El Consell d'Europa aposta per una immersió total en català
La "immersió total". Aquesta és la proposta que el Consell d'Europa ha fet al govern espanyol en un informe sobre l'ús de les llengües regionals i minoritàries de l'Estat. Aquest organisme remarca que el català no hagi assolit el nivell desitjable en l'administració de l'Estat a Catalunya, especialment, en la justícia o en empreses com Renfe o Correus. A més, destaca que la població castellanoparlant d'Espanya no és conscient del caràcter multilingüe de la societat espanyola i recomana fomentar les virtuts del multilingüisme.
El Consell d'Europa creu que les autonomies amb llengües cooficials es basen en un model bilingüe que no correspon amb els compromisos subscrits per Espanya en ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Per això, proposa l'aplicació d'una immersió total en les comunitats autònomes amb més d'una llengua.
L'informe titlla d'excepcional l'evolució del català a la història d'Europa. Tot i això, encara hi ha camí per recórrer. L'àmbit més deficient és el de la justícia. Els experts recomanen que es prenguin mesures perquè els jutges que treballin a Catalunya utilitzin el català. En aquest sentit, reconeix l'esforç de la Generalitat.
La representació del govern espanyol a Catalunya és un altre dels punts a millorar. Encara que l'administració defensa que la meitat dels seus treballadors coneixen el català, el Consell Europeu demana que incrementi aquesta proporció. Creu, a més, que empreses com Renfe, Correus o Telefónica no donen al català el lloc que ha de tenir com a llengua cooficial.
Pel que fa a l'Aragó, l'informe insta el govern regional a legislar per protegir tant el català com l'aragonès i li demana que fomenti el seu ensenyament en l'àmbit oficial sobretot a la zona aragonesa de la Franja.
L'informe separa el català del valencià, tot i que reconeix la unitat de la llengua. En relació amb el valencià, retreu al govern d'aquesta comunitat el poc desenvolupament que ha assolit l'ensenyament en aquesta llengua. A més, el Consell Europeu demana que se solucioni com més aviat millor el problema de les emissions entre les televisions públiques de Catalunya i València.
Els experts també es mostren molt crítics amb la poca informació que han rebut de les llegües cooficials a les Balears, Navarra i València.
L'informe titlla d'excepcional l'evolució del català a la història d'Europa. Tot i això, encara hi ha camí per recórrer. L'àmbit més deficient és el de la justícia. Els experts recomanen que es prenguin mesures perquè els jutges que treballin a Catalunya utilitzin el català. En aquest sentit, reconeix l'esforç de la Generalitat.
La representació del govern espanyol a Catalunya és un altre dels punts a millorar. Encara que l'administració defensa que la meitat dels seus treballadors coneixen el català, el Consell Europeu demana que incrementi aquesta proporció. Creu, a més, que empreses com Renfe, Correus o Telefónica no donen al català el lloc que ha de tenir com a llengua cooficial.
Pel que fa a l'Aragó, l'informe insta el govern regional a legislar per protegir tant el català com l'aragonès i li demana que fomenti el seu ensenyament en l'àmbit oficial sobretot a la zona aragonesa de la Franja.
L'informe separa el català del valencià, tot i que reconeix la unitat de la llengua. En relació amb el valencià, retreu al govern d'aquesta comunitat el poc desenvolupament que ha assolit l'ensenyament en aquesta llengua. A més, el Consell Europeu demana que se solucioni com més aviat millor el problema de les emissions entre les televisions públiques de Catalunya i València.
Els experts també es mostren molt crítics amb la poca informació que han rebut de les llegües cooficials a les Balears, Navarra i València.
