Mor l'expresident de la CEOE José María Cuevas
L'expresident de la patronal CEOE José María Cuevas ha mort als 73 anys. Cuevas, que actualment era president d'honor de la patronal i la Fundació de la CEOE, ha mort a Madrid a causa d'un edema pulmonar, segons ha informat la família. José María Cuevas va deixar la presidència de la CEOE el 14 de febrer del 2007, després de 23 anys al capdavant de la patronal, a causa dels seus problemes de salut i el va substituir Gerardo Díaz Ferran. Durant la seva presidència, Cuevas negociar els principals canvis en les relacions laborals i la Seguretat Social durant la democràcia. A Cuevas l'enterraran demà a Riaza, a Segòvia.
José María Cuevas va néixer a Madrid el 1935. Casat i amb quatre fills, estava llicenciat en Dret i diplomat en Alta Direcció d'Empresa per l'IESE de la Universitat de Navarra.
Cuevas va arribar a la presidència de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, CEOE, el 1984 en substitució de Carles Ferrer Salat. La seva vinculació amb la patronal, però, es remunta al 1977, l'any en què va ser constituït aquest òrgan de representació empresarial.
Durant el seu primer mandat al capdavant de la CEOE, Cuevas va pactar amb el govern del PSOE i la UGT l'Acord Econòmic i Social, l'AES, l'element fonamental de pacificació en les relacions industrials. En el seu segon mandat, les posicions dels sindicats, patronal i l'executiu es van distanciar i van acabar amb la vaga general del 14 de desembre del 1988.
Rosell el volia fora de la CEOE
El setembre del 2005 va presentar la seva candidatura per a un setè mandat a la CEOE, que va aconseguir el febrer del 2006. En aquesta ocasió, però, hi va haver una dura polèmica amb el president de la patronal catalana de Foment de Treball, Joan Rosell, que demanava una profunda reforma de la CEOE que havia de començar amb la sortida de Cuevas.
A l'empresa privada, José María Cuevas va ser president de Vallehermoso i de 21 Invest, director general de Sarrió, vicepresident i conseller del grup Viscofán, conseller d'Iberpapel, de Reno de Medici i de Renta 4, vicepresident del Consell Superior de de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació d'Espanya, entre d'altres càrrecs.
Cuevas va arribar a la presidència de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, CEOE, el 1984 en substitució de Carles Ferrer Salat. La seva vinculació amb la patronal, però, es remunta al 1977, l'any en què va ser constituït aquest òrgan de representació empresarial.
Durant el seu primer mandat al capdavant de la CEOE, Cuevas va pactar amb el govern del PSOE i la UGT l'Acord Econòmic i Social, l'AES, l'element fonamental de pacificació en les relacions industrials. En el seu segon mandat, les posicions dels sindicats, patronal i l'executiu es van distanciar i van acabar amb la vaga general del 14 de desembre del 1988.
Rosell el volia fora de la CEOE
El setembre del 2005 va presentar la seva candidatura per a un setè mandat a la CEOE, que va aconseguir el febrer del 2006. En aquesta ocasió, però, hi va haver una dura polèmica amb el president de la patronal catalana de Foment de Treball, Joan Rosell, que demanava una profunda reforma de la CEOE que havia de començar amb la sortida de Cuevas.
A l'empresa privada, José María Cuevas va ser president de Vallehermoso i de 21 Invest, director general de Sarrió, vicepresident i conseller del grup Viscofán, conseller d'Iberpapel, de Reno de Medici i de Renta 4, vicepresident del Consell Superior de de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació d'Espanya, entre d'altres càrrecs.
