Desenes de persones assalten el Parlament moldau després d'una manifestació contra el govern
Situació convulsa, la que es viu a Moldàvia. Centenars de persones han assaltat i saquejat la seu del Parlament i del govern moldau a Chisinau, la capital del país. Aquest ha estat el punt final d'una manifestació en què uns 3.000 ciutadans han expressat la seva oposició al nou govern comunista. L'acusen d'haver comès frau en les eleccions que s'han celebrat aquest cap de setmana. La marxa ha acabat amb enfrontaments entre la policia i els participants que han provocat desenes de ferits. La policia ha detingut 193 persones i assegura que té la situació controlada. El president de Moldàvia, Vladímir Voronin, ha acusat els partits de l'oposició d'haver instigat un cop d'estat i d'haver organitzat els aldarulls que s'han viscut als carrers de Chisinau.
El Partit Comunista va guanyar les eleccions de diumenge passat amb el 50% dels vots. Darrere se situaven el Partit Liberal, amb un 12,7% dels sufragis, el Partit Democràtic Liberal, amb un 12,2% i l'aliança La Nostra Moldàvia, amb el 9,8% dels vots.
Vladímir Voronin, líder del Partit Comunista, acusa els dirigents d'aquestes tres formacions de no reconèixer-li la victòria i de voler posar en marxa "un cop anticonstitucional a la república". Així mateix, ha titllat de "feixistes" els manifestants que han desobeït les forces de l'ordre i han assaltat la cambra moldava i la seu de l'executiu. El president ha remarcat que les autoritats "defensaran amb duresa la sobirania de l'Estat i l'elecció democràtica del poble".
Unes 3.000 persones s'han manifestat a Chisinau per denunciar el frau que creuen que hi va haver en els darrers comicis. També volen rebutjar el nou govern amb consignes com "A baix el comunisme", "Volem ser a Europa" i "Som romanesos". La marxa ha acabat amb durs enfrontaments entre la policia i els manifestants, amb el resultat de desenes de ferits. Diversos grups de persones han assaltat el Parlament moldau i la seu del govern i han provocat nombroses destrosses.
El cap de la diplomàcia europea, Javier Solana, ha demanat que s'aturi la violència i els atacs contra els edificis de l'administració. Sobre la transparència de les eleccions, Solana ha recordat que els observadors internacionals van opinar que a les eleccions es van complir molts estàndards internacionals, tot i que van demanar millores per garantir un procés "lliure" de qualsevol interferència administrativa.
Moldàvia té una població d'uns quatre milions de persones, i el Banc Mundial el considera el país més pobre del continent europeu. Va formar part de Romania fins al 1940, quan va ser ocupada per l'antiga Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1991, després de la caiguda de l'URSS, va recuperar la independència.
La situació econòmica precària i la pobresa extrema van donar el poder als comunistes fa vuit anys. Hi van arribar defensant l'aproximació a Rússia, però fa quatre anys van començar a mirar a Europa per aconseguir ajuts econòmics.
Vladímir Voronin, líder del Partit Comunista, acusa els dirigents d'aquestes tres formacions de no reconèixer-li la victòria i de voler posar en marxa "un cop anticonstitucional a la república". Així mateix, ha titllat de "feixistes" els manifestants que han desobeït les forces de l'ordre i han assaltat la cambra moldava i la seu de l'executiu. El president ha remarcat que les autoritats "defensaran amb duresa la sobirania de l'Estat i l'elecció democràtica del poble".
Unes 3.000 persones s'han manifestat a Chisinau per denunciar el frau que creuen que hi va haver en els darrers comicis. També volen rebutjar el nou govern amb consignes com "A baix el comunisme", "Volem ser a Europa" i "Som romanesos". La marxa ha acabat amb durs enfrontaments entre la policia i els manifestants, amb el resultat de desenes de ferits. Diversos grups de persones han assaltat el Parlament moldau i la seu del govern i han provocat nombroses destrosses.
El cap de la diplomàcia europea, Javier Solana, ha demanat que s'aturi la violència i els atacs contra els edificis de l'administració. Sobre la transparència de les eleccions, Solana ha recordat que els observadors internacionals van opinar que a les eleccions es van complir molts estàndards internacionals, tot i que van demanar millores per garantir un procés "lliure" de qualsevol interferència administrativa.
Moldàvia té una població d'uns quatre milions de persones, i el Banc Mundial el considera el país més pobre del continent europeu. Va formar part de Romania fins al 1940, quan va ser ocupada per l'antiga Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1991, després de la caiguda de l'URSS, va recuperar la independència.
La situació econòmica precària i la pobresa extrema van donar el poder als comunistes fa vuit anys. Hi van arribar defensant l'aproximació a Rússia, però fa quatre anys van començar a mirar a Europa per aconseguir ajuts econòmics.
