El Constitucional tindria a punt una sentència que retallaria l'Estatut
El Tribunal Constitucional emetrà la sentència sobre l'Estatut durant el mes de desembre, segons ha pogut saber TV3. L'alt tribunal hauria passat les tisores al text estatutari, segons ha publicat "La Vanguardia". El diari assegura que els jutges retallarien considerablement almenys dos dels seus aspectes claus. La sentència suprimiria l'obligatorietat de conèixer el català, tot i que parlaria de "garantir el bilingüisme". A més, emmarcaria el finançament i la negociació bilateral entre Generalitat i govern espanyol dins dels acords amb la resta de comunitats autònomes.
El text estatutari català, aprovat pel Parlament i votat en referèndum, estaria a punt de ser retallat pel Constitucional. Segons ha pogut TV3, la sentència sobre l'Estatut s'emetrà durant el mes de desembre. A més, segons publica aquest mateix dijous el diari "La Vanguardia", l'alt tribunal ja hauria enllestit més del 80% dels articles recorreguts i ara només quedaria despatxar-ne la votació. Segons afirma el diari, hi ha centenars de fulls d'esborranys de la resolució i només faltaria el principal, aprovar els textos que es van redactant i que es negocien paraula per paraula.
Els jutges estarien a punt d'aconseguir l'acord ampli que vol la presidenta del Constitucional, María Emilia Casas, que sempre ha deixat molt clar que no vol haver de decidir sobre l'Estatut fent ús del seu vot de qualitat per desfer un eventual empat. Per això, la sentència sobre l'Estatut podria acabar aigualint, més del que es podia pensar inicialment, el text estatutari.
Des del govern, s'observa des de la distància l'evolució de la deliberació i s'estudia la possibilitat de precipitar la renovació de l'alt tribunal, que hauria de suposar un canvi de cinc magistrats, entre els quals la mateixa Casas. El procés va quedar bloquejat al Senat, i per desfer aquest escull l'executiu Zapatero podria optar per acceptar alguns o tots els candidats proposats pel PP. No obstant, l'executiu analitza, a hores d'ara, si aquesta seria la solució que li suposaria un cost menor, tenint en compte que el debat sobre l'Estatut ja no és una amenaça electoral, com mesos enrere. A més, cal tenir en compte que una eventual rebaixa de l'Estatut podria facilitar les coses al govern a l'hora de tancar la qüestió del finançament.
En aquest context, segons "La Vanguardia", el Constitucional estaria disposat a pronunciar-se a favor de la bilateralitat Generalitat-govern espanyol pel que fa a la negociació pressupostària per a Catalunya, però sempre dins del marc de les autonomies de règim comú. Així, es deixaria molt clar que Catalunya està ben lluny del règim foral d'aquelles comunitats que en disposen, el País Basc i Navarra.
El deure de conèixer el català podria desaparèixer
A més, pel que fa a l'aspecte lingüístic, el text estatutari podria veure desaparèixer el punt que estableix el deure de conèixer el català. Els magistrats mantindrien la voluntat de mantenir el bilingüisme a Catalunya, però voldrien evitar una suposada reculada de la presència del castellà. El Constitucional aconseguiria, entre altres coses, que els jutges no tinguin l'obligació de conèixer el català a Catalunya, una qüestió que, segons el diari "La Vanguardia", seria molt apreciada entre els magistrats del TC que vénen de la carrera judicial.
Finalment, pel que fa a la definició de Catalunya com a nació, l'alt tribunal podria salvar-ne la seva existència al preàmbul, però sempre que els jutges que insisteixen a mantenir-ho admetin que a la sentència es deixi clar que només existeix una nació sobirana, en referència a Espanya.
Els partits catalans han reaccionat de diferent manera a la possible retallada de l'Estatut. El PSC confia en la futura decisió del Tribunal Constitucional perquè està convençut de la constitucionalitat de l'Estatut i ICV rebutja posicionar-se mentre no hi hagi una sentència en ferm.
ERC i CiU han estat més contundents. Els republicans diuen que no estan "en condicions d'acatar una sentència" del Tribunal que converteixi en "una farsa" el procés d'aprovació de la llei en referèndum i ha recordat que el Congrés ja va retallar en el seu dia el text. Des de l'oposició, CiU ha avisat que si la justícia passa les tisores per l'Estatut hi haurà "un abans i un després" en les relacions amb l'estat espanyol. El portaveu de la federació al Parlament, Oriol Pujol, ha afirmat que "no se'ns pot dir que ni llengua ni diners i a més que estiguem callats i obedients". En aquest sentit, Pujol ha advertit que hi haurà una reacció política i social "contundent.
Des de Madrid, el PP ha continuat defensant el recurs que va presentar contra l'Estatut. La seva portaveu al Congrés, Soraya Sáez de Santamaría, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que mantindran el recurs perquè "defensa la llibertat dels catalans a l'hora de parlar la llengua que creguin convenient".
