat en aquest projecte?
Una setantena de persones han treballat en aquesta feina de fer visible per internet el valor del passat de Tarragona. Ha estat una tasca molt interessant i intensa de coordinació. S'han integrat totes les dades en un sol volum amb l'ús dels suports moderns.
Hi ha prevista alguna campanya per fer més visible el projecte, per exemple, a les escoles de Catalunya?
Sí, sí, pensem en la difusió a tots els nivells. Per als especialistes, els arqueòlegs, els urbanistes i els arquitectes, però també pels estudiants universitaris i preuniversitaris. De fet l'objectiu és que, per exemple, un professor es pugui documentar al màxim abans d'una visita amb els seus alumnes a Tarragona. Han de disposar de les últimes novetats, les últimes troballes en la recerca de l'antiga Tàrraco. La investigació sense la difusió no arriba on hauria d'arribar. La prioritat de l'ICAC és difondre al màxim tots els coneixements a tots els nivells.
Són uns documents del que se sap de l'antiga Tàrraco que s'havien publicat en format paper a finals del 2007 i que ara són accessibles en xarxa. Som en una etapa en què el paper, el llibre tradicional i la xarxa són perfectament compatibles i complementaris. És un accés a una documentació enorme, i és molt important tota aquest volum de dades que estan a l'abast de tothom.
Quins objectius busqueu amb aquest projecte? A qui va dirigit?
Va dirigit a un públic especialitzat, arqueòlegs, però també urbanistes. És molt important entendre que el que ara posem a la xarxa no és només una eina per saber què hi havia de patrimoni a la Tarragona antiga. És també útil per preveure actuacions urbanístiques. Volem fer una arqueologia preventiva igual que hi ha una medicina preventiva. És necessari que es puguin planificar actuacions de manera que quan es comencen unes obres a Tarragona no hi hagi "sorpreses" i sobretot no es provoqui la catàstrofe econòmica que representa parar unes obres quan ja han començat a causa d'una troballa inesperada. Es tracta d'un estri de divulgació perquè tothom amb una facilitat tremenda pugui saber què s'ha trobat a la ciutat de Tarragona.
És una experiència nova a l'estat espanyol?
Sí, és la primera vegada que això es fa a l'estat espanyol. Usem tecnologia punta per llegir les restes arqueològiques i ho fem per capes. Això ens permet saber què passava la primera meitat del segle I o la segona meitat del segle II. De fet, el nostre projecte ha despertat la curiositat del món arqueològic espanyol però fins i tot ha anat més enllà. Hem despertat la curiositat dels professionals americans perquè països com Xile i el Perú podrien estar interessats a tirar endavant un projecte similar.
Què sabem ara de Tàrraco que no sabíem fa unes poques dècades?
Afortunadament en sabem més dia a dia perquè la ciència arqueològica es renova, però també en sabem per les intervencions urbanístiques. Hi ha elements de reconsideració molt sovint. Tarragona és patrimoni de la humanitat des de l'any 2000. És molt important entendre que des de Tàrraco es va arribar a governar la província més gran de l'imperi romà. Encara no arribem a veure la gran transcendència que va tenir aquesta ciutat a l'època romana. La nostra feina és que es coneguin més els seus monuments, com van millorar la seva textura urbana, com es va anar formant tot... Són coneixements que hem anat adquirint amb passes de gegant les últimes dècades.
La importància de Tàrraco s'ha anat refermant amb les diferents troballes però pels estudis que es fan, creieu que encara hi ha moltes "sorpreses a trobar" que defineixin més l'abast de la ciutat a l'època romana?
Sí, evidentment. No s'ha acabat la feina, ni l'acabarem aquesta generació. Ara, en la recerca del passat de Tarragona anem més sobre segur, tenim més dades per actuar. Malgrat tot, tenim un aspecte, el relacionat amb el teixit urbà i el dia a dia a la ciutat, que encara és lluny de completar. S'ha avançat molt els últims anys en el reconeixement de la Tàrraco vinculada al port. Hem fet troballes molt interessants, com ara una font decorada amb lleons del segle II abans de Crist, restes més antigues que altres de famoses. Hem de fer ara avenços en el retorn patrimonial. Seria molt bonic que entre l'Ajuntament de Tarragona, l'ICAC, la Generalitat i el Port poséssim les eines perquè es pogués veure amb facilitat la importància que va arribar a tenir el port de Tarragona a l'època romana, com a gran porta d'entrada i sortida de mercaderies.
Quantes persones han participat en aquest projecte?
Una setantena de persones han treballat en aquesta feina de fer visible per internet el valor del passat de Tarragona. Ha estat una tasca molt interessant i intensa de coordinació. S'han integrat totes les dades en un sol volum amb l'ús dels suports moderns.
Hi ha prevista alguna campanya per fer més visible el projecte, per exemple, a les escoles de Catalunya?
Sí, sí, pensem en la difusió a tots els nivells. Per als especialistes, els arqueòlegs, els urbanistes i els arquitectes, però també pels estudiants universitaris i preuniversitaris. De fet l'objectiu és que, per exemple, un professor es pugui documentar al màxim abans d'una visita amb els seus alumnes a Tarragona. Han de disposar de les últimes novetats, les últimes troballes en la recerca de l'antiga Tàrraco. La investigació sense la difusió no arriba on hauria d'arribar. La prioritat de l'ICAC és difondre al màxim tots els coneixements a tots els nivells.
