Magdalena Álvarez, la ministra de l'"antes partía que doblá", plega després d'una controvertida gestió
Magdalena Álvarez, la ministra de l'"antes partía que doblá", deixa la cartera de Foment com una les titulars més mal valorades del govern espanyol, i també una de les ministres a qui l'oposició li ha demanat més cops la dimissió. Al Congrés, només tres vots la van salvar d'una reprovació per la crisi de Rodalies i l'aeroport del Prat, però al Senat es va convertir en la primera ministra reprovada. A Catalunya ha estat especialment mal considerada i la seva actitud sovint altiva no l'ha ajudat.
Magdalena Álvarez va néixer a San Fernando (Cadis) fa 57 anys. Ha ocupat la cartera de Foment des del 2004, el mateix any que va ser elegida diputada al Congrés per Màlaga. Han estat cinc anys de gestió polèmica que ella ha afrontat amb un caràcter que es podria resumir en una expressió seva: "Antes partía que doblá".
Són paraules de finals del 2007, un any marcat al seu departament per la crisi de Rodalies Renfe a Catalunya. Va arribar a admetre errors i a demanar disculpes, però de dimitir, res de res. Álvarez serà recordada també com la primera ministra de la democràcia reprovada per les Corts espanyoles, arran d'aquella crisi. També la crisi de Rodalies va portar el Parlament a demanar-ne la destitució, una iniciativa sense precedents.
El que podria ser l'altra cara de la moneda, l'arribada de l'alta velocitat a Barcelona, ha estat un capítol agredolç. Els problemes amb les obres, que van obligar el govern a incomplir el calendari anunciat, i la imminència de les eleccions generals van impedir una inauguració solemne. El 20 de febrer del 2008 arribava l'AVE, però la ministra no s'hi va poder fer la foto.
Malgrat tot, el president espanyol la defensava sempre i, contra tot pronòstic, va repetir al capdavant de Foment en la segona legislatura. Potser hi té a veure el fet que Magdalena Álvarez va formar part del "comitè de notables" que van donar suport a la candidatura de Zapatero a la presidència de l'executiu espanyol.
L'oposició va assenyalar de nou cap a Álvarez per les filtracions de la comissió que va investigar l'accident d'avió a Barajas l'any passat. I més recentment, per les confuses explicacions que va donar després del col·lapse que es va viure a Madrid per la neu. La seva etapa al ministeri s'afegeix als deu anys al capdavant de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Junta d'Andalusia, a la seva llarga experiència com a membre del Cos Superior d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat i a trenta anys de vinculació a la docència universitària.
Són paraules de finals del 2007, un any marcat al seu departament per la crisi de Rodalies Renfe a Catalunya. Va arribar a admetre errors i a demanar disculpes, però de dimitir, res de res. Álvarez serà recordada també com la primera ministra de la democràcia reprovada per les Corts espanyoles, arran d'aquella crisi. També la crisi de Rodalies va portar el Parlament a demanar-ne la destitució, una iniciativa sense precedents.
El que podria ser l'altra cara de la moneda, l'arribada de l'alta velocitat a Barcelona, ha estat un capítol agredolç. Els problemes amb les obres, que van obligar el govern a incomplir el calendari anunciat, i la imminència de les eleccions generals van impedir una inauguració solemne. El 20 de febrer del 2008 arribava l'AVE, però la ministra no s'hi va poder fer la foto.
Malgrat tot, el president espanyol la defensava sempre i, contra tot pronòstic, va repetir al capdavant de Foment en la segona legislatura. Potser hi té a veure el fet que Magdalena Álvarez va formar part del "comitè de notables" que van donar suport a la candidatura de Zapatero a la presidència de l'executiu espanyol.
L'oposició va assenyalar de nou cap a Álvarez per les filtracions de la comissió que va investigar l'accident d'avió a Barajas l'any passat. I més recentment, per les confuses explicacions que va donar després del col·lapse que es va viure a Madrid per la neu. La seva etapa al ministeri s'afegeix als deu anys al capdavant de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Junta d'Andalusia, a la seva llarga experiència com a membre del Cos Superior d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat i a trenta anys de vinculació a la docència universitària.
