Girona

Polèmica per l'homenatge a l'estelada

La campanya "Un país, una bandera" ha promogut que aquest 11 de Setembre onegi l'estelada en més d'un centenar de municipis catalans. En alguns casos, però, l'homenatge a aquesta ensenya, que arriba al centenari, ha estat envoltada de polèmica per la negativa dels equips de govern a hissar l'emblema independentista. Així, a Vilafranca del Penedès el govern municipal del PSC pretenia incomplir la moció aprovada amb els vots de CiU, ERC i la CUP. Finalment, aquests tres grups municipals han aconseguit escalar al balcó i penjar-la.

Actualitzat

Més d'un centenar de municipis catalans amb alcaldes del PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA-EPM han penjat la bandera estelada amb motiu de l'Onze de Setembre. Així ho ha anunciat la Comissió 100 anys d'Estelada, que promou aquesta iniciativa. Les localitats que s'han adherit a la proposta són tant de la conurbació de Barcelona com de petits municipis de les comarques de l'interior, sobretot a la demarcació de Girona.

L'estelada, que enguany fa 100 anys, ha estat present a vuit capitals de comarca, tot i que no a totes ho ha fet a l'ajuntament: Ripoll (el Ripollès), Figueres (l'Alt Empordà), les Borges Blanques (les Garrigues), Berga (Berguedà), Girona (Gironès), Puigcerdà (la Cerdanya), Montblanc (la Conca de Barberà), Santa Coloma de Farners (la Selva) i Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès).

En aquesta última ciutat, l'alcalde, el socialista Marcel Esteve, havia anunciat la seva intenció de desobeir l'acord del ple. CiU, ERC i les CUP, però, no s'han donat per vençuts i, malgrat els impediments, han pogut penjar una estelada al balcó del consistori, des de l'exterior i amb l'ajuda d'una escala.

A Figueres, el consistori va aprovar col·locar l'estelada sola a la façana de l'ajuntament, però els jutjats han obligat a no retirar la bandera espanyola. De tota manera, la bandera independentista oneja a la capital de l'Alt Empordà en una plaça.

També s'havia negat a hissar l'estelada l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que en declaracions a Catalunya Ràdio havia assegurat que la bandera independentista no onejaria a Gràcia, en contra del que van acordar CiU i ERC a la junta de portaveus. Hereu considera "una falta de respecte" que s'hissi una bandera "que no identifica tots els catalans". Finalment, però, l'ensenya independentista lluu al balcó del districte, que presideix el republicà Ricard Martínez, des de les 8 del vespre d'aquest dimecres. Gràcia serà l'únic districte de la capital catalana on onejarà l'estelada.

A Vic, un grup de joves de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista d'Osona s'han enfilat al balcó de l'Ajuntament i hi han penjat l'estelada. Els joves han accedit al balcó a la nit, fent un castell humà que ha estat aplaudit per la resta de participants a la concentració. A la capital de l'Osona, l'equip de govern format per CiU, ERC i PSC havia decidit sumar-se als actes del centenari de la bandera independentista, però sense que l'estelada s'hissés a la casa consistorial.

Girona despenja la bandera espanyola

L'única capital de demarcació que ha col·locat en un lloc visible la senyera estelada és Girona. El consistori gironí l'ha col·locada a la plaça de Catalunya. Aquesta Diada encara hi ha un altre canvi estètic a la façana de l'ajuntament gironí: només hi oneja la senyera. És en aquest punt on el consistori se salta la llei que l'obliga a tenir hissada la bandera espanyola.

Així els ho va advertir la secretària municipal en el ple de dimarts al vespre durant el qual es va aprovar una moció que recollia aquestes propostes. Era la primera vegada que el PSC en perdia una des del 1979. La van presentar Convergència i Unió i Esquerra, soci de govern del PSC. L'altre soci, Iniciativa, va fer decantar la balança. Va donar llibertat de vot als seus regidors i tots van dir que sí a la moció. El PSC i el PP hi van votar en contra.

Més adhesions

Els últims municipis que s'han adherit a la proposta són Fonollosa, Santpedor, Sant Feliu Saserra, el Papiol, Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Espinelves, Tavèrnoles, Torelló, Prats de Lluçanès, Vallgorguina i Tagamanent (tots de la demarcació de Barcelona); Almoster, Benifallet, Deltebre, Flix i Miravet (a la de Tarragona); Bellver de Cerdanya, l'Albagés i Olius (a la de Lleida), i Lloret de Mar, Viladrau i Riells i Viabrea (a la de Girona).

Pel que fa al color polític dels municipis adherits, n'hi ha del PSC, CiU i ERC, com és el cas de les capitals de comarca, i també d'ICV-EUiA o d'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) en aquells municipis en què es presenta sota aquesta denominació, com Palafrugell, a la província de Girona, o com Arenys de Munt, Begues i Sant Pere de Torelló, a Barcelona.

D'altres municipis on també ha prosperat aquesta moció són Cardedeu, Caldes de Montbui, Sant Llorenç Savall, Tona i Manlleu (a la demarcació de Barcelona); Sant Joan de les Abadesses, Caldes de Malavella, Besalú i Pals (a la de Girona); Camarles (a la de Tarragona), i Bellpuig d'Urgell (a la de Lleida), entre d'altres.

NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut