Salvador Cardús: "Tenim unes elits intel·lectuals progres, però terriblement conservadores"
El debat sobre l'educació aixeca passions. Els catalans ho estem vivint aquests dies en què la nova llei d'educació de Catalunya ha iniciat la seva tramitació parlamentària amb unes bases que no agraden gens ni mica a un ampli sector del col·lectiu de mestres. Hi ha hagut manifestacions al carrer més o menys concorregudes contra la LEC, i a les institucions hi ha hagut negociacions i debats polítics per trobar un consens que, en matèria d'educació, és un tresor. I és que l'educació és un dels pilars bàsics de la societat. El 3cat24.cat ha volgut reflexionar-hi amb el sociòleg Salvador Cardús. Ell treu ferro al catastrofisme i crida a comprometre's amb els canvis perquè, segons diu, serveixen per adaptar-nos a les noves realitats.
A qui beneficiarà la vaga d'aquest dijous?
Circumstancialment se'n pot treure rendiment a curt termini, però a llarg termini no beneficia a ningú. El sindicat que la convoca ha entrat en una espiral de crispació del qual, segurament, no en sortirà bé. Es va quedar a banda del Pacte Nacional per l'Educació, es va mostrar bel·ligerant amb la sisena hora i això va crear tensions amb el sector... Va perdre posicions i sembla que ara les hagi volgut recuperar per la via de la mobilització i la capitalització del malestar del col·lectiu. Això li pot sortir car.
L'argument de l'USTEC-STEs és que la LEC descuida l'escola pública, cosa que podria provocar un retrocés de la societat...
Això és absurd. Fins i tot he sentit a dir que es "desmantellava" l'escola pública, i això és tan demagògic que hauria de fer riure en una societat madura. T'imagines que un govern d'esquerres vulgui desmantellar la pública? Seria fer-se l'harakiri. A qui li podria interessar una escola pública dolenta? Hi ha sindicats que s'han quedat en un debat antic, que contraposa escola pública amb concertada i privada, però aquest debat està superat. Ha estat fantàstic que la societat civil hagi pres responsabilitats que en els països normals resol el sistema públic. Ara podem donar un servei que sense les concertades no hauria estat possible, el seu paper ha estat molt important en la formació dels catalans. A més, no hi ha diners per prescindir de la concertada.
Si la consolidació de la doble xarxa pública concertada és una bona política, aleshores què ho fa que estiguem tan malament?
És que no estem malament. Tenim els problemes que té tot el món occidental avançat. És més, probablement si tenim un problema més accentuat que en altres llocs és perquè estem més avançats.
Aclareixi-m'ho això.
La nostra és una societat molt més oberta que la d'altres països del nostre entorn i amb què sovint ens comparem.
Finlàndia, per exemple.
És clar, allà no tenen la diversitat que tenim aquí i no tenen els mateixos problemes que nosaltres, per això són al capdamunt de l'informe PISA. A la Gran Bretanya el que fan és segregar per religió i nosaltres no ho fem, els posem tots junts i això vol dir tenir més problemes. Però això també vol dir ser més avançat. Si féssim escoles per a musulmans per no tenir problemes, algú hi estaria d'acord? Tenim els problemes més accentuats que en altres llocs d'Europa perquè Catalunya és una de les societats més complexes, amb un 15% de nouvinguts. A tots els donem oportunitats, fixa't que els fills dels immigrants dels anys 60 i 70 han pogut anar a la universitat sense gaires dificultats i molts d'ells, ara fins i tot en són els professors. Que em diguin quina universitat europea ha estat capaç d'incorporar en les elits acadèmiques la quantitat de població forastera que hem incorporat nosaltres.
Els nouvinguts s'afegeixen a l'augment de la població escolar que va suposar ampliar l'educació obligatòria dels 14 als 16 anys. Això afavoreix una certa saturació, què cal fer?
Hi ha problemes socials que demanen paciència. Els resultats del sistema educatiu, fins i tot sense immigració, no els percebem gairebé fins que l'alumne troba feina. Potser han de passar trenta anys per avaluar si el sistema és bo o no. Els resultats actuals els hem d'avaluar en funció del que vam fer fa deu o quinze anys i no del sistema actual.
D'acord, però les bases que s'estan posant ara són correctes?
Als anys 70 hi va haver una demanda d'escolarització horrorosa, amb un "boom" demogràfic espectacular i també amb molta població immigrada. Era una situació semblant a l'actual en què tot semblava desbordat i no es donava resposta a res. Ara, a trenta anys vista, podem dir que el resultat ha estat raonablement positiu. Però que ningú oblidi aquelles circumstàncies en què hi havia una quantitat important de població que ni tan sols tenia plaça en una escola i que el professorat era un desastre; amb aquelles eines ens en vam sortir. Ara el que estem fent està bé? S'han fet les aules d'acollida i funcionen bé, són una bona idea. Ara es treballa amb els espais de benvinguda; doncs provem-ho i si no van bé doncs ja els canviarem, però deixem que es facin, siguem oberts.
I quan haurem d'esperar a comprovar si es va pel bon camí?
Un parell d'anys. Si els espais de benvinguda experimentals de Reus i Vic han resolt les inconsistències que es produïen voldrà dir que ha estat una bona idea. A vegades dramatitzem massa. Les aules d'acollida també les fan als Estats Units i dóna bons resultats, per què nosaltres per raons ideològiques ens hi hem de posar d'esquena? Perquè el sistema educatiu, perquè la Rosa Canyadell (USTEC-STEs) i companyia han de ser tan talibans dels seus principis, que fa que si la realitat no els agrada diuen que es foti la realitat perquè nosaltres tenim principis. Un dels problemes que té l'escola catalana és que té massa principis.
I quin problema hi ha amb els principis?
Que no et permeten observar la realitat de manera crítica, i amb la realitat hi has de transigir. Quan els pares encara no tenim fills diem: el meu fill no pujarà de peus al sofà i serà del Barça. I resulta que tens un fill que es posa de peus al sofà i se't fa de l'Espanyol. Si et mantens en la teva intransigència mental l'únic que has de fer és negar la realitat i atribuir-ho a les males influències... Vivim atrapats en una tradició sobreidealitzada de la nostra escola, però ara ja no és així.
Li he llegit alguna vegada que l'escola catalana és conservadora, en el sentit que no està disposada als canvis...
Exactament. Es pot ser d'esquerres i ser conservadors. Tenim unes elits intel·lectuals "progres", però terriblement conservadores, incapaces d'entendre per exemple –i ara diré una heretgia sense tremolar- que en algunes ocasions pot ser aconsellable separar els nens i les nenes. Per què no? Perquè tenim un principi que diu que no es pot fer? En centres molt conflictius d'altres països s'ha provat de separar nens i nenes a l'aula (no al pati i en espais comuns) per mirar de reduir la conflictivitat i els resultats han estat molt satisfactoris. Amb tot això vull dir que no es poden negar segons quines solucions per a casos excepcionals només per principis si té bons resultats.
I la segregació per nivell, podria ser una bona mesura?
Tot depèn de com es fa. Una cosa és fer la classe dels tontos i segregar-los globalment per tot perquè esperes que fracassin, això és dramàtic i pedagògicament no s'aguanta. Ara, que es pugui agrupar per nivells de competència per fer possible un treball més intens, és que això a Finlàndia ho fan i no passa res, al contrari, pot ser una eina per aconseguir bons resultats. És qüestió, repeteixo, de transigir una realitat per transformar-la.
Continua llegint l'entrevista amb Salvador Cardús
Circumstancialment se'n pot treure rendiment a curt termini, però a llarg termini no beneficia a ningú. El sindicat que la convoca ha entrat en una espiral de crispació del qual, segurament, no en sortirà bé. Es va quedar a banda del Pacte Nacional per l'Educació, es va mostrar bel·ligerant amb la sisena hora i això va crear tensions amb el sector... Va perdre posicions i sembla que ara les hagi volgut recuperar per la via de la mobilització i la capitalització del malestar del col·lectiu. Això li pot sortir car.
L'argument de l'USTEC-STEs és que la LEC descuida l'escola pública, cosa que podria provocar un retrocés de la societat...
Això és absurd. Fins i tot he sentit a dir que es "desmantellava" l'escola pública, i això és tan demagògic que hauria de fer riure en una societat madura. T'imagines que un govern d'esquerres vulgui desmantellar la pública? Seria fer-se l'harakiri. A qui li podria interessar una escola pública dolenta? Hi ha sindicats que s'han quedat en un debat antic, que contraposa escola pública amb concertada i privada, però aquest debat està superat. Ha estat fantàstic que la societat civil hagi pres responsabilitats que en els països normals resol el sistema públic. Ara podem donar un servei que sense les concertades no hauria estat possible, el seu paper ha estat molt important en la formació dels catalans. A més, no hi ha diners per prescindir de la concertada.
Si la consolidació de la doble xarxa pública concertada és una bona política, aleshores què ho fa que estiguem tan malament?
És que no estem malament. Tenim els problemes que té tot el món occidental avançat. És més, probablement si tenim un problema més accentuat que en altres llocs és perquè estem més avançats.
Aclareixi-m'ho això.
La nostra és una societat molt més oberta que la d'altres països del nostre entorn i amb què sovint ens comparem.
Finlàndia, per exemple.
És clar, allà no tenen la diversitat que tenim aquí i no tenen els mateixos problemes que nosaltres, per això són al capdamunt de l'informe PISA. A la Gran Bretanya el que fan és segregar per religió i nosaltres no ho fem, els posem tots junts i això vol dir tenir més problemes. Però això també vol dir ser més avançat. Si féssim escoles per a musulmans per no tenir problemes, algú hi estaria d'acord? Tenim els problemes més accentuats que en altres llocs d'Europa perquè Catalunya és una de les societats més complexes, amb un 15% de nouvinguts. A tots els donem oportunitats, fixa't que els fills dels immigrants dels anys 60 i 70 han pogut anar a la universitat sense gaires dificultats i molts d'ells, ara fins i tot en són els professors. Que em diguin quina universitat europea ha estat capaç d'incorporar en les elits acadèmiques la quantitat de població forastera que hem incorporat nosaltres.
Els nouvinguts s'afegeixen a l'augment de la població escolar que va suposar ampliar l'educació obligatòria dels 14 als 16 anys. Això afavoreix una certa saturació, què cal fer?
Hi ha problemes socials que demanen paciència. Els resultats del sistema educatiu, fins i tot sense immigració, no els percebem gairebé fins que l'alumne troba feina. Potser han de passar trenta anys per avaluar si el sistema és bo o no. Els resultats actuals els hem d'avaluar en funció del que vam fer fa deu o quinze anys i no del sistema actual.
D'acord, però les bases que s'estan posant ara són correctes?
Als anys 70 hi va haver una demanda d'escolarització horrorosa, amb un "boom" demogràfic espectacular i també amb molta població immigrada. Era una situació semblant a l'actual en què tot semblava desbordat i no es donava resposta a res. Ara, a trenta anys vista, podem dir que el resultat ha estat raonablement positiu. Però que ningú oblidi aquelles circumstàncies en què hi havia una quantitat important de població que ni tan sols tenia plaça en una escola i que el professorat era un desastre; amb aquelles eines ens en vam sortir. Ara el que estem fent està bé? S'han fet les aules d'acollida i funcionen bé, són una bona idea. Ara es treballa amb els espais de benvinguda; doncs provem-ho i si no van bé doncs ja els canviarem, però deixem que es facin, siguem oberts.
I quan haurem d'esperar a comprovar si es va pel bon camí?
Un parell d'anys. Si els espais de benvinguda experimentals de Reus i Vic han resolt les inconsistències que es produïen voldrà dir que ha estat una bona idea. A vegades dramatitzem massa. Les aules d'acollida també les fan als Estats Units i dóna bons resultats, per què nosaltres per raons ideològiques ens hi hem de posar d'esquena? Perquè el sistema educatiu, perquè la Rosa Canyadell (USTEC-STEs) i companyia han de ser tan talibans dels seus principis, que fa que si la realitat no els agrada diuen que es foti la realitat perquè nosaltres tenim principis. Un dels problemes que té l'escola catalana és que té massa principis.
I quin problema hi ha amb els principis?
Que no et permeten observar la realitat de manera crítica, i amb la realitat hi has de transigir. Quan els pares encara no tenim fills diem: el meu fill no pujarà de peus al sofà i serà del Barça. I resulta que tens un fill que es posa de peus al sofà i se't fa de l'Espanyol. Si et mantens en la teva intransigència mental l'únic que has de fer és negar la realitat i atribuir-ho a les males influències... Vivim atrapats en una tradició sobreidealitzada de la nostra escola, però ara ja no és així.
Li he llegit alguna vegada que l'escola catalana és conservadora, en el sentit que no està disposada als canvis...
Exactament. Es pot ser d'esquerres i ser conservadors. Tenim unes elits intel·lectuals "progres", però terriblement conservadores, incapaces d'entendre per exemple –i ara diré una heretgia sense tremolar- que en algunes ocasions pot ser aconsellable separar els nens i les nenes. Per què no? Perquè tenim un principi que diu que no es pot fer? En centres molt conflictius d'altres països s'ha provat de separar nens i nenes a l'aula (no al pati i en espais comuns) per mirar de reduir la conflictivitat i els resultats han estat molt satisfactoris. Amb tot això vull dir que no es poden negar segons quines solucions per a casos excepcionals només per principis si té bons resultats.
I la segregació per nivell, podria ser una bona mesura?
Tot depèn de com es fa. Una cosa és fer la classe dels tontos i segregar-los globalment per tot perquè esperes que fracassin, això és dramàtic i pedagògicament no s'aguanta. Ara, que es pugui agrupar per nivells de competència per fer possible un treball més intens, és que això a Finlàndia ho fan i no passa res, al contrari, pot ser una eina per aconseguir bons resultats. És qüestió, repeteixo, de transigir una realitat per transformar-la.
Continua llegint l'entrevista amb Salvador Cardús
