La cimera del clima de l'ONU acaba amb pocs acords i la decepció dels països pobres
Ni les esperances que havia despertat l'arribada d'un nou president dels Estats Units ni les crides a la responsabilitat de l'ONU han pogut evitar una nova escenificació d'una cimera contra el canvi climàtic amb pocs efectes reals. Només un acord d'última hora ha permès salvar la Conferència de Poznan, que ha establert el calendari per encarrilar un futur nou tractat internacional que ha de substituir el de Kyoto. Les qüestions més espinoses, com la revisió de la quota de reducció de gasos contaminants, queden, però, aparcades. També hi ha hagut consens sobre les ajudes als països pobres, però són limitades i els països en desenvolupament n'han sortit decebuts.
Poznan ha tancat una nova cimera del canvi climàtic amb pocs avenços i acords. Davant dels reptes que planteja el canvi climàtic, els delegats dels 192 països participants només han pogut arribar a acords de mínims sense tocar les grans qüestions pendents.
Hi ha hagut consens sobre el calendari d'actuació per arribar amb èxit a la cimera del desembre del 2009 a Copenhaguen, on s'haurà d'aprovar un tractat que substitueixi el ja famós Protocol de Kyoto. El principal escull fins aleshores serà implicar alguns dels països que més emissions de CO2 emeten a l'atmosfera, com els Estats Units i la Xina, i que mai no van arribar a firmar el protocol anterior. Hi haurà quatre reunions prèvies que han de servir per perfilar els temes que han quedat pendents a la localitat polonesa de Poznan.
També hi ha hagut acord en el fons d'adaptació, una iniciativa nascuda a la cimera de Bali que ha d'ajudar els països en vies de desenvolupament a fer front a les reformes que hauran d'emprendre per lluitar contra el canvi climàtic. En aquest cas, el pacte ha estat possible però no ha satisfet els seus beneficiaris. L'acord estableix que el fons es posarà en funcionament durant la primera meitat de l'any 2009 i s'hi destinaran entre 80 i 300 milions de dòlars que podran gestionar tant el Banc Mundial com agències estatals. Els països pobres consideren aquesta xifra insuficient.
La cimera del clima contrasta amb la trobada dels caps d'Estat i de govern de la Unió Europea, que han aprovat un ambiciós pla per lluitar contra el canvi climàtic. Es tracta del que ja es coneix com a "Triple 20": 20% menys d'emissions contaminants, 20% més d'energies renovables i 20% d'estalvi energètic abans del 2020.
Hi ha hagut consens sobre el calendari d'actuació per arribar amb èxit a la cimera del desembre del 2009 a Copenhaguen, on s'haurà d'aprovar un tractat que substitueixi el ja famós Protocol de Kyoto. El principal escull fins aleshores serà implicar alguns dels països que més emissions de CO2 emeten a l'atmosfera, com els Estats Units i la Xina, i que mai no van arribar a firmar el protocol anterior. Hi haurà quatre reunions prèvies que han de servir per perfilar els temes que han quedat pendents a la localitat polonesa de Poznan.
També hi ha hagut acord en el fons d'adaptació, una iniciativa nascuda a la cimera de Bali que ha d'ajudar els països en vies de desenvolupament a fer front a les reformes que hauran d'emprendre per lluitar contra el canvi climàtic. En aquest cas, el pacte ha estat possible però no ha satisfet els seus beneficiaris. L'acord estableix que el fons es posarà en funcionament durant la primera meitat de l'any 2009 i s'hi destinaran entre 80 i 300 milions de dòlars que podran gestionar tant el Banc Mundial com agències estatals. Els països pobres consideren aquesta xifra insuficient.
La cimera del clima contrasta amb la trobada dels caps d'Estat i de govern de la Unió Europea, que han aprovat un ambiciós pla per lluitar contra el canvi climàtic. Es tracta del que ja es coneix com a "Triple 20": 20% menys d'emissions contaminants, 20% més d'energies renovables i 20% d'estalvi energètic abans del 2020.
