La crisi econòmica fa caure l'absentisme laboral en alguns sectors
Tenir una feina en temps de crisi s'ha convertit en un bé molt preuat i convé evitar qualsevol cosa que la posi en perill. Entre aquests riscos hi ha l'absentisme laboral i sembla que la por de ser acomiadat, a formar part d'un expedient de regulació d'ocupació o qualsevol altra causa que comporti perdre la feina està fent caure els nivells d'absentisme en alguns sectors econòmics, com el de l'automòbil o el metall. A Espanya el percentatge de treballadors que freqüentment no acudeixen a la feina es troba per sobre de la mitjana europea. El més difícil de saber, però, és si el motiu és justificat o un intent d'"escaquejar-se".
L'absentisme laboral té importants costos directes per prestació per a les empreses, la Seguretat Social i les mútues. Durant els primers quinze dies, la baixa per incapacitat temporal derivada d'una malaltia comuna l'abonen les empreses i a partir del setzè la despesa recau sobre la Seguretat Social o les mútues, depenent de si l'empresa té contractada o no una mútua.
El director del Departament de Relacions Laborals de la patronal catalana Foment del Treball, Javier Ibars, recorda que l'absentisme laboral no només té costos directes molt alts. Les conseqüències indirectes, com pèrdues de producció o sobrecàrrega de recursos humans, són encara més elevades i gairebé dupliquen a les directes.
Solucions per frenar-ho
El problema que suposa per a les empreses l'absentisme laboral ha obligat Foment del Treball i la patronal espanyola CEOE a crear un grup de treball per abordar aquesta qüestió. Però fer-hi front no és tan fàcil perquè s'ha de discernir entre l'absentisme justificat i el que resulta de la picardia dels treballadors.
La Seguretat Social ja ha anunciat que vol col·laborar amb les comunitats autònomes en la recerca d'un sistema informàtic que permeti conèixer quantes baixes laborals s'agafa cada treballador i el volum de baixes que expedeix cada professional mèdic. Aquesta mesura ajudaria a combatre l'absentisme i a diferenciar entre el justificat i el fraudulent.
Segons dades d'AMAT difoses per EuropaPress, pràcticament el 25% dels treballadors que estan de baixa per una malaltia comuna es reincorporen al seu lloc de treball l'endemà mateix de ser avisats per la mútua d'un pròxim control mèdic.
El perfil de l'absentista
Les dones d'entre 26 i 35 anys i les majors de 55 són els col·lectius en què l'absentisme laboral és més freqüent. L'explicació està en el fet que les primeres donen més importància a la conciliació de la vida laboral i familiar i, en el segon cas, les dones que superen aquesta edat assumeixen una major càrrega de responsabilitats fora de l'entorn laboral.
Pel que fa a tipus de feines, el sector serveis, l'administració pública i les assegurances, en definitiva el sector administratiu, registren els nivells més alts d'absentisme. També el sector de l'automòbil, on bona part del sou (prop d'un 40%) va lligat a la productivitat, i en el sector públic, on la mitjana d'edat dels treballadors és superior a la del privat.
El dia en què més es nota l'absentisme del lloc de treball és el divendres, que quintuplica al segon: el dilluns.
I per països, França, Alemanya i Bèlgica registren els percentatges més elevats d'empleats que no van a treballar mentre que a l'altre extrem de la llista hi trobem Itàlia o Àustria. A l'estat espanyol el fenomen s'ha duplicat en els últims quatre anys i, segons un estudi recent de l'empresa de recursos humans Adecco, la taxa d'absentisme laboral ja és del 6%. La mitjana europea se situa al 4,6%.
El director del Departament de Relacions Laborals de la patronal catalana Foment del Treball, Javier Ibars, recorda que l'absentisme laboral no només té costos directes molt alts. Les conseqüències indirectes, com pèrdues de producció o sobrecàrrega de recursos humans, són encara més elevades i gairebé dupliquen a les directes.
Solucions per frenar-ho
El problema que suposa per a les empreses l'absentisme laboral ha obligat Foment del Treball i la patronal espanyola CEOE a crear un grup de treball per abordar aquesta qüestió. Però fer-hi front no és tan fàcil perquè s'ha de discernir entre l'absentisme justificat i el que resulta de la picardia dels treballadors.
La Seguretat Social ja ha anunciat que vol col·laborar amb les comunitats autònomes en la recerca d'un sistema informàtic que permeti conèixer quantes baixes laborals s'agafa cada treballador i el volum de baixes que expedeix cada professional mèdic. Aquesta mesura ajudaria a combatre l'absentisme i a diferenciar entre el justificat i el fraudulent.
Segons dades d'AMAT difoses per EuropaPress, pràcticament el 25% dels treballadors que estan de baixa per una malaltia comuna es reincorporen al seu lloc de treball l'endemà mateix de ser avisats per la mútua d'un pròxim control mèdic.
El perfil de l'absentista
Les dones d'entre 26 i 35 anys i les majors de 55 són els col·lectius en què l'absentisme laboral és més freqüent. L'explicació està en el fet que les primeres donen més importància a la conciliació de la vida laboral i familiar i, en el segon cas, les dones que superen aquesta edat assumeixen una major càrrega de responsabilitats fora de l'entorn laboral.
Pel que fa a tipus de feines, el sector serveis, l'administració pública i les assegurances, en definitiva el sector administratiu, registren els nivells més alts d'absentisme. També el sector de l'automòbil, on bona part del sou (prop d'un 40%) va lligat a la productivitat, i en el sector públic, on la mitjana d'edat dels treballadors és superior a la del privat.
El dia en què més es nota l'absentisme del lloc de treball és el divendres, que quintuplica al segon: el dilluns.
I per països, França, Alemanya i Bèlgica registren els percentatges més elevats d'empleats que no van a treballar mentre que a l'altre extrem de la llista hi trobem Itàlia o Àustria. A l'estat espanyol el fenomen s'ha duplicat en els últims quatre anys i, segons un estudi recent de l'empresa de recursos humans Adecco, la taxa d'absentisme laboral ja és del 6%. La mitjana europea se situa al 4,6%.
