El poeta Joan Margarit guanya el Premi Nacional de Poesia per "Casa de misericòrdia"
El poeta català Joan Margarit ha guanyat el Premi Nacional de Poesia, atorgat pel Ministeri de Cultura, pel seu poemari "Casa de misericòrdia". Aquest premi, dotat per primer any amb 20.000 euros, es concedeix a la millor obra de poesia publicada el 2007 en castellà o en alguna de les altres llengües cooficials que es parlen a l'estat espanyol. El jurat, que ha donat a conèixer el premi aquest dimarts, ha estat presidit pel director general del Llibre, Rogelio Blanco, i n'han format part Luis García Montero, Clara Janés, Pere Gimferrer i Olvido García Valdés, guanyadora de la passada edició, entre d'altres.
Joan Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938) ha guanyat el Premi Nacional de Poesia pel seu poemari "Casa de misericòrdia", on el poeta evoca temes com la mort, el dolor, la Guerra Civil o la pèrdua d'éssers estimats. El llibre, publicat per Proa l'any passat, ja havia obtingut el Premi Nacional de la Crítica, el Rosalía de Castro i el de Poesia de Catalunya.
Margarit, que es defineix com a poeta bilingüe en castellà i català, és arquitecte i catedràtic de Càlcul d'Estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, i actualment està jubilat.
El seu primer poemari, en castellà, el va publicar l'any 1963. Dos anys més tard va tornar a publicar un nou llibre i després d'un llarg parèntesi de deu anys va escriure "Crònica".
A partir de 1980, inicia amb "L'ombra de l'altre mar" la seva obra poètica en català, en què apareixen títols com "Vell malentès", "El passat i la joia" o, més recentment, "Càlcul d'estructures", a les quals se suma l'antologia "Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa".
A més, ha publicat en castellà i català "Llum de pluja", "Edat vermella", "Aiguaforts", "Estació de França", "Els motius del llop", "Joana" -dedicat a la seva filla morta- i "El primer fred".
"Casa de misericòrdia"
L'obra premiada, "Casa de misericòrdia", també publicada per Visor en edició bilingüe, segons explica el mateix autor en un dels poemes del llibre, es va començar a concebre mentre visitava una exposició sobre la Casa de Misericòrdia, on podien veure's fotografies i documents lligats a la història d'aquesta institució.
En la ment de Margarit, casat amb Mariona Ribalta i pare de quatre fills, van quedar tres coses: l'edifici, enorme, auster i amb els nens i les nenes "sempre greus i en ordre"; les sol·licituds, moltes de les quals eren de vídues d'assassinats en la repressió del final de la Guerra Civil, que demanaven l'ingrés dels seus fills per impossibilitat de mantenir-los, i els informes dels jutges i altres funcionaris del nou règim sobre aquelles peticions.
Margarit, que es defineix com a poeta bilingüe en castellà i català, és arquitecte i catedràtic de Càlcul d'Estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, i actualment està jubilat.
El seu primer poemari, en castellà, el va publicar l'any 1963. Dos anys més tard va tornar a publicar un nou llibre i després d'un llarg parèntesi de deu anys va escriure "Crònica".
A partir de 1980, inicia amb "L'ombra de l'altre mar" la seva obra poètica en català, en què apareixen títols com "Vell malentès", "El passat i la joia" o, més recentment, "Càlcul d'estructures", a les quals se suma l'antologia "Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa".
A més, ha publicat en castellà i català "Llum de pluja", "Edat vermella", "Aiguaforts", "Estació de França", "Els motius del llop", "Joana" -dedicat a la seva filla morta- i "El primer fred".
"Casa de misericòrdia"
L'obra premiada, "Casa de misericòrdia", també publicada per Visor en edició bilingüe, segons explica el mateix autor en un dels poemes del llibre, es va començar a concebre mentre visitava una exposició sobre la Casa de Misericòrdia, on podien veure's fotografies i documents lligats a la història d'aquesta institució.
En la ment de Margarit, casat amb Mariona Ribalta i pare de quatre fills, van quedar tres coses: l'edifici, enorme, auster i amb els nens i les nenes "sempre greus i en ordre"; les sol·licituds, moltes de les quals eren de vídues d'assassinats en la repressió del final de la Guerra Civil, que demanaven l'ingrés dels seus fills per impossibilitat de mantenir-los, i els informes dels jutges i altres funcionaris del nou règim sobre aquelles peticions.
