Castells ratifica les xifres de Saura sobre el finançament i rebutja la desautorització de Zapatero
"Nosaltres som gent seriosa que no es dedica a inventar-se xifres com si fos una diversió". Amb aquestes paraules contundents ha respost el conseller d'Economia català, Antoni Castells, al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. El cap de l'executiu de Madrid va desautoritzar les xifres que va fer públiques el conseller de l'Interior, Joan Saura, en una roda de premsa. Castells contradiu Zapatero i ratifica els números que va donar Saura. El conseller d'Economia referma que els 2.000 milions d'oferta de Madrid assolits gradualment són els números que hi ha damunt la taula.
Continua el creuament de declaracions sobre les xifres que el govern espanyol ha posat damunt la taula en l'última oferta de finançament. Després que el conseller d'Interior, Joan Saura, les va deixar caure en una roda de premsa sobre l'actuació dels Mossos en les marxes anti-Bolonya, Madrid va replicar assegurant que no eren certes. El mateix Zapatero va censurar que s'haguessin fet públiques i els va treure validesa. El president espanyol les va titllar de filtracions i va assegurar que eren aproximatives i interessades.
El govern de la Generalitat va reaccionar a aquestes paraules de Zapatero tancant files al voltant de Joan Saura i retraient a Madrid la demora en el finançament. L'últim a sumar-se a aquest corrent ha estat el conseller d'Economia. En declaracions a la premsa abans de participar en la XXIII Escola d'Hivern del PSC a Tarragona, Castells, que és el principal negociador català del nou sistema de finançament autonòmic, ha confirmat les xifres donades per Saura i ha dit que va ser ell mateix qui les va donar a conèixer a la reunió de la comissió mixta de la part catalana d'afers econòmics i fiscals. El titular d'Economia ha estat contundent assegurant que la Generalitat és "seriosa" i "no es dedica a inventar-se xifres com si fos una diversió".
Castells, en canvi, no ha volgut pronunciar-se sobre les declaracions del conseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs, que va marcar en dues setmanes el termini límit per arribar a un acord de finançament. Segons Ausàs, si el govern espanyol no proposa un model adequat al que preveu l'Estatut el govern català "haurà d'aixecar-se de la taula". Tot i no mullar-se, Castells ha insistit que en les últimes setmanes i, en especial, els últims dies, tant el president de la Generalitat com ell mateix han dit que aquesta és una negociació "que no pot seguir oberta indefinidament" perquè aquest capítol cal tancar-lo i volen tancar-lo "bé".
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, també ha parlat d'un termini tot i que no ha estat tan categòric. En una entrevista a Catalunya Informació, el polític d'Iniciativa ha assegurat que si en un mes no hi ha un acord el govern català haurà de començar a posar-se al capdavant d'una mobilització social per aconseguir un bon finançament.
CiU posa preu al seu suport a Zapatero
Convergència i Unió avisa Zapatero que només li donarà suport al Congrés si, a més de complir amb el finançament, respecta que a Catalunya la federació nacionalista és la força més votada. Ho ha dit Felip Puig, que creu que les diferències entre els governs català i espanyol sobre la xifra de la negociació fan pensar que no hi haurà un acord satisfactori. Per Puig, les desautoritzacions mútues entre Zapatero i el conseller Antoni Castells sobre la xifra de la negociació augmenten les probabilitats que no hi hagi un acord satisfactori per a Catalunya.
Les xifres fetes públiques pel conseller Joan Saura i que Zapatero va desautoritzar situen l'última oferta en 1.200 milions d'euros per al primer any, 1.600 per al segon i 2.000 per al tercer.
El govern de la Generalitat va reaccionar a aquestes paraules de Zapatero tancant files al voltant de Joan Saura i retraient a Madrid la demora en el finançament. L'últim a sumar-se a aquest corrent ha estat el conseller d'Economia. En declaracions a la premsa abans de participar en la XXIII Escola d'Hivern del PSC a Tarragona, Castells, que és el principal negociador català del nou sistema de finançament autonòmic, ha confirmat les xifres donades per Saura i ha dit que va ser ell mateix qui les va donar a conèixer a la reunió de la comissió mixta de la part catalana d'afers econòmics i fiscals. El titular d'Economia ha estat contundent assegurant que la Generalitat és "seriosa" i "no es dedica a inventar-se xifres com si fos una diversió".
Castells, en canvi, no ha volgut pronunciar-se sobre les declaracions del conseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs, que va marcar en dues setmanes el termini límit per arribar a un acord de finançament. Segons Ausàs, si el govern espanyol no proposa un model adequat al que preveu l'Estatut el govern català "haurà d'aixecar-se de la taula". Tot i no mullar-se, Castells ha insistit que en les últimes setmanes i, en especial, els últims dies, tant el president de la Generalitat com ell mateix han dit que aquesta és una negociació "que no pot seguir oberta indefinidament" perquè aquest capítol cal tancar-lo i volen tancar-lo "bé".
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, també ha parlat d'un termini tot i que no ha estat tan categòric. En una entrevista a Catalunya Informació, el polític d'Iniciativa ha assegurat que si en un mes no hi ha un acord el govern català haurà de començar a posar-se al capdavant d'una mobilització social per aconseguir un bon finançament.
CiU posa preu al seu suport a Zapatero
Convergència i Unió avisa Zapatero que només li donarà suport al Congrés si, a més de complir amb el finançament, respecta que a Catalunya la federació nacionalista és la força més votada. Ho ha dit Felip Puig, que creu que les diferències entre els governs català i espanyol sobre la xifra de la negociació fan pensar que no hi haurà un acord satisfactori. Per Puig, les desautoritzacions mútues entre Zapatero i el conseller Antoni Castells sobre la xifra de la negociació augmenten les probabilitats que no hi hagi un acord satisfactori per a Catalunya.
Les xifres fetes públiques pel conseller Joan Saura i que Zapatero va desautoritzar situen l'última oferta en 1.200 milions d'euros per al primer any, 1.600 per al segon i 2.000 per al tercer.
