Nitot: "Bill Gates ha plegat perquè fa 10 anys que s'avorreix"
Tristan Nitot és el president de Mozilla Europa. Està fart de viatjar en avió i anar de l'avió a donar una conferència, de la confèrència a l'hotel i de l'hotel a l'avió. Per això aquests dies, per veure món, ha anat en moto des de París a Lió, de Lió a Màlaga i d'allà a Cornellà, de conferència en conferència. A l'hotel de Cornellà es passeja amb una samarreta corporativa i un iPhone a la butxaca i pul·lula prop d'una comunitat d'usuaris de Mozilla que l'esperen per parlar d'ordinadors mentre fan una cervesa.
- Què canviaria o milloraria del Firefox 3.0?
Sempre hi ha coses per canviar, per millorar, i això és el que és apassionant de la nostra professió. De fet, al Firefox hi ha un sistema d'extensions, cadascú es pot personalitzar el Firefox com vulgui. Avui dia n'hi ha més de cinc mil. La gent de la nostra comunitat s'inventa noves funcionalitats. La gran majoria són molt específiques, però en alguns casos poden ser útils potencialment per a centenars, desenes de milers de persones. N'hi ha una que m'ha impressionat. Per exemple, estàs en una pàgina de la Wikipedia en anglès i vols enviar-ne una part del contingut a un amic que només parla castellà. Ho pots fer amb el Google Translate, però amb aquesta extensió és possible en menys de 5 segons i sense deixar la pàgina. Em dic que entre totes les idees que sorgeixen potser n'hi ha alguna que canviarà realment internet i, per tant, la nostra vida.
- Quines coses enveja d'altres navegadors?
Sincerament, no gaires. Bé, sí, per exemple Apple en el seu navegador tenen el que anomenen "paraula privada". El navegador no guarda res del que heu visitat. Cada cop més navegadors tenen aquesta funcionalitat, i al Firefox 3.1 hi serà. No sé per a què serveix, sembla que per comprar regals de Nadal per internet sense que la vostra dona ho sàpiga. Sospito, però, que se'n faran altres utilitzacions molt menys honestes que aquesta. De l'Explorer, no n'envejo res.
- Per què no el van fer junts amb Google, el Google Chrome?
Com ho explicaria… Crec que per parlar de Google hem d'entendre que el 85-90% dels seus serveis s'utilitzen per mitjà d'un navegador. En la majoria de casos és de Microsoft, a través de l'Internet Explorer. A més a més, Microsoft ha jurat que matarien Google. Són així, a casa dels Microsoft, molt agressius. Així és que és molt desagradable per Google haver de passar per un navegador que no és segur ni ràpid ni innovador i que en la majoria dels casos és controlat pel seu pitjor competidor. Així, Google necessitava un navegador per no passar per l'Internet Explorer. A més, penso que els objectius de Google i de Mozilla són diferents. Nosaltres estem directament al costat dels usuaris, no busquem el màxim benefici perquè som una organització no lucrativa. Tampoc no tenim negocis de publicitat en línia. Però la relació amb Google no ha canviat i fins i tot ha quedat reforçada. Just abans d'anunciar la sortida de Chrome, Google ha renovat el contracte a Mozilla per una durada de tres anys. Això mostra que continua confiant en Mozilla.
- Què opina del Google Chrome?
L'han fet antics membres de Mozilla, per tant… està bé.
- Estan treballant en una nova versió del Thunderbird, per al correu electrònic?
El Thunderbird 3 està previst pel 2009, segurament en la primera meitat. Hi haurà una agenda, i això és una molt bona notícia. La data no és concreta. A Mozilla no tenim data de sortida prevista, sinó un nivell de qualitat que esperem aconseguir.
- Com intentaran guanyar quota de mercat entre els internautes inexperts?
És cert que el desafiament és animar els internautes ordinaris a instal·lar-se el Mozilla. Però si tenim el 25% del mercat a Espanya, el 30% a França, el 35% a Alemanya i el 40% a Polònia, ja hem deixat el domini dels usuaris avançats. Amb el nostre sistema d'extensions hem aconseguit oferir un navegador personalitzable, i al mateix temps aquesta gent té tendència a recomanar el programa al seu entorn. Continuarem fent un navegador que aprecien però que puguin confiar a tot el món. Continuarem fent això i difonent-lo, perquè de vegades els usuaris normals poden tenir por del nou programa que li instal·larem, però si en senten parlar, els semblarà bé i diran: "Me'l pots instal·lar?"
- Aquest és un dels seus objectius pel 2010?
Encara no tenim objectius quantificats, però una part dels nostres objectius és ser importants. En aquest moment estem inventant internet o, més ben dit, la societat en què vivim s'està inventant les utilitzacions de la xarxa. Però no hi ha govern sobre la xarxa. Ens sembla bé, de vegades un govern no acaba d'entendre com funciona això d'internet, a la xarxa no hi ha fronteres. Ens estem inventant una cosa que té molt d'impacte, i cada cop més, en la nostra vida. I, de moment, qui se l'està inventant són les societats comercials, que segur que volen fer un bon producte per als usuaris, però que també miren d'aconseguir una part del pastís d'internet. El programari, tot i que no ens n'adonem, ens controla, ens influencia. Mira, tinc un iPhone, l'he comprat perquè em semblava maco, però per utilitzar-lo cal que m'instal·li l'iTunes a l'ordinador per fer la sincronització, i quan vull música he d'anar a l'iTunes Store… Jo només volia un telèfon! He escollit un telèfon però no la botiga en línia per comprar la música! És un exemple de la influència amagada dels programes. Les empreses comercials volen influenciar els internautes perquè això val molts diners. Hi ha uns mil o dos mil milions d'internautes, i hi ha cinc mil milions d'habitants al planeta. Els que tenen accés a internet són els més rics de la Terra. Així que imagina't, una manera d'influenciar els mil o dos mil milions de les persones més riques del planeta amb el "software"… és com ser l'amo del món! Així que les empreses que volen fer el millor producte no tenen l'esperit dels usuaris. Per elles el que val són els diners. I a sobre a internet no hi ha cap govern que es posi al costat dels ciutadans. El que fem nosaltres és un programa produït pels usuaris i per als usuaris. És el que anomenem programari lliure, no hi ha res que us espiï. Espiar la gent val molts diners. I no és només l'espionatge: tot el que sap la gent val moltíssim, i nosaltres tenim un enfocament de respecte a la vida privada i estem clarament al costat dels usuaris. No crearem ni esperarem un govern mundial d'internet, però participarem en el mercat dels navegadors per influenciar el mercat.
- També treballeu en dispositius per a telèfons mòbils?
Sí, és un dels objectius pel 2010. El mòbil és molt important. Dels cinc mil milions de persones, les que no tenen accés a internet i que potser en tindran en un futur no hi accediran a través d'un PC sinó, molt probablement, del telèfon mòbil. Ja ho veiem, per exemple, al Japó, on el mercat del PC està en decadència i en canvi el del telèfon mòbil no s'atura. A la Xina, igual. I gairebé no hi ha programari lliure per als telèfons mòbils, i a nosaltres ens agradaria molt reeditar en aquest àmbit el que ja fem amb l'ordinador d'oficina. Hi ha una versió del Firefox que s'anomena Fennec. La setmana passada en va sortir una versió alfa 1 (en proves) que funciona en un model de Nokia, i serà adaptable per a tots els mòbils que tenen Linux o Windows mòbil. Esperem tenir-ne una versió el 2009.
- Com veu internet sense Bill Gates i en un futur?
Crec que Bill Gates fa deu anys que s'avorreix, que està fart de dirigir Microsoft i que per això ha plegat. I una de les raons per les quals s'avorria és perquè Microsoft s'ha convertit en una gran màquina que ja no era innovadora però que era molt rica. Crec que el model de Microsoft està desfasat, però com que tenen molts diners i una certa influència sobre la indústria podran mantenir-lo molt de temps, tot i que serà dolorós i gens interessant. Al revés, amb el programari lliure estem inventant internet, el futur l'estem decidint ara. No sé què serà el futur, però algú que admiro molt, Allan Key, un informàtic, deia que no podem endevinar el futur però ens el podem inventar. Doncs això és el que jo faig, bé, el que fa la gent. Tenim una visió en què els internautes dominen internet, una visió democràtica, no deixem que les empreses soles s'inventin internet. Elles s'inventen una part d'internet i els ciutadans se n'inventen una altra part i totes dues es barregen. Les empreses són importants, però cal que no siguin les úniques. Cal un equilibri entre les empreses i les necessitats dels usuaris. La nostra comunitat ajuda a inventar-se una internet on nosaltres, els usuaris, tenim un veritable paper. No som només els consumidors, també som els actors.
Sempre hi ha coses per canviar, per millorar, i això és el que és apassionant de la nostra professió. De fet, al Firefox hi ha un sistema d'extensions, cadascú es pot personalitzar el Firefox com vulgui. Avui dia n'hi ha més de cinc mil. La gent de la nostra comunitat s'inventa noves funcionalitats. La gran majoria són molt específiques, però en alguns casos poden ser útils potencialment per a centenars, desenes de milers de persones. N'hi ha una que m'ha impressionat. Per exemple, estàs en una pàgina de la Wikipedia en anglès i vols enviar-ne una part del contingut a un amic que només parla castellà. Ho pots fer amb el Google Translate, però amb aquesta extensió és possible en menys de 5 segons i sense deixar la pàgina. Em dic que entre totes les idees que sorgeixen potser n'hi ha alguna que canviarà realment internet i, per tant, la nostra vida.
- Quines coses enveja d'altres navegadors?
Sincerament, no gaires. Bé, sí, per exemple Apple en el seu navegador tenen el que anomenen "paraula privada". El navegador no guarda res del que heu visitat. Cada cop més navegadors tenen aquesta funcionalitat, i al Firefox 3.1 hi serà. No sé per a què serveix, sembla que per comprar regals de Nadal per internet sense que la vostra dona ho sàpiga. Sospito, però, que se'n faran altres utilitzacions molt menys honestes que aquesta. De l'Explorer, no n'envejo res.
- Per què no el van fer junts amb Google, el Google Chrome?
Com ho explicaria… Crec que per parlar de Google hem d'entendre que el 85-90% dels seus serveis s'utilitzen per mitjà d'un navegador. En la majoria de casos és de Microsoft, a través de l'Internet Explorer. A més a més, Microsoft ha jurat que matarien Google. Són així, a casa dels Microsoft, molt agressius. Així és que és molt desagradable per Google haver de passar per un navegador que no és segur ni ràpid ni innovador i que en la majoria dels casos és controlat pel seu pitjor competidor. Així, Google necessitava un navegador per no passar per l'Internet Explorer. A més, penso que els objectius de Google i de Mozilla són diferents. Nosaltres estem directament al costat dels usuaris, no busquem el màxim benefici perquè som una organització no lucrativa. Tampoc no tenim negocis de publicitat en línia. Però la relació amb Google no ha canviat i fins i tot ha quedat reforçada. Just abans d'anunciar la sortida de Chrome, Google ha renovat el contracte a Mozilla per una durada de tres anys. Això mostra que continua confiant en Mozilla.
- Què opina del Google Chrome?
L'han fet antics membres de Mozilla, per tant… està bé.
- Estan treballant en una nova versió del Thunderbird, per al correu electrònic?
El Thunderbird 3 està previst pel 2009, segurament en la primera meitat. Hi haurà una agenda, i això és una molt bona notícia. La data no és concreta. A Mozilla no tenim data de sortida prevista, sinó un nivell de qualitat que esperem aconseguir.
- Com intentaran guanyar quota de mercat entre els internautes inexperts?
És cert que el desafiament és animar els internautes ordinaris a instal·lar-se el Mozilla. Però si tenim el 25% del mercat a Espanya, el 30% a França, el 35% a Alemanya i el 40% a Polònia, ja hem deixat el domini dels usuaris avançats. Amb el nostre sistema d'extensions hem aconseguit oferir un navegador personalitzable, i al mateix temps aquesta gent té tendència a recomanar el programa al seu entorn. Continuarem fent un navegador que aprecien però que puguin confiar a tot el món. Continuarem fent això i difonent-lo, perquè de vegades els usuaris normals poden tenir por del nou programa que li instal·larem, però si en senten parlar, els semblarà bé i diran: "Me'l pots instal·lar?"
- Aquest és un dels seus objectius pel 2010?
Encara no tenim objectius quantificats, però una part dels nostres objectius és ser importants. En aquest moment estem inventant internet o, més ben dit, la societat en què vivim s'està inventant les utilitzacions de la xarxa. Però no hi ha govern sobre la xarxa. Ens sembla bé, de vegades un govern no acaba d'entendre com funciona això d'internet, a la xarxa no hi ha fronteres. Ens estem inventant una cosa que té molt d'impacte, i cada cop més, en la nostra vida. I, de moment, qui se l'està inventant són les societats comercials, que segur que volen fer un bon producte per als usuaris, però que també miren d'aconseguir una part del pastís d'internet. El programari, tot i que no ens n'adonem, ens controla, ens influencia. Mira, tinc un iPhone, l'he comprat perquè em semblava maco, però per utilitzar-lo cal que m'instal·li l'iTunes a l'ordinador per fer la sincronització, i quan vull música he d'anar a l'iTunes Store… Jo només volia un telèfon! He escollit un telèfon però no la botiga en línia per comprar la música! És un exemple de la influència amagada dels programes. Les empreses comercials volen influenciar els internautes perquè això val molts diners. Hi ha uns mil o dos mil milions d'internautes, i hi ha cinc mil milions d'habitants al planeta. Els que tenen accés a internet són els més rics de la Terra. Així que imagina't, una manera d'influenciar els mil o dos mil milions de les persones més riques del planeta amb el "software"… és com ser l'amo del món! Així que les empreses que volen fer el millor producte no tenen l'esperit dels usuaris. Per elles el que val són els diners. I a sobre a internet no hi ha cap govern que es posi al costat dels ciutadans. El que fem nosaltres és un programa produït pels usuaris i per als usuaris. És el que anomenem programari lliure, no hi ha res que us espiï. Espiar la gent val molts diners. I no és només l'espionatge: tot el que sap la gent val moltíssim, i nosaltres tenim un enfocament de respecte a la vida privada i estem clarament al costat dels usuaris. No crearem ni esperarem un govern mundial d'internet, però participarem en el mercat dels navegadors per influenciar el mercat.
- També treballeu en dispositius per a telèfons mòbils?
Sí, és un dels objectius pel 2010. El mòbil és molt important. Dels cinc mil milions de persones, les que no tenen accés a internet i que potser en tindran en un futur no hi accediran a través d'un PC sinó, molt probablement, del telèfon mòbil. Ja ho veiem, per exemple, al Japó, on el mercat del PC està en decadència i en canvi el del telèfon mòbil no s'atura. A la Xina, igual. I gairebé no hi ha programari lliure per als telèfons mòbils, i a nosaltres ens agradaria molt reeditar en aquest àmbit el que ja fem amb l'ordinador d'oficina. Hi ha una versió del Firefox que s'anomena Fennec. La setmana passada en va sortir una versió alfa 1 (en proves) que funciona en un model de Nokia, i serà adaptable per a tots els mòbils que tenen Linux o Windows mòbil. Esperem tenir-ne una versió el 2009.
- Com veu internet sense Bill Gates i en un futur?
Crec que Bill Gates fa deu anys que s'avorreix, que està fart de dirigir Microsoft i que per això ha plegat. I una de les raons per les quals s'avorria és perquè Microsoft s'ha convertit en una gran màquina que ja no era innovadora però que era molt rica. Crec que el model de Microsoft està desfasat, però com que tenen molts diners i una certa influència sobre la indústria podran mantenir-lo molt de temps, tot i que serà dolorós i gens interessant. Al revés, amb el programari lliure estem inventant internet, el futur l'estem decidint ara. No sé què serà el futur, però algú que admiro molt, Allan Key, un informàtic, deia que no podem endevinar el futur però ens el podem inventar. Doncs això és el que jo faig, bé, el que fa la gent. Tenim una visió en què els internautes dominen internet, una visió democràtica, no deixem que les empreses soles s'inventin internet. Elles s'inventen una part d'internet i els ciutadans se n'inventen una altra part i totes dues es barregen. Les empreses són importants, però cal que no siguin les úniques. Cal un equilibri entre les empreses i les necessitats dels usuaris. La nostra comunitat ajuda a inventar-se una internet on nosaltres, els usuaris, tenim un veritable paper. No som només els consumidors, també som els actors.
