Mor als 82 anys l'expresident argentí Raúl Alfonsín, un símbol de la democràcia al país
Raúl Alfonsín, el president que va restaurar la democràcia a l'Argentina després de la dictadura militar, ha mort aquesta matinada a Buenos Aires, als 82 anys, per les complicacions del càncer de pulmó que patia des de feia dos anys. El govern argentí ha decretat tres dies de dol durant els quals les seves restes podran ser visitades al Congrés. La presidenta, Cristina Fernández, que és de viatge a Londres, ha afirmat que la figura de l'expresident Alfonsín està "indissolublement lligada" a la recuperació de la democràcia a l'Argentina. En saber-se la notícia, centenars de persones s'han congregat a la porta del domicili de l'expresident amb espelmes per homenatjar-lo.
L'Argentina ha perdut l'home que es va convertir en símbol de la democràcia al país. Raúl Alfonsín, el primer cap d'estat de la restauració democràtica argentina, ha mort "tranquil, amb molta pau i a casa seva, acompanyat per tota la seva família, com ell volia", explica el comunicat que el seu metge personal ha emès per comunicar la notícia.
Les mostres de condol no s'han fet esperar. Poc després de saber-se la notícia, simpatitzants seus s'han acostat a casa d'Alfonsín per expressar la seva tristesa amb espelmes i pancartes d'agraïment per al seu expresident. Per la seva banda, la presidenta del país, Cristina Fernández, ha elogiat la figura de l'expresident i ha fet arribar el seu condol a la família.
Fernández ha assegurat que Alfonsín està totalment relacionat amb la recuperació de la democràcia a l'Argentina i que "defensava fins al final les seves conviccions". "Moltes vegades hem tingut diferències, però Alfonsín era un home amb moltes conviccions i això és digne de respecte", ha afirmat la presidenta.
L'home que va portar als tribunals els militars de la dictadura
L'expresident argentí Raúl Alfonsín, que va ocupar el càrrec des del 1983 fins al 89, va viure uns temps convulsos per a la democràcia i va dur als tribunals els responsables dels crims de la dictadura militar més violenta de la història d'aquest país. Va aconseguir que el 1985 un tribunal civil condemnés cinc dels principals responsables de la repressió, entre els quals hi havia noms com els dels expresidents Jorge Videla i Roberto Viola i els almiralls Emilio Massera i Armando Lambruschini.
També va ser responsable de les lleis de Punt Final, que deixaven fora de l'abast dels tribunals policies i militars subordinats que van participar en la repressió, lleis aprovades pels insistents reclams dels militars argentins, que durant el període de presidència d'Alfonsín van protagonitzar diferents alçaments militars que no van prosperar. El juliol del 1989 i després de la celebració d'eleccions generals, va entregar la presidència de l'Argentina al peronista Carlos Saúl Menem.
Les mostres de condol no s'han fet esperar. Poc després de saber-se la notícia, simpatitzants seus s'han acostat a casa d'Alfonsín per expressar la seva tristesa amb espelmes i pancartes d'agraïment per al seu expresident. Per la seva banda, la presidenta del país, Cristina Fernández, ha elogiat la figura de l'expresident i ha fet arribar el seu condol a la família.
Fernández ha assegurat que Alfonsín està totalment relacionat amb la recuperació de la democràcia a l'Argentina i que "defensava fins al final les seves conviccions". "Moltes vegades hem tingut diferències, però Alfonsín era un home amb moltes conviccions i això és digne de respecte", ha afirmat la presidenta.
L'home que va portar als tribunals els militars de la dictadura
L'expresident argentí Raúl Alfonsín, que va ocupar el càrrec des del 1983 fins al 89, va viure uns temps convulsos per a la democràcia i va dur als tribunals els responsables dels crims de la dictadura militar més violenta de la història d'aquest país. Va aconseguir que el 1985 un tribunal civil condemnés cinc dels principals responsables de la repressió, entre els quals hi havia noms com els dels expresidents Jorge Videla i Roberto Viola i els almiralls Emilio Massera i Armando Lambruschini.
També va ser responsable de les lleis de Punt Final, que deixaven fora de l'abast dels tribunals policies i militars subordinats que van participar en la repressió, lleis aprovades pels insistents reclams dels militars argentins, que durant el període de presidència d'Alfonsín van protagonitzar diferents alçaments militars que no van prosperar. El juliol del 1989 i després de la celebració d'eleccions generals, va entregar la presidència de l'Argentina al peronista Carlos Saúl Menem.
