Els usuaris del 3cat24 donen l'últim adéu a Pepe Rubianes amb els seus comentaris
Els funerals per a Pepe Rubianes, mort diumenge als 61 anys a causa d'un càncer de pulmó, s'han fet en la més estricta intimitat, per voluntat expressa de la família. Però la seva desaparició ha tingut una gran repercussió social, perquè són molts els que l'estimaven i han passat bons moments al seu costat. Una bona prova en són els comentaris que els usuaris del 3cat24 han deixat en la notícia de la seva desaparició i que queden aquí publicats. Les cendres de Rubianes es portaran fins a Cuba i a l'Àfrica, per desig de l'actor. En la cerimònia de comiat hi ha hagut música africana, i cadascun dels assistents, segons ha demanat la germana de Rubianes, ha dedicat uns pensaments a l'amic desaparegut.
Hi ha persones que es fan estimar i Pepe Rubianes n'era una. Vosaltres, els usuaris del 3cat24, ho sabeu millor que ningú i ho heu demostrat amb els comentaris que ens heu fet arribar tan bon punt vam informar de la seva mort. Comentaris fets des de l'estima i l'admiració que hem volgut recordar per fer el nostre petit homenatge al que ha estat un geni de l'humor i de la sàtira. Els comentaris següents són només un petit tast dels que hem rebut:
"Hòstia, Pepe, això no es fa! Mira que deixar-nos penjats sense tu! Tu com sempre a la teva bola, mestre de mestres! Com t'enyorarem! Qui farà parlar els musclos de les tapes del bar? Qui ens farà monòlegs en swahili? Qui ens explicarà les històries inversemblants de Cuba? Qui insultarà els fills de puta d'aquest món, de la forma que ho feies, amb cruesa i amb tones i tones de dignitat i raó? Ets un orgull i un luxe per a aquest país. Gràcies! Si Déu existeix, que es prepari, que hi va el Pepe!"
"Joder, Pepe... menos mal que no le hiciste caso a tu amigo Jaume Roure de La Caixa (que por cierto, como tú decías, eran molt bona gent), y te lo fundiste todo antes de los 80... Dale recuerdos a Satanás... ¡Cágate lorito! Parecías inmortal tú y tus amigos cojonudos."
"Una abraçada allà on siguis, Pepe. L'Àfrica estarà trista sense el teu somriure i, alhora, contents d'haver-te conegut. Gràcies per ser com ets, gràcies per fer-me riure sempre que et veig, gràcies per tot el que has fet, per fer-me una mica mes feliç les estones que t'he vist. Un peto allà on siguis."
"Pepe, això darrer no m'ha agradat, per què ens has deixat amb tota aquesta bona feina que havies fet i els projectes que tant com a actor i director esperàvem. Malgrat tot, t'ho perdono, però m'has deixat un gran buit, a mi i a tota aquella gent que t'estima. JO TAMBÉ VAIG VOLER SER RUBIANES. Malgrat tot, gràcies pel teu referent."
"Ens has deixat un cop més sobtadament, i aquest cop no t'has anat a l'Africa, si no a MAI MÉS. Tota la gent que t'estima et portarem dins del nostre cor. Per cert, vull dir-te que des de molt jovenet fins ara, que ja en tinc 52, sempre he volgut ser RUBIANES."
"Hoy estoy triste, ya no me harás reír con tu ironía acerca de la sociedad que te envolvía. Siempre nos quedarán tus monólogos y esa sonrisa que tantas veces me animó."
"Has sigut un gran mestre de la comèdia i del teatre català. Déu et guardi a la glòria, sempre estaràs amb nosaltres."
"Coño, Pepe, però no havíem quedat que aguantaries fins als 80 per rebentar-nos en sexo y drogas el 'plan de pensiones para la vejez' de la caixa!!! Ara m'hauré de fotre no morao sinó azul marino jo sol. Fins sempre, mestre!!"
"No. No m'ho vull creure. És impossible pensar que ja no siguis amb nosaltres. Qui ens farà riure com ho has fet tu? Qui serà tan agosarat com ho has estat tu? Un home tan valent difícilment tornarà a aparèixer a l'escena cultural perquè ara tothom es mossega la llengua. Estimat Pepe, avui tots plorem per tu. Et mereixes un gran i sincer homenatge per part de tots nosaltres. Rams de flors a la porta del teu estimat teatre, tots hauríem de deixar, jo ho faré."
"Un geni. Dels que no es troben. Quants vespres de rialles en has fet passar. Jo segur que els trobaré molt a faltar. Segur que descansaràs en pau, perquè a més ets una gran persona. Adéu!! Pepe!!"
"Amb qui compartiré ara els meu esmorzars, Pepe? Qué putada! Estic feta merda, però me quedo con lo bueno. Con lo que has dado al mundo del espectáculo (IRREPETIBLE) y también a las personas. Formas parte de la historia, de nuestra historia. Ha sido un place haber compartido contigo buenos momentos. Mi querido cómico galaico-catalán: T'estimo."
"Hòstia, Pepe!!!!... no jodas!!! Per què??? Estic plorant i no de riure precisament, et recordarem per la teua canya i per la teua ideologia profundament d'esquerres que aquí no abunda precisament. Salut, company."
Però no hi ha millor manera d'acomiadar-nos de Rubianes que amb les seves pròpies paraules, amb un poema que ell mateix va escriure el 2006 a Etiòpia:
El tren
Se me acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio.
Así es la cosa.
Es curioso ver
como la vida te desliza limpiamente
hacia su lado más extremo
a un ritmo lento o rápido
según convenga
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos: con
la elegancia de la experiencia
bien ensayada.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa.
Así de simple.
Un día, no lejano
habrá que comenzar
a hacer el equipaje
porque el viejo tren espera
siempre espera.
"Hòstia, Pepe, això no es fa! Mira que deixar-nos penjats sense tu! Tu com sempre a la teva bola, mestre de mestres! Com t'enyorarem! Qui farà parlar els musclos de les tapes del bar? Qui ens farà monòlegs en swahili? Qui ens explicarà les històries inversemblants de Cuba? Qui insultarà els fills de puta d'aquest món, de la forma que ho feies, amb cruesa i amb tones i tones de dignitat i raó? Ets un orgull i un luxe per a aquest país. Gràcies! Si Déu existeix, que es prepari, que hi va el Pepe!"
"Joder, Pepe... menos mal que no le hiciste caso a tu amigo Jaume Roure de La Caixa (que por cierto, como tú decías, eran molt bona gent), y te lo fundiste todo antes de los 80... Dale recuerdos a Satanás... ¡Cágate lorito! Parecías inmortal tú y tus amigos cojonudos."
"Una abraçada allà on siguis, Pepe. L'Àfrica estarà trista sense el teu somriure i, alhora, contents d'haver-te conegut. Gràcies per ser com ets, gràcies per fer-me riure sempre que et veig, gràcies per tot el que has fet, per fer-me una mica mes feliç les estones que t'he vist. Un peto allà on siguis."
"Pepe, això darrer no m'ha agradat, per què ens has deixat amb tota aquesta bona feina que havies fet i els projectes que tant com a actor i director esperàvem. Malgrat tot, t'ho perdono, però m'has deixat un gran buit, a mi i a tota aquella gent que t'estima. JO TAMBÉ VAIG VOLER SER RUBIANES. Malgrat tot, gràcies pel teu referent."
"Ens has deixat un cop més sobtadament, i aquest cop no t'has anat a l'Africa, si no a MAI MÉS. Tota la gent que t'estima et portarem dins del nostre cor. Per cert, vull dir-te que des de molt jovenet fins ara, que ja en tinc 52, sempre he volgut ser RUBIANES."
"Hoy estoy triste, ya no me harás reír con tu ironía acerca de la sociedad que te envolvía. Siempre nos quedarán tus monólogos y esa sonrisa que tantas veces me animó."
"Has sigut un gran mestre de la comèdia i del teatre català. Déu et guardi a la glòria, sempre estaràs amb nosaltres."
"Coño, Pepe, però no havíem quedat que aguantaries fins als 80 per rebentar-nos en sexo y drogas el 'plan de pensiones para la vejez' de la caixa!!! Ara m'hauré de fotre no morao sinó azul marino jo sol. Fins sempre, mestre!!"
"No. No m'ho vull creure. És impossible pensar que ja no siguis amb nosaltres. Qui ens farà riure com ho has fet tu? Qui serà tan agosarat com ho has estat tu? Un home tan valent difícilment tornarà a aparèixer a l'escena cultural perquè ara tothom es mossega la llengua. Estimat Pepe, avui tots plorem per tu. Et mereixes un gran i sincer homenatge per part de tots nosaltres. Rams de flors a la porta del teu estimat teatre, tots hauríem de deixar, jo ho faré."
"Un geni. Dels que no es troben. Quants vespres de rialles en has fet passar. Jo segur que els trobaré molt a faltar. Segur que descansaràs en pau, perquè a més ets una gran persona. Adéu!! Pepe!!"
"Amb qui compartiré ara els meu esmorzars, Pepe? Qué putada! Estic feta merda, però me quedo con lo bueno. Con lo que has dado al mundo del espectáculo (IRREPETIBLE) y también a las personas. Formas parte de la historia, de nuestra historia. Ha sido un place haber compartido contigo buenos momentos. Mi querido cómico galaico-catalán: T'estimo."
"Hòstia, Pepe!!!!... no jodas!!! Per què??? Estic plorant i no de riure precisament, et recordarem per la teua canya i per la teua ideologia profundament d'esquerres que aquí no abunda precisament. Salut, company."
Però no hi ha millor manera d'acomiadar-nos de Rubianes que amb les seves pròpies paraules, amb un poema que ell mateix va escriure el 2006 a Etiòpia:
El tren
Se me acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio.
Así es la cosa.
Es curioso ver
como la vida te desliza limpiamente
hacia su lado más extremo
a un ritmo lento o rápido
según convenga
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos: con
la elegancia de la experiencia
bien ensayada.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa.
Así de simple.
Un día, no lejano
habrá que comenzar
a hacer el equipaje
porque el viejo tren espera
siempre espera.
