Cara a cara del Pla Bolonya: dos estudiants es mullen al 3cat24.cat (II)
El Pla Bolonya ha arribat per canviar les estructures de la universitat i ha provocat una gran controvèrsia. Ara els estudiants es poden diferenciar entre els que carreguen contra el pla, els que segueixen la seva activitat diària aliens a l'enrenou i, finalment, els que el defensen. Els primers han optats per tancar-se i ocupar les aules. La seva veu es pot sentir cada dia en diverses facultats de la UAB i de la UB, entre d'altres. Els defensors de Bolonya estan més amagats però també existeixen. Dos estudiants representants d'aquestes dues visions sobre el futur universitari es mullen en aquesta entrevista al 3cat24.cat.
El nou model diferencia entre dos cicles, els graus i els màsters. Què et sembla?
Marc Navarro: Aquest és un altre dels problemes que ens trobem. El grau rebaixa el nivell. El primer any passarà a ser com un tercer de Batxillerat. Com que no sortim prou preparats de l'ESO, devaluen la universitat. A més, ja no ens trobem amb una carrera de quatre anys, sinó que caldrà fer un màster, 4+1. Curiosament, al conjunt d'Europa es fa un 3+2, o sigui que no quadra per enlloc. Farem un any més que a la resta d'Europa. En aquest sistema l'especialització desapareix i se substitueix amb un màster d'un any o dos i que val entre 3.000 i 6.000 euros.
Miguel Fernández: Separar el coneixement general de l'especialització clarifica molt més l'ensenyament. Fins ara dins de les llicenciatures trobàvem que hi havia branques i especialitzacions molt difuses que en el fons no es traduïen en una millora del currículum. Havies d'acabar fent un doctorat. Ara fas el grau i tens els coneixements generals, i un cop fas el màster ja pots dir que ets un expert en un tema concret. A més, fins ara els màsters no havien estat mai públics i valien més de 6.000 euros per un any. Amb Bolonya, el màster en val uns 1.800. És més car que un grau, perquè és una especialització i el cost és superior, però l'Estat n'assumeix una bona part. Els números canten per si sols.
Què passarà amb la gent que només té un grau? Li caldrà fer un màster?
M. N.: Els mateixos col·legis professionals estan demostrant que l'educació s'ha devaluat. Dret n'és un exemple. El Col·legi d'Advocats ha dit que no acceptarà les persones que només tinguin el grau de Bolonya. Ara amb la llicenciatura ja tens un cert mèrit, però amb Bolonya això ja no és així. T'hauràs de treure un màster per tenir una especialització. Acabes pagant més per tenir el mateix.
M. F.: No, el grau valdrà per si sol. De fet, no serà tan diferent de com és ara. Fent una comparació amb el sistema actual, un diplomat en empresarials pot treballar de comptable, però si vol ser cap de comptabilitat necessitarà una especialització. Amb Bolonya és exactament igual, amb l'avantatge que el teu títol val per tot Europa.
Els contraris al Procés de Bolonya parlen de privatització de la universitat perquè el Pla augmenta la relació entre els centres i les empreses. Tan dolenta és aquesta idea?
M. N.: El que es busca és obrir nous mercats, especialment el de la sanitat i el de l'educació. Alguna cosa falla. Només cal mirar els màsters que té la Facultat de Lletres i els de Farmàcia, on les grans empreses estan pagant els estudis. Hi ha una descompensació entre el nombre de màsters que s'ofereixen. A més, com és que a la Facultat de Farmàcia hi ha màsters pagats per les farmacèutiques que després s'apropien del que s'ha estudiat? S'està utilitzant la universitat perquè les empreses privades tinguin recerca. I quin benefici en treuen els alumnes? L'empresa privada agafarà la patent i es farà rica, però qui hi haurà invertit hores i esforç seran estudiants, no treballadors que cobraran un sou. En resum, no és l'estat o la universitat qui decideix els estudis que es fan sinó l'empresa privada, que està dient els màsters i l'oferta que tenim.
M. F.: No. Una cosa és que hi hagi relació i l'altra és supeditar-se. Les universitats són les que manen, són les que proposen els graus tenint en compte les seves necessitats, però han d'interactuar amb les empreses. Al cap i a la fi, d'aquestes aules surten els empresaris del futur. També hem de pensar que si una companyia que garanteix feina durant molts anys a moltes persones necessita un perfil de treballador amb una especialització concreta, el més lògic és que li suggereixi a la universitat que creï un grau per formar persones en un coneixement determinat. Què té això de dolent?
Què en penses del fet que la Universitat Politècnica de Madrid tingui una càtedra Repsol YPF?
M. N.: És l'exemple de l'entrada de l'empresa en el món universitari. A Anglaterra hi ha un màster patrocinat per McDonald's. És una connexió directa de domini de la gent que sortirà de la universitat: jo faig la càtedra perquè estic formant el meu treballador. És l'entrada del mercat dins la universitat per decidir què s'ensenya. Això provoca que puguis acabar deixant la carrera per entrar directament al mercat.
M. F.: Si l'empresa dóna recursos a la universitat i els estudiants es beneficien d'aquests recursos, no ho veig malament. Benvinguda l'empresa! Una altra cosa seria que a mi m'obliguessin a treballar gratuïtament en aquesta companyia per poder obtenir el títol, però això no passa. D'altra banda, em fa gràcia aquesta demonització de l'empresa. Les companyies són persones. Si una persona vol participar en la universitat, per mi perfecte!
Principi del 'Cara a cara' | Continuar llegint el 'Cara a cara'
Marc Navarro: Aquest és un altre dels problemes que ens trobem. El grau rebaixa el nivell. El primer any passarà a ser com un tercer de Batxillerat. Com que no sortim prou preparats de l'ESO, devaluen la universitat. A més, ja no ens trobem amb una carrera de quatre anys, sinó que caldrà fer un màster, 4+1. Curiosament, al conjunt d'Europa es fa un 3+2, o sigui que no quadra per enlloc. Farem un any més que a la resta d'Europa. En aquest sistema l'especialització desapareix i se substitueix amb un màster d'un any o dos i que val entre 3.000 i 6.000 euros.
Miguel Fernández: Separar el coneixement general de l'especialització clarifica molt més l'ensenyament. Fins ara dins de les llicenciatures trobàvem que hi havia branques i especialitzacions molt difuses que en el fons no es traduïen en una millora del currículum. Havies d'acabar fent un doctorat. Ara fas el grau i tens els coneixements generals, i un cop fas el màster ja pots dir que ets un expert en un tema concret. A més, fins ara els màsters no havien estat mai públics i valien més de 6.000 euros per un any. Amb Bolonya, el màster en val uns 1.800. És més car que un grau, perquè és una especialització i el cost és superior, però l'Estat n'assumeix una bona part. Els números canten per si sols.
Què passarà amb la gent que només té un grau? Li caldrà fer un màster?
M. N.: Els mateixos col·legis professionals estan demostrant que l'educació s'ha devaluat. Dret n'és un exemple. El Col·legi d'Advocats ha dit que no acceptarà les persones que només tinguin el grau de Bolonya. Ara amb la llicenciatura ja tens un cert mèrit, però amb Bolonya això ja no és així. T'hauràs de treure un màster per tenir una especialització. Acabes pagant més per tenir el mateix.
M. F.: No, el grau valdrà per si sol. De fet, no serà tan diferent de com és ara. Fent una comparació amb el sistema actual, un diplomat en empresarials pot treballar de comptable, però si vol ser cap de comptabilitat necessitarà una especialització. Amb Bolonya és exactament igual, amb l'avantatge que el teu títol val per tot Europa.
Els contraris al Procés de Bolonya parlen de privatització de la universitat perquè el Pla augmenta la relació entre els centres i les empreses. Tan dolenta és aquesta idea?
M. N.: El que es busca és obrir nous mercats, especialment el de la sanitat i el de l'educació. Alguna cosa falla. Només cal mirar els màsters que té la Facultat de Lletres i els de Farmàcia, on les grans empreses estan pagant els estudis. Hi ha una descompensació entre el nombre de màsters que s'ofereixen. A més, com és que a la Facultat de Farmàcia hi ha màsters pagats per les farmacèutiques que després s'apropien del que s'ha estudiat? S'està utilitzant la universitat perquè les empreses privades tinguin recerca. I quin benefici en treuen els alumnes? L'empresa privada agafarà la patent i es farà rica, però qui hi haurà invertit hores i esforç seran estudiants, no treballadors que cobraran un sou. En resum, no és l'estat o la universitat qui decideix els estudis que es fan sinó l'empresa privada, que està dient els màsters i l'oferta que tenim.
M. F.: No. Una cosa és que hi hagi relació i l'altra és supeditar-se. Les universitats són les que manen, són les que proposen els graus tenint en compte les seves necessitats, però han d'interactuar amb les empreses. Al cap i a la fi, d'aquestes aules surten els empresaris del futur. També hem de pensar que si una companyia que garanteix feina durant molts anys a moltes persones necessita un perfil de treballador amb una especialització concreta, el més lògic és que li suggereixi a la universitat que creï un grau per formar persones en un coneixement determinat. Què té això de dolent?
Què en penses del fet que la Universitat Politècnica de Madrid tingui una càtedra Repsol YPF?
M. N.: És l'exemple de l'entrada de l'empresa en el món universitari. A Anglaterra hi ha un màster patrocinat per McDonald's. És una connexió directa de domini de la gent que sortirà de la universitat: jo faig la càtedra perquè estic formant el meu treballador. És l'entrada del mercat dins la universitat per decidir què s'ensenya. Això provoca que puguis acabar deixant la carrera per entrar directament al mercat.
M. F.: Si l'empresa dóna recursos a la universitat i els estudiants es beneficien d'aquests recursos, no ho veig malament. Benvinguda l'empresa! Una altra cosa seria que a mi m'obliguessin a treballar gratuïtament en aquesta companyia per poder obtenir el títol, però això no passa. D'altra banda, em fa gràcia aquesta demonització de l'empresa. Les companyies són persones. Si una persona vol participar en la universitat, per mi perfecte!
Principi del 'Cara a cara' | Continuar llegint el 'Cara a cara'
