Radiografia sísmica de Catalunya
Catalunya, com a país situat a la Mediterrània Occidental, està situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d'Europa i l'Àfrica. Els terratrèmols, doncs, no són un fet aïllat a casa nostra. Tot i això, ni molt menys ens afecten tant com altres països també banyats pel Mediterrani, com Itàlia o Grècia.
A Catalunya, des del 1981, el Servei de Sismologia s'encarrega d'estudiar amb detall els moviments que es produeixen a sota dels nostres peus. Una altra de les tasques del Servei de Sismologia és analitzar i caracteritzar de les zones sísmiques del nostre país.
Per començar, el sòl català es divideix en quatre tipus de terreny, segons si el sòl està format per roca dura, roca compactada, materials semi-compactats o materials no cohesionats. Tenint en compte, entre d'altres, aquestes característiques, es pot determinar quines comarques tenen més risc de terratrèmols. I, en aquest sentit, les més malparades en són les dels Pirineus.
En destaquen especialment la zona de la Garrotxa i el Ripollès, i també els Pallars i la Vall d'Aran. Tot plegat té sentit: sense el moviment de les plaques tectòniques, tampoc no hi hauria Pirineus. A les comarques del pre-pirineu hi ha una mica menys de possibilitats, tot i que per sobre de la mitjana de Catalunya. També en aquest grup hi trobem la zona de l'Alt Maresme i el Montseny. En canvi, a la Plana de Lleida i al Camp de Tarragona hi ha menys terratrèmols i són de més baixa intensitat. Finalment, les Terres de l'Ebre són les que esquiven més els terratrèmols i els seus efectes.
Ara que tenim una mica de mapa sísmic de Catalunya, vegem què ha passat al llarg de la història. La informació més antiga que es conserva sobre terratrèmols a Catalunya data del segle VI. Tot i això, fins al segle XV no hi ha dades gaire fiables. Justament en aquesta època hi ha la crisi sísmica més important de la història del nostre país. Es produeix entre el 1427 i el 1428.
De tots els terratrèmols d'aquells dos anys, el més important és el de la Candelera, el 2 de febrer de 1428. Va fer més de 1.000 morts, una xifra molt considerable tenint en compte que la població catalana de l'època s'estima en menys de 300.000 persones.
Ja al segle XX, hi ha dos terratrèmols destacables. Són els del 1923, a la Vall d'Aran, i el del 1927, al Montseny. Cap dels dos va fer morts, tot i que els danys van ser importants. Durant els últims 25 anys, els terratrèmols a Catalunya es compten per milers, menys d'un centenar dels quals han estat perceptibles per la població.
Els més importants van ser una sèrie dels anys 87, 91, 94 i 94 al Litoral i, més recentment, el del 21 de setembre de 2004 al Ripollès. Amb l'epicentre pròxim a Queralbs, aquest últim terratrèmol va produir fins i tot danys lleus, i es va sentir àmpliament a les comarques de Barcelona i Girona.
Finalment, durant aquest 2009 hi ha hagut tres terratrèmols perceptibles al Principat. El primer va ser a l'Alt Urgell; el segon, al Baix Penedès; i el tercer, a la Selva. Cap dels tres ha arribat a fer danys.
La resposta a la pregunta de si el que ha passat a Itàlia pot succeir a casa nostra, ja ho veieu. Aquesta és la radiografia sísmica de Catalunya. No es pot descartar mai res, però, en principi, no cal patir.
Redacció: "El Cafè de la República"
Per començar, el sòl català es divideix en quatre tipus de terreny, segons si el sòl està format per roca dura, roca compactada, materials semi-compactats o materials no cohesionats. Tenint en compte, entre d'altres, aquestes característiques, es pot determinar quines comarques tenen més risc de terratrèmols. I, en aquest sentit, les més malparades en són les dels Pirineus.
En destaquen especialment la zona de la Garrotxa i el Ripollès, i també els Pallars i la Vall d'Aran. Tot plegat té sentit: sense el moviment de les plaques tectòniques, tampoc no hi hauria Pirineus. A les comarques del pre-pirineu hi ha una mica menys de possibilitats, tot i que per sobre de la mitjana de Catalunya. També en aquest grup hi trobem la zona de l'Alt Maresme i el Montseny. En canvi, a la Plana de Lleida i al Camp de Tarragona hi ha menys terratrèmols i són de més baixa intensitat. Finalment, les Terres de l'Ebre són les que esquiven més els terratrèmols i els seus efectes.
Ara que tenim una mica de mapa sísmic de Catalunya, vegem què ha passat al llarg de la història. La informació més antiga que es conserva sobre terratrèmols a Catalunya data del segle VI. Tot i això, fins al segle XV no hi ha dades gaire fiables. Justament en aquesta època hi ha la crisi sísmica més important de la història del nostre país. Es produeix entre el 1427 i el 1428.
De tots els terratrèmols d'aquells dos anys, el més important és el de la Candelera, el 2 de febrer de 1428. Va fer més de 1.000 morts, una xifra molt considerable tenint en compte que la població catalana de l'època s'estima en menys de 300.000 persones.
Ja al segle XX, hi ha dos terratrèmols destacables. Són els del 1923, a la Vall d'Aran, i el del 1927, al Montseny. Cap dels dos va fer morts, tot i que els danys van ser importants. Durant els últims 25 anys, els terratrèmols a Catalunya es compten per milers, menys d'un centenar dels quals han estat perceptibles per la població.
Els més importants van ser una sèrie dels anys 87, 91, 94 i 94 al Litoral i, més recentment, el del 21 de setembre de 2004 al Ripollès. Amb l'epicentre pròxim a Queralbs, aquest últim terratrèmol va produir fins i tot danys lleus, i es va sentir àmpliament a les comarques de Barcelona i Girona.
Finalment, durant aquest 2009 hi ha hagut tres terratrèmols perceptibles al Principat. El primer va ser a l'Alt Urgell; el segon, al Baix Penedès; i el tercer, a la Selva. Cap dels tres ha arribat a fer danys.
La resposta a la pregunta de si el que ha passat a Itàlia pot succeir a casa nostra, ja ho veieu. Aquesta és la radiografia sísmica de Catalunya. No es pot descartar mai res, però, en principi, no cal patir.
Redacció: "El Cafè de la República"
