Comunitats indígenes de l'Amazones marquen amb GPS els seus dominis per salvar la terra
La tecnologia s'ha convertit en un aliat dels indígenes de l'Amazones. Les comunitats que viuen en un dels pulmons del món fan servir GPS per començar a salvar les seves terres de la desforestació. Les tribus utilitzen aquest simple aparell per indicar quins són els límits del seu domini i construir així un mapa dels espais de la selva que cal preservar. Aquesta iniciativa, que compta amb el recolzament de l'Institut Amazònic de Planejament del Brasil, permetrà als indígenes defensar-se davant de les grans corporacions que reclamen terres per convertir-les en zones agrícoles i explotar-les intensivament.
Un GPS per canviar el món. Si més no per modificar la dinàmica deforestadora de la selva amazònica. Un projecte simple i enginyós alhora permetrà delimitar les terres de les comunitats conegudes com a "invisibles" d'aquesta regió brasilera. Es tracta de donar-los un senzill aparell de geolocalització perquè marquin quins són els seus dominis. Centenars de petites comunitats de persones, moltes d'elles indígenes, que viuen a l'Amazònia estan elaborant una cartografia pròpia.
El projecte que compta amb el recolzament de l'Institut Amazònic de Planejament del Brasil, permet fer un cens real de les terres i fins i tot marcar punts arqueològics interessant o indrets estratègics per les tribus. Tal com ha explicat l'antropòleg Alfredo Wagner, de la Universitat de Rio de Janeiro, es tracta d'una "nova cartografia social" en què es pretén recollir les identitats tradicionals dels grups aborígens i altres col·lectius que veuen com els seus territoris perillen davant l'avanç de l'agricultura no autòctona.
Wagner ha participat a Barcelona en el cicle "Amazònia ferida. És possible un desenvolupament sostenible?" organitzat per l'obra social de La Caixa i ha explicat com s'han instruït membres d'aquestes comunitats en l'ús dels sistemes de localització per satèl·lit perquè confeccionin els seus mapes. L'objectiu és acabar amb un cert tipus de visió biologista de la selva alimentada durant segles. Aquesta imatge interpreta l'Amazònia com un recurs natural i deixa en segon pla el fet que hi visquin comunitats humanes pròpies. D'aquesta visió en deriva l'explotació intensiva dels recursos.
Els mapes, a més de marcar punts concrets, evidencien la diversitat de l'Amazones. Per exemple, moltes cartografies són bilingües, trilingües o fins i tot quadrilingües, ja que combinen el portuguès i les llengües autòctones, i reflecteixen que en aquest territori es parlen més de 180 llengües, que van sobreviure tot i que van ser prohibides a mitjans del segle XVIII.
Queixes de les companyies agrícoles
El projecte, però, ha generant un conflicte d'interessos. Hi ha un enfrontament judicial entre els 35 milions de persones que viuen a l'Amazònia i que apel·len a un dret ancestral sobre les terres i les grans corporacions agrícoles que les exploten i que presenten documents de propietat sobre el terreny.
Les comunitats reclamen grans quantitats de terreny i les companyies veuen com una pèrdua que tants pocs ocupin tant de territori. Wagner creu que precisament aquesta baixa densitat ha aconseguit que siguin les terres millor preservades.
De moment el govern brasiler respecta la iniciativa. Wagner explica que l'executiu de Lula da Silva és bona, encara que indica que en el si del govern s'està produint un conflicte perquè hi ha grups que aposten per les grans plantacions de matèries primeres.
El projecte que compta amb el recolzament de l'Institut Amazònic de Planejament del Brasil, permet fer un cens real de les terres i fins i tot marcar punts arqueològics interessant o indrets estratègics per les tribus. Tal com ha explicat l'antropòleg Alfredo Wagner, de la Universitat de Rio de Janeiro, es tracta d'una "nova cartografia social" en què es pretén recollir les identitats tradicionals dels grups aborígens i altres col·lectius que veuen com els seus territoris perillen davant l'avanç de l'agricultura no autòctona.
Wagner ha participat a Barcelona en el cicle "Amazònia ferida. És possible un desenvolupament sostenible?" organitzat per l'obra social de La Caixa i ha explicat com s'han instruït membres d'aquestes comunitats en l'ús dels sistemes de localització per satèl·lit perquè confeccionin els seus mapes. L'objectiu és acabar amb un cert tipus de visió biologista de la selva alimentada durant segles. Aquesta imatge interpreta l'Amazònia com un recurs natural i deixa en segon pla el fet que hi visquin comunitats humanes pròpies. D'aquesta visió en deriva l'explotació intensiva dels recursos.
Els mapes, a més de marcar punts concrets, evidencien la diversitat de l'Amazones. Per exemple, moltes cartografies són bilingües, trilingües o fins i tot quadrilingües, ja que combinen el portuguès i les llengües autòctones, i reflecteixen que en aquest territori es parlen més de 180 llengües, que van sobreviure tot i que van ser prohibides a mitjans del segle XVIII.
Queixes de les companyies agrícoles
El projecte, però, ha generant un conflicte d'interessos. Hi ha un enfrontament judicial entre els 35 milions de persones que viuen a l'Amazònia i que apel·len a un dret ancestral sobre les terres i les grans corporacions agrícoles que les exploten i que presenten documents de propietat sobre el terreny.
Les comunitats reclamen grans quantitats de terreny i les companyies veuen com una pèrdua que tants pocs ocupin tant de territori. Wagner creu que precisament aquesta baixa densitat ha aconseguit que siguin les terres millor preservades.
De moment el govern brasiler respecta la iniciativa. Wagner explica que l'executiu de Lula da Silva és bona, encara que indica que en el si del govern s'està produint un conflicte perquè hi ha grups que aposten per les grans plantacions de matèries primeres.
