Caminal: "El Memorial honora els lluitadors de la llibertat i la democràcia" (I: D de democràcia)
El Memorial Democràtic de la Generalitat va néixer amb l'objectiu de fomentar el coneixement històric de la lluita per la democràcia a Catalunya i amb la finalitat de garantir el dret cívic de la memòria. Amb motiu del 70è aniversari de l'exili republicà, el Memorial promourà un gran nombre d'activitats, entre elles homenatges, exposicions i la senyalització de les rutes de l'exili de l'Empordà. El web de notícies 3cat24.cat ha entrevistat el seu director, Miquel Caminal, per parlar de la institució i la programació d'aquest 2009.
Quines són les polítiques de recuperació de la memòria que porta a terme el Memorial Democràtic?
El Memorial té dos principis, que s'han recollit a l'Estatut, relacionats amb la memòria històrica i els valors democràtics. Sempre insisteixo que el Memorial Democràtic té una D molt gran i la memòria està al servei d'aquesta D de democràcia i llibertat. Per tant, nosaltres impulsem polítiques públiques que miren el passat, pensen en el present i sobretot en el futur. No fem polítiques públiques únicament per explicar, per conèixer, per educar sobre el que ha succeït, sinó principalment per comprometre. Busquem el compromís de la ciutadania, començant per les institucions, en tot allò que es relaciona amb els valors de la llibertat i de la democràcia, perquè la nostra història ja és prou desgraciada i prou marcada pels sistemes autoritaris. La funció principal del Memorial Democràtic és una funció pedagògica. No és tant impulsar iniciatives concretes, que, per això, ja hi ha altres institucions, sinó unes polítiques d'orientació de coneixement, també de recerca, evidentment, però amb una idea molt clara que la democràcia és el valor principal i fonamental que propugnem i defensem. Això és important dir-ho com a presentació general del Memorial perquè poso a continuació i no abans, la Guerra Civil, la dictadura franquista i tantes altres qüestions que ens interessen; perquè si nosaltres només penséssim en la Guerra Civil, en el franquisme i l'exili, potser algú es pensaria que del que es tracta és que expliquem el que ha passat. No, el que nosaltres volem és impulsar la consciència democràtica perquè de res serveix explicar el passat si efectivament tothom no entén per què ho expliquem, perquè el passat, passat està i malauradament no el podem canviar, però en el present sí que ens hi podem implicar i el futur ens el podem guanyar.
Quan comença a caminar el Memorial?
El Memorial no ha tingut uns orígens fàcils. La memòria històrica és una idea ràpidament compartida per totes les forces democràtiques. Aquí a Catalunya tenim un gran avantatge, i és que el 15 de juny de 1977 la victòria de l'oposició democràtica va ser aclaparadora. Això és un coixí excel·lent per impulsar polítiques de memòria històrica i de valors democràtics i, és més, estic convençut que el Memorial Democràtic serà impulsat, siguin quins siguins els canvis que es produeixin en el govern de la Generalitat. Però, tot i que el coixí que dóna origen al memorial era molt bo, era molt complicada la constitució d'una institució o entitat de dret públic amb personalitat pròpia vinculada a la Generalitat, però amb voluntat de representar el conjunt de forces polítiques que són al Parlament. Portem uns tres i quatre anys de procés lent, però consistent, de consolidació. Podríem dir que fins a finals del 2008, el Memorial ha funcionat a partir de la Direcció General de la Memòria Històrica vinculada al Departament de Relacions Institucionals i Participació, i principalment dirigit per María Jesús Bono, directora General de Memòria Històrica, amb el repte de desenvolupar la llei i els estatuts del Memorial. Però podem dir que el procés d'institucionalització i de govern del Memorial no comença fins a finals del 2008, que és quan jo sóc nomenat director del Memorial Democràtic i quan procedim a constituir la junta de govern. Encara estem en fase de culminar aquest procés. També falta constituir el consell de participació, que jo hi dono molta importància perquè hi ha les entitats de memòria històrica, vinculades amb la resistència franquista i pioneres en la defensa dels valors democràtics. També hi han de ser altres institucions que van tenir un paper important en la resistència del franquisme i persones que van significar o que, per la seva trajectòria, són un gran referent per al Memorial Democràtic. Per tant, estem en aquest procés d'institucionalització que jo espero que al llarg d'aquest 2009 podrem afirmar que el Memorial ja funciona plenament i íntegrament i que, per tant, ja és una institució que podrem considerar com a consolidada.
Però ja fa temps que han començat a treballar.
D'activitats se n'han fet moltes. Normalment es crea la institució i després ve la funció. En aquest cas podem dir que ha estat al revés i ho celebro. Primer s'ha fet la funció i la política de memòria històrica, així com moltes activitats. Sincerament, quan vaig agafar la direcció del Memorial ho vaig poder comprovar; ni de lluny em pensava que eren tantes i tantes les activitats realitzades fins aleshores, i de tot tipus, des d'exposicions i actes fins a col·loquis. Podem dir que el Memorial ja porta dos anys de fort ritme. Evidentment, ja hi havia una programació pel 2009, que no he decidit, sinó assumit, que genera un gran impacte i que s'ha concretat amb la presentació de la política de cara el 2009 d'homenatge als republicans i de recuperació de la memòria en relació amb l'exili en el 70 aniversari del final de la Guerra Civil. El memorial té un programa d'actes important.
Una de les funcions del Memorial és homenatjar les víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme. Com es dignifiquen aquestes víctimes?
Les víctimes no es dignifiquen únicament amb la reparació del seu honor perquè no l'han perdut mai. La reparació de les víctimes, en realitat, es concreta en dues coses que, probablement, són més complicades de fer. La primera, explicar el que va passar i que les víctimes, en alguns casos, són protagonistes de la llibertat i persones que es van comprometre en el seu moment a defensar la legitimitat i la legalitat republicana enfront dels sublevats; també hi ha hagut víctimes després que han defensat els valors de la democràcia enfront de la dictadura. Per tant, aquí el que fem és honorar lluitadors, els patriotes de la llibertat i la democràcia, i això, que s'ha d'explicar, és dignificar les víctimes; és fer justícia a aquestes persones perquè sense la seva lluita, el seu esforç i el seu risc, veuríem si avui tindríem el que tenim al nostre país. Quan s'explica la transició i alguns es posen moltes medalles, sempre dic, i crec que molts compartim aquesta idea, que sense l'acció de milers i milers de persones anònimes que van lluitar per la democràcia amb les condicions més complicades, difícils i adverses, la transició hauria anat en una altra direcció. Tot el que es va aconseguir de bo és mèrit, sobretot, d'aquestes persones. Per tant, en primer lloc reparar vol dir fer justícia a la seva memòria i posar-los en el lloc protagonista en la lluita per la llibertat que van tenir. Però en segon lloc, i això costarà, és que mentre aquells que van tenir complicitat amb la victòria dels sublevats el 1939, i la van mantenir fins al 20 de novembre de 1975, no demanin d'alguna manera de perdó és difícil que puguem fer tots els honors que es mereixen aquests protagonistes de la llibertat en la història del segle XX a Espanya i a Catalunya. No es tracta de fer un plantejament venjatiu, ni molt menys, ni de demanar res, sinó d'una cosa tan simple com que aquells que en tenen motius demanin perdó. Sé que això, dit avui, encara que hagin passat 30 anys des de la Constitució de 1978, és precipitat. No hi haurà llibertat plena en el nostre país, plena democràcia, fins que no quedi cap rastre de franquisme. Això no ho dic només en el terreny dels símbols, que encara queda feina per fer, també en altres terrenys. Els poders de l'Estat, el legislatiu, el judicial i l'executiu tenen una particular responsabilitat que no quedi ni un sol rastre de franquisme perquè l'honor d'aquestes persones que van lluitar per la democràcia i la llibertat estigui plenament restablert. Avui encara no estem en aquest punt. S'han fet alguns passos, però efectivament per mi reparar és una paraula inadequada, clarament insuficient perquè, en realitat, el que hem de fer és honorar aquestes persones, aquests autèntics patriòtics de la llibertat.
Més entrevista
Segona part (Iniciatives)
Tercera part (Activitats 2009)
El Memorial té dos principis, que s'han recollit a l'Estatut, relacionats amb la memòria històrica i els valors democràtics. Sempre insisteixo que el Memorial Democràtic té una D molt gran i la memòria està al servei d'aquesta D de democràcia i llibertat. Per tant, nosaltres impulsem polítiques públiques que miren el passat, pensen en el present i sobretot en el futur. No fem polítiques públiques únicament per explicar, per conèixer, per educar sobre el que ha succeït, sinó principalment per comprometre. Busquem el compromís de la ciutadania, començant per les institucions, en tot allò que es relaciona amb els valors de la llibertat i de la democràcia, perquè la nostra història ja és prou desgraciada i prou marcada pels sistemes autoritaris. La funció principal del Memorial Democràtic és una funció pedagògica. No és tant impulsar iniciatives concretes, que, per això, ja hi ha altres institucions, sinó unes polítiques d'orientació de coneixement, també de recerca, evidentment, però amb una idea molt clara que la democràcia és el valor principal i fonamental que propugnem i defensem. Això és important dir-ho com a presentació general del Memorial perquè poso a continuació i no abans, la Guerra Civil, la dictadura franquista i tantes altres qüestions que ens interessen; perquè si nosaltres només penséssim en la Guerra Civil, en el franquisme i l'exili, potser algú es pensaria que del que es tracta és que expliquem el que ha passat. No, el que nosaltres volem és impulsar la consciència democràtica perquè de res serveix explicar el passat si efectivament tothom no entén per què ho expliquem, perquè el passat, passat està i malauradament no el podem canviar, però en el present sí que ens hi podem implicar i el futur ens el podem guanyar.
Quan comença a caminar el Memorial?
El Memorial no ha tingut uns orígens fàcils. La memòria històrica és una idea ràpidament compartida per totes les forces democràtiques. Aquí a Catalunya tenim un gran avantatge, i és que el 15 de juny de 1977 la victòria de l'oposició democràtica va ser aclaparadora. Això és un coixí excel·lent per impulsar polítiques de memòria històrica i de valors democràtics i, és més, estic convençut que el Memorial Democràtic serà impulsat, siguin quins siguins els canvis que es produeixin en el govern de la Generalitat. Però, tot i que el coixí que dóna origen al memorial era molt bo, era molt complicada la constitució d'una institució o entitat de dret públic amb personalitat pròpia vinculada a la Generalitat, però amb voluntat de representar el conjunt de forces polítiques que són al Parlament. Portem uns tres i quatre anys de procés lent, però consistent, de consolidació. Podríem dir que fins a finals del 2008, el Memorial ha funcionat a partir de la Direcció General de la Memòria Històrica vinculada al Departament de Relacions Institucionals i Participació, i principalment dirigit per María Jesús Bono, directora General de Memòria Històrica, amb el repte de desenvolupar la llei i els estatuts del Memorial. Però podem dir que el procés d'institucionalització i de govern del Memorial no comença fins a finals del 2008, que és quan jo sóc nomenat director del Memorial Democràtic i quan procedim a constituir la junta de govern. Encara estem en fase de culminar aquest procés. També falta constituir el consell de participació, que jo hi dono molta importància perquè hi ha les entitats de memòria històrica, vinculades amb la resistència franquista i pioneres en la defensa dels valors democràtics. També hi han de ser altres institucions que van tenir un paper important en la resistència del franquisme i persones que van significar o que, per la seva trajectòria, són un gran referent per al Memorial Democràtic. Per tant, estem en aquest procés d'institucionalització que jo espero que al llarg d'aquest 2009 podrem afirmar que el Memorial ja funciona plenament i íntegrament i que, per tant, ja és una institució que podrem considerar com a consolidada.
Però ja fa temps que han començat a treballar.
D'activitats se n'han fet moltes. Normalment es crea la institució i després ve la funció. En aquest cas podem dir que ha estat al revés i ho celebro. Primer s'ha fet la funció i la política de memòria històrica, així com moltes activitats. Sincerament, quan vaig agafar la direcció del Memorial ho vaig poder comprovar; ni de lluny em pensava que eren tantes i tantes les activitats realitzades fins aleshores, i de tot tipus, des d'exposicions i actes fins a col·loquis. Podem dir que el Memorial ja porta dos anys de fort ritme. Evidentment, ja hi havia una programació pel 2009, que no he decidit, sinó assumit, que genera un gran impacte i que s'ha concretat amb la presentació de la política de cara el 2009 d'homenatge als republicans i de recuperació de la memòria en relació amb l'exili en el 70 aniversari del final de la Guerra Civil. El memorial té un programa d'actes important.
Una de les funcions del Memorial és homenatjar les víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme. Com es dignifiquen aquestes víctimes?
Les víctimes no es dignifiquen únicament amb la reparació del seu honor perquè no l'han perdut mai. La reparació de les víctimes, en realitat, es concreta en dues coses que, probablement, són més complicades de fer. La primera, explicar el que va passar i que les víctimes, en alguns casos, són protagonistes de la llibertat i persones que es van comprometre en el seu moment a defensar la legitimitat i la legalitat republicana enfront dels sublevats; també hi ha hagut víctimes després que han defensat els valors de la democràcia enfront de la dictadura. Per tant, aquí el que fem és honorar lluitadors, els patriotes de la llibertat i la democràcia, i això, que s'ha d'explicar, és dignificar les víctimes; és fer justícia a aquestes persones perquè sense la seva lluita, el seu esforç i el seu risc, veuríem si avui tindríem el que tenim al nostre país. Quan s'explica la transició i alguns es posen moltes medalles, sempre dic, i crec que molts compartim aquesta idea, que sense l'acció de milers i milers de persones anònimes que van lluitar per la democràcia amb les condicions més complicades, difícils i adverses, la transició hauria anat en una altra direcció. Tot el que es va aconseguir de bo és mèrit, sobretot, d'aquestes persones. Per tant, en primer lloc reparar vol dir fer justícia a la seva memòria i posar-los en el lloc protagonista en la lluita per la llibertat que van tenir. Però en segon lloc, i això costarà, és que mentre aquells que van tenir complicitat amb la victòria dels sublevats el 1939, i la van mantenir fins al 20 de novembre de 1975, no demanin d'alguna manera de perdó és difícil que puguem fer tots els honors que es mereixen aquests protagonistes de la llibertat en la història del segle XX a Espanya i a Catalunya. No es tracta de fer un plantejament venjatiu, ni molt menys, ni de demanar res, sinó d'una cosa tan simple com que aquells que en tenen motius demanin perdó. Sé que això, dit avui, encara que hagin passat 30 anys des de la Constitució de 1978, és precipitat. No hi haurà llibertat plena en el nostre país, plena democràcia, fins que no quedi cap rastre de franquisme. Això no ho dic només en el terreny dels símbols, que encara queda feina per fer, també en altres terrenys. Els poders de l'Estat, el legislatiu, el judicial i l'executiu tenen una particular responsabilitat que no quedi ni un sol rastre de franquisme perquè l'honor d'aquestes persones que van lluitar per la democràcia i la llibertat estigui plenament restablert. Avui encara no estem en aquest punt. S'han fet alguns passos, però efectivament per mi reparar és una paraula inadequada, clarament insuficient perquè, en realitat, el que hem de fer és honorar aquestes persones, aquests autèntics patriòtics de la llibertat.
Més entrevista
Segona part (Iniciatives)
Tercera part (Activitats 2009)
