Un Loquillo commogut es retroba amb Sabino Méndez dalt de l'escenari en l'estrena de l'In-Edit
El Festival de Cine i Documental Musical In-Edit Beefeater ha donat el tret de sortida a la seva edició més ambiciosa i ho ha fet de la mà d'una de les figures més visibles de Barcelona, Loquillo, amb un documental de Carles Prats. Vestit de fosc i ulleres de sol, el Loco s'ha emocionat en presentar el documental al Club Aribau, on fa 40 anys, ironitzava, va destrossar la sala durant la projecció de "Grease" amb un grup de rockers. Loquillo ja avançava davant una platea plena de gom a gom que es tractava d'"una de les millors nits de la meva vida". Però encara es reservava una doble sorpresa.
Al final de la projecció, un Loquillo visiblement commogut, ja sense les ulleres, regalava als assistents una excepcional actuació. Divuit anys després, actuava de nou amb Sabino Méndez. Una actuació de luxe que va fer vibrar els presents a la sala. Però no només això. Loquillo va connectar el seu passat amb el present en col·laboració amb els seus actuals companys de banda: Javier Stinus i Igor Pascual. En total, cinc cançons que van desfermar l'eufòria d'un públic ja entregat totalment a la màgia del Loco.
"Loquillo, leyenda urbana", 30 anys de rock
Nascut al barri del Clot, el Loco recorda els seus orígens i com el pas diari de trens i més trens per davant de casa li van fer sorgir la necessitat extrema de marxar, de fugir endavant. De fet, per Loquillo el rock urbà neix dels barri, d'un barri com el seu. Admirador de James Dean i Marlon Brandon, el Loco sempre ha tingut clar que havia nascut per ser un rocker.
A "Loquillo, leyenda urbana", el rocker relata la seva trajectòria professional descrivint una època, una Barcelona i un Madrid. Un repàs de 30 anys de rock, de cuir i d'aquelles veus que han acompanyat la vida de l'artista. Repassa, en aquest sentit, Los Intocables, Los Trogloditas, La Movida, el boom dels 80 i l'oblit als 90, i com el grup viu entre Barcelona i Madrid, un catalitzador de les vivències dels Troglos.
Carlos Segarra, Manel Esclusa, Dani el Rojo, Andres Calamaro o Jaime Urrutia i els tres anys de compartir escenaris són alguns dels personatges que surten en el documental de Carles Prats i que han compartit la vida del Loco. Però en destaca Sabino Méndez, l'ideòleg i el compositor de la majoria de les cançons del grup. Una relació d'amor-odi, que va tenir uns inicis brillants, que va arribar a trencar-se i que ara, 18 anys després, torna a recuperar l'amistat. Un binomi perfecte. Per la premsa barcelonina d'aleshores, l'un era música, l'intel·lectual també, mentre que l'altre era l'actitud, la figura, i el poc amable. Una qualificació que Loquillo lamenta en el documental.
Durant tots els 80, el lema de Loquillo i els Trogloditas era gaudir de la música i viure-la intensament amb totes les seves conseqüències. Feien bandera del rock'n'roll dur: concerts que acaben amb cops de puny, llenguatge groller, alcohol i el consum de drogues dures. Cap d'elles se'ls resisteix, fins al punt que Loquillo ni menjava ni recorda avui tres anys de la seva vida. Precisament, les drogues degradaran cada cop més la relació dins del grup fins que se separen.
Sabino Méndez deixà el grup, i el rocker va decidir trencar amb la "mala vida". La seva trajectòria torna a prendre sentit quan coneix Gabriel Sopeña i es dediquen a la música més poètica. Finalment, i després de noves unions i ruptures amb els Trogloditas, el Loco explica que ha trobat l'equilibri de la mà de Javier Stinus, que es converteix en el seu ordenador, com defineix el mateix productor, i el jove Igor Pascual.
"Loquillo, leyenda urbana" es tracta d'un homenatge a Loquillo. Tot i el gran nombre de testimonis, documentació i fotografies, manca, potser, un retrat més íntim de la vida del rocker. Assegut en una cadira, el Loco fa un repàs de 30 anys d'història. Una vida plena de rebel·lia, que encara avui manté ben viva.
"Loquillo, leyenda urbana", 30 anys de rock
Nascut al barri del Clot, el Loco recorda els seus orígens i com el pas diari de trens i més trens per davant de casa li van fer sorgir la necessitat extrema de marxar, de fugir endavant. De fet, per Loquillo el rock urbà neix dels barri, d'un barri com el seu. Admirador de James Dean i Marlon Brandon, el Loco sempre ha tingut clar que havia nascut per ser un rocker.
A "Loquillo, leyenda urbana", el rocker relata la seva trajectòria professional descrivint una època, una Barcelona i un Madrid. Un repàs de 30 anys de rock, de cuir i d'aquelles veus que han acompanyat la vida de l'artista. Repassa, en aquest sentit, Los Intocables, Los Trogloditas, La Movida, el boom dels 80 i l'oblit als 90, i com el grup viu entre Barcelona i Madrid, un catalitzador de les vivències dels Troglos.
Carlos Segarra, Manel Esclusa, Dani el Rojo, Andres Calamaro o Jaime Urrutia i els tres anys de compartir escenaris són alguns dels personatges que surten en el documental de Carles Prats i que han compartit la vida del Loco. Però en destaca Sabino Méndez, l'ideòleg i el compositor de la majoria de les cançons del grup. Una relació d'amor-odi, que va tenir uns inicis brillants, que va arribar a trencar-se i que ara, 18 anys després, torna a recuperar l'amistat. Un binomi perfecte. Per la premsa barcelonina d'aleshores, l'un era música, l'intel·lectual també, mentre que l'altre era l'actitud, la figura, i el poc amable. Una qualificació que Loquillo lamenta en el documental.
Durant tots els 80, el lema de Loquillo i els Trogloditas era gaudir de la música i viure-la intensament amb totes les seves conseqüències. Feien bandera del rock'n'roll dur: concerts que acaben amb cops de puny, llenguatge groller, alcohol i el consum de drogues dures. Cap d'elles se'ls resisteix, fins al punt que Loquillo ni menjava ni recorda avui tres anys de la seva vida. Precisament, les drogues degradaran cada cop més la relació dins del grup fins que se separen.
Sabino Méndez deixà el grup, i el rocker va decidir trencar amb la "mala vida". La seva trajectòria torna a prendre sentit quan coneix Gabriel Sopeña i es dediquen a la música més poètica. Finalment, i després de noves unions i ruptures amb els Trogloditas, el Loco explica que ha trobat l'equilibri de la mà de Javier Stinus, que es converteix en el seu ordenador, com defineix el mateix productor, i el jove Igor Pascual.
"Loquillo, leyenda urbana" es tracta d'un homenatge a Loquillo. Tot i el gran nombre de testimonis, documentació i fotografies, manca, potser, un retrat més íntim de la vida del rocker. Assegut en una cadira, el Loco fa un repàs de 30 anys d'història. Una vida plena de rebel·lia, que encara avui manté ben viva.
