Arriben a Catalunya set caixes més dels "papers de Salamanca"
Les set caixes de documents públics que quedaven pendents de traslladar de Salamanca ja són a Catalunya. Amb més discreció que el 2006, les caixes han sortit amb un vehicle del Ministeri de Cultura i han arribat a primera hora de la tarda a l'Arxiu Nacional, a Sant Cugat del Vallès. Ho han fet amb dos anys i mig de retard per culpa de diverses traves burocràtiques, entre les quals una impugnació de l'Ajuntament salamanquí, que al final es va desestimar. Contenen documentació del jutjat d'instrucció d'Igualada i del Servei Correccional de la Generalitat. Ara falten les 1.300 caixes amb la documentació privada, que ja estan en ple procés de digitalització.
Per un motiu o altre, el retorn de les set caixes pendents de la primera fase de devolució ha generat crítiques tant de la Comissió de la Dignitat com de l'Ajuntament de Salamanca. Els primers lamenten el retard de "608 dies" respecte al primer retorn, el mes de gener de 2006, així com que aquest s'hagi fet amb nocturnitat i ho han qualificat com una nova humiliació pel poble català. Acusen el govern espanyol de "no voler crear un clima per superar el franquisme" i d'haver perdut una magnífica oportunitat de restituir i honorar les víctimes del franquisme deixant-se emportar per "la por de la reacció de la dreta nostàlgica i l'interès electoralista".
També de "vergonyosa i clandestina" han qualificat la sortida de les set caixes de documents de l'Arxiu de Salamanca des de l'Ajuntament d'aquesta localitat. El cotxe del Ministeri de Cultura no portava cap distintiu i no s'ha complert amb l'ordenança municipal de càrrega i descàrrega, per la qual cosa s'iniciarà un expedient sancionador contra el Ministeri. Des del consistori també s'assegura que s'ha incomplert la llei d'arxius de Castella i Lleó, segons la qual s'ha de comunicar obligatòriament i amb caràcter previ qualsevol moviment de fons que afecti un arxiu de la comunitat.
Sobre l'enviament pesava una ordre de retorn de l'Audiència Nacional i el compromís era de fer-ho el mes de juliol, però fins i tot així, s'ha hagut d'esperar fins a l'1 d'agost. Salamanca ha amenaçat amb un nou recurs sota l'argument que els documents judicials traslladats mai van pertànyer a la Generalitat i que, per tant, la seva devolució no està emparada per la llei.
La segona fase de la devolució dels coneguts com a "papers de Salamanca" comprèn fins a dos milions de documents privats. la Comissió de la Dignitat demana al Ministeri que lidera César Antonio Molina que actuï amb "rapidesa i eficàcia", deixant de banda raons electoralistes i les "excuses de mal pagador per justificar-ho".
També els estalvis
La reivindicació de la documentació és la més coneguda, però hi ha altres processos en marxa. Un col·lectiu de 1.400 afectats reclamen els diners que van entregar als bancs i ajuntaments obeint les ordres del règim franquista i que avui en dia podrien suposar uns 13 milions d'euros. Es consideren oblidats per les lleis de memòria històrica, perquè la seva reivindicació no ha passat mai d'un reconeixement moral. Per això treballen perquè aquest reconeixement sigui, a més, legal.
El cas l'han portat al síndic de greuges, que també veu justes les reclamacions. Tot i la bona receptivitat que el síndic ha trobat en les forces parlamentàries espanyoles, cal una iniciativa legislativa a les Corts perquè els afectats recobrin aquells diners.
També de "vergonyosa i clandestina" han qualificat la sortida de les set caixes de documents de l'Arxiu de Salamanca des de l'Ajuntament d'aquesta localitat. El cotxe del Ministeri de Cultura no portava cap distintiu i no s'ha complert amb l'ordenança municipal de càrrega i descàrrega, per la qual cosa s'iniciarà un expedient sancionador contra el Ministeri. Des del consistori també s'assegura que s'ha incomplert la llei d'arxius de Castella i Lleó, segons la qual s'ha de comunicar obligatòriament i amb caràcter previ qualsevol moviment de fons que afecti un arxiu de la comunitat.
Sobre l'enviament pesava una ordre de retorn de l'Audiència Nacional i el compromís era de fer-ho el mes de juliol, però fins i tot així, s'ha hagut d'esperar fins a l'1 d'agost. Salamanca ha amenaçat amb un nou recurs sota l'argument que els documents judicials traslladats mai van pertànyer a la Generalitat i que, per tant, la seva devolució no està emparada per la llei.
La segona fase de la devolució dels coneguts com a "papers de Salamanca" comprèn fins a dos milions de documents privats. la Comissió de la Dignitat demana al Ministeri que lidera César Antonio Molina que actuï amb "rapidesa i eficàcia", deixant de banda raons electoralistes i les "excuses de mal pagador per justificar-ho".
També els estalvis
La reivindicació de la documentació és la més coneguda, però hi ha altres processos en marxa. Un col·lectiu de 1.400 afectats reclamen els diners que van entregar als bancs i ajuntaments obeint les ordres del règim franquista i que avui en dia podrien suposar uns 13 milions d'euros. Es consideren oblidats per les lleis de memòria històrica, perquè la seva reivindicació no ha passat mai d'un reconeixement moral. Per això treballen perquè aquest reconeixement sigui, a més, legal.
El cas l'han portat al síndic de greuges, que també veu justes les reclamacions. Tot i la bona receptivitat que el síndic ha trobat en les forces parlamentàries espanyoles, cal una iniciativa legislativa a les Corts perquè els afectats recobrin aquells diners.
