Diferenciar-se, la clau per buscar feina en temps de crisi

 Les empreses ja no busquen bons tècnics sinó bons treballadors. "El currículum ja no és suficient, hi ha les competències clau: la comunicació, el lideratge, el treball en equip, el saber fer... que ens fan ser competitius i ocupables en el mercat laboral", exposa el director de Porta 22, Lorenzo Di Pietro, que afegeix que són "habilitats personals que no t'ensenyen a l'escola o a la facultat". En moments de crisi, és imprescindible marcar la diferència respecte de la resta de candidats: "Hi ha més competidors i per això cal veure el nostre valor afegit com a professionals, cal posar en valor les competències per les quals podem destacar".

A més de diferenciar-nos, fer un currículum cridaner, planificar les preguntes d'una entrevista i investigar la realitat del mercat laboral, també és imprescindible conèixer totes les eines que tenim a l'abast. Actualment, el 75% de les ofertes circulen per canals informals, per tant, avui, un procés de recerca de feina no s'entén sense internet. Primer de tot, el candidat ha de saber per on circulen les ofertes: portals d'ocupació, "networking", empreses de selecció, "headhunters"..."Les noves tecnologies han modificat els canals de recerca de feina, no tenir en compte internet vol dir deixar de banda la majoria d'oportunitats", afirma Di Petro.

La formació porta a l'ocupació

La formació és un valor afegit a l'hora de trobar feina, però també per no perdre-la. A Porta 22 han notat especialment que s'ha disparat la demanda dels cursos per potenciar el desenvolupament competencial: durant els últims mesos s'han incrementat un 25%. En moments de desacceleració, la formació també és una "barrera i una seguretat" per mantenir el lloc de treball o per reciclar-se en cas d'atur. Els més formats són els que més se salven de la desocupació. Segons Di Pietro, "la probabilitat de quedar-se a l'atur és directament proporcional a la teva formació professional". Segons dades de l'EPA, el 7,6% dels desocupats tenien un nivell de formació superior, el 13,9% havien arribat fins a la formació secundària i el 12% havien cursat formació professional.

Desfer mites

La formació acadèmica no garanteix un accés ràpid a una feina. En aquests moments, si bé els joves són els millor formats, la crisi està afectant més els joves que els grans. Els joves que acaben els estudis, menors de 25 anys, són els que estan tenint més dificultats per accedir per primera vegada al món laboral després d'acabar els estudis. En canvi, el col·lectiu més proper a la jubilació està tenint més facilitats per reinserir-se. Així ho demostra l'èxit del programa "Un valor segur", impulsat per Porta 22 i dirigit a persones de més de 45 anys, que ha aconseguit que un 60% dels participants trobessin una ocupació en un termini de sis mesos després de finalitzar la iniciativa.

El mercat necessita professionals o llicenciats?

En aquesta edició de la Saló de l'Ensenyament, els joves poden remenar entre múltiples ofertes universitàries, de formació professional, escoles de negocis, "e-learning", idiomes o màsters i postgraus. La pregunta és: aquesta àmplia oferta formativa s'adequa a les necessitats del mercat de treball? Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, a Catalunya fan falta 50.000 joves que hagin cursat formació professional (FP) i el govern espanyol té un pla perquè al 2012 s'assoleixin un total de 700.000 titulats en aquest itinerari de formació secundària. De totes maneres, això no significa que el mercat no necessiti absorbir llicenciats tot i que "no en totes les àrees", matisa el director de Porta 22, que admet que en algunes carreres "hi ha un desajust entre l'oferta i la demana". Una altra realitat preocupant, sovint oblidada, són els joves que no tenen ni estudis ni feina. Un estudi de la UGT xifra en 100.000 els que hi ha a Catalunya. Per Di Pietro, "són conseqüència del fracàs escolar que a Catalunya supera el 30%, una realitat que el mercat de treball acaba reflectint".

El tipus de formació no determina la carrera laboral. "La formació professional garanteix una inserció a curt termini més efectiva, però a llarg termini la formació universitària permet una carrera professional més àmplia", comenta Di Pietro, que també adverteix que "la formació determina però fins a cert punt perquè els itineraris poden ser molt variats. Es tenen molt en compte molt les habilitats personals, la motivació".

Enginyeria i salut, sectors emergents

Actualment, falten llicenciats en enginyeries industrials, d'infraestructures i de telecomunicacions i també professionals de ciències de la salut. Precisament, per potenciar l'interès dels joves per la ciència i la tècnica i atraure'ls cap a les noves carreres d'enginyeria, aquest any el Saló de l'Ensenyament ha estrenat l'espai "Viu la ciència". Amb un esperit molt pràctic i interactiu, s'hi mostren experiments científics: "a l'estand d'Enginy Cat, diferents universitats i centres d'estudis hi han instal·lat els resultats de les seves recerques, perquè els joves els poguessin palpar i experimentar", comentava el coordinador del nou espai impulsat per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, Enric Garrell.

Precisament, els enginyers i els perfils més qualificats del sector d'innovació i desenvolupament (I+D) són els més buscats a Catalunya. També l'entorn de les ocupacions relacionades amb el món de la logística i la manipulació d'aliments s'erigeixen com a professions de futur. En aquest context de crisi, els sectors que més estan resistint, en el marc de l'àrea metropolitana de Barcelona, són el de ciències de la salut, tecnologies de la informació, serveis a les persones i el sector de la logística. En canvi, els més perjudicats per la conjuntura econòmica són la construcció i el macrosector de serveis.