Nereida Carrillo / Barcelona

Gemma Lienas: "Internet afavoreix les dones perquè les relacions són d'igualtat"

Gemma Lienas és escriptora i presidenta de l'associació Dones en Xarxa. Pocs dies abans del 8 de març ens rep a casa seva envoltada de literatura i tecnologia: a prop d'una llibreria que envolta dues de les tres parets de l'habitació on també hi ha un ordinador, un telèfon fix i una palm. Mentre organitza berenars, Gemma Lienas prepara dues conferències sobre el paper de la dona als mitjans de comunicació i a la literatura. Guanyadora de nombrosos premis literaris, entre els quals l'Odissea i el Ramon Llull, ara, l'associació Dones en Xarxa se suma a la seva passió per la literatura. L'organització vol que les dones siguin i creïn a la xarxa. Per això fan cursos a 22 municipis i creen webs locals on les dones siguin, en paraules seves, "visibles".

Actualitzat
El 8 de març se celebra el Dia de la Dona i es reivindica la igualtat en molts àmbits. A internet, hi ha desigualtat?
A internet també hi ha desigualtat com a tots els altres espais de la societat. Fa poques setmanes coneixíem dades sobre els usos d'internet i sobre l'aportació de continguts que fan homes i dones. I els resultats no són gaire bons, confirmen que hi ha una fractura digital de gènere que es manté i que no només es manté sinó que augmenta fins a nou punts.

I a més de diferències en l'accés, hi ha també desigualtats en l'ús d'internet entre homes i dones?
Sí, i podem fer distincions entre generacions. Les dones joves utilitzen internet per formació, per fer amics, però participen poc en les xarxes socials, mentre que hi ha tot un ventall de dones professionals que utilitzen internet per exposar els seus treballs i fer comunitat amb altres col·lectius. És a dir, que el que necessitaríem és que les dones joves també utilitzessin internet per fer aquestes xarxes i exposar les seves opinions. Quant als homes, passa una mica el mateix, tot i que, segons els estudis, els homes tendeixen a utilitzar internet en els seus moments de lleure per distraure's, més per jugar que no pas per formar-se, en canvi les noies l'utilitzen més per formar-se.

Caldria llavors fomentar una major participació de les dones a internet?
Exacte. Per exemple, hi ha una web, Tiscard.com, que ha tret un estudi sobre el perfil del bloguer i que marca una clara diferència entre nois i noies. El perfil mitjà del bloguer és un home jove, de 20 a 30 anys, d'estudis universitaris en un 73% i amb més de 5 anys d'experiència en la xarxa en un 76%. Per a cada quatre bloguers, un o menys d'un és una dona bloguer. I per tant, nosaltres el que pretenem, des de Dones en Xarxa, no és només estudiar aquesta fractura digital sinó que intentem pal·liar-la. El que voldríem és que no existís fractura digital entre homes i dones. Per això intentem incorporar les dones grans a les noves tecnologies i les dones joves, que ja s'hi han incorporat, el que voldríem és que introduïssin continguts, perquè els continguts no siguin absolutament androcèntrics sinó que també hi hagi continguts vistos des dels ulls de les dones.

I com s'ha de fer això? Només amb blogs o també amb les xarxes socials?
Hi ha moltes maneres. Crec que els blogs de dones són una bona manera. Hi ha reflexions sobre temes d'actualitat, recomanacions, links a altres blogs, a d'altres webs… Tot això pot fer que es visualitzi una manera de pensar que no és la que hi ha en aquests moments a molts mitjans de comunicació. Internet és una eina que afavoreix les dones perquè les relacions es produeixen sense una jerarquia, són relacions d'igualtat, perquè tots els nodes tenen la mateixa importància; no requereixen una presència sinó que són virtuals i, per tant, afavoreixen gent que té poc temps -i les dones en tenen poc perquè tenen una doble jornada- i són barates. Tot això permet que les dones utilitzin molt més la xarxa. Potencialment, és una eina molt bona tot i que encara tinguem la fractura digital. Internet és una bona eina per situar el pensament femení.

El fet que a internet cadascú es creï una identitat virtual afavoreix també les dones?
Sí, perquè estàs més al marge dels estereotips. Moltes vegades no et cal dir l'edat ni de quin sexe ets, ni on vius i per tant tot això et fa estar molt més al marge dels estereotips i dels rols. Internet és una eina que ens afavoreix des de molts punts de vista. Per exemple, ens afavoreix per crear xarxes. Els homes fa molts anys que tenen xarxes formades i això està molt bé. De fet, estan tan habituats a veure's en les reunions que quan cal cobrir un lloc, de seguida els vénen al cap molts homes i cap dona perquè no són visibles. Fins i tot en el cas d'homes que voldrien posar-hi dones però que no se'ls n'acut cap perquè les dones no hem format encara aquestes xarxes. Ara les estem formant i internet és una eina boníssima per fer-ho. Ens permet estar unides. I això és una altra cosa que pretén la nostra organització, Dones en Xarxa. Intentem crear una xarxa de dones a tot Catalunya, que es visualitzi la manera de fer i el pensament femenins i que a la vegada serveixi perquè quan es necessitin dones per alguna cosa, hi hagi dones visibles i se les pugui cridar.

A internet, estem més al marge dels estereotips, però, n'hi continuen havent?
A internet, podem fugir millor dels estereotips. En un espai real estàs marcada per uns estereotips de gènere mentre que en un espai virtual estàs més allunyada d'aquests estereotips. Ara, els estereotips hi són perquè les pàgines pornogràfiques són estereotips purs i durs: la dominació masculina i la subordinació femenina. Els nens de 7 anys ja saben entrar a pàgines pornogràfiques i tenen uns models caducs al davant des que són petits. No sé què caldria fer. Prohibir-ho no serviria de res. Potser caldria fer un debat per veure què s'hauria de fer. En tot cas, caldria educar els nens per ser crítics davant aquests models.

A més dels estereotips que reprodueix la pornografia, l'assetjament és un perill per a les dones a internet?
L'assetjament també és a la xarxa i és un problema molt greu. Jo crec que a la gent joves se l'ha de prevenir respecte a l'ús malèvol d'internet perquè poden trobar-se amb problemes amb alguns companys però sobretot amb adults desaprensius que utilitzen aquesta eina per accedir a un públic al qual normalment no tenen accés. I com que poden modificar la seva edat i característiques, moltes vegades les convencen de coses com per exemple mostrar imatges despullades sense saber a qui les estan mostrant. Amb això s'ha d'anar molt amb compte. Crec que és un problema que pot afectar sobretot les noies joves, que han d'estar alertades d'aquest perill.

La dona del segle XXI és una ciberdona?
Tota la humanitat serà ciber. Jo recordo quan vaig comprar el primer ordinador, l'any 1987. Me'l vaig comprar amb el primer premi literari que vaig guanyar perquè el meu home em va dir: "és una cosa molt important". Jo no entenia que fos tan important. És més, pensava que potser no me'n sortiria mai, que necessitaria la meva ploma per inspirar-me. I al cap de dues setmanes hi estava tan enganxada que ja tenia ganes de comprar-me un portàtil, que em vaig acabar comprant als Estats Units l'any 88. I després va venir la meva pàgina web, que té 10 anys, i el blog, que fa un any llarg que el tinc. El problema és que tinc poc temps per alimentar un blog però ho vaig fent. I tot i que internet em resulta de vegades una mica aclaparador, també penso que no sé com vivíem sense internet. Una vegada em van preguntar quina era l'eina més important per mi com a dona i jo els vaig contestar que la meva palm, un instrument mitjançant el qual jo puc rebre trucades, rebre correus electrònics, navegar, connectar-me amb la meva agenda… És un instrument sense el qual no podria viure. Per això, crec que a la llarga tots i totes serem cibers i per tant les dones també ho han de ser, no es poden quedar enrere. Per mi tenir una web o tenir un blog és molt satisfactori perquè és una forma de connectar també amb els meus lectors.

Aquest 8 de març, què hem de reivindicar?
Jo reivindicaria un canvi de mentalitat perquè les lleis han canviat molt però la mentalitat no ha canviat tant. Quan vaig als instituts, observo que hi ha moltes conductes que tornen al passat. Per exemple, l'altre dia llegia un informe del Consell General del Poder Judicial que diu que en les franges més joves està augmentant la violència de gènere. Aquest 2008, 15 de les dones mortes eren menors d'edat. Tot això fa pensar que la igualtat que ens sembla una realitat no ho és i que en realitat, hi ha uns estereotips molt caducs que continuen vigents a la publicitat, a les cançons, a les revistes… de vegades disfressats de modernitat. Per això crec que el que he de reivindicar és un canvi important en l'ensenyament i en els models.
NOTÍCIES RELACIONADES
DOCUMENTS RELACIONATS
Anar al contingut