Entrevista amb Loretta Napoleoni, economista: "Vivim atrapats en una economia canalla"

P.: Anem a pams. A què es refereix quan parla d'economia canalla?
R.: S'estan creant zones grises o fosques al món a partir del fort creixement d'una nova economia sobre la qual no hi ha cap control ni legislació.

P.: De quina manera ens afecta?
R.: Les forces econòmiques ens estan convertint en víctimes atrapades en el món de fantasia del consumisme. Els estats no persegueixen els interessos dels ciutadans, sinó que creen les condicions òptimes perquè les companyies guanyin diners.

P.: Posi'm un exemple.
R.: El més clar és el de les hipoteques i crèdits escombraria que es fan servir als Estats Units. Des de la dècada dels anys 90, s'ha animat la gent a demanar crèdits per comprar tot el que desitjava sense problemes. Tothom es gastava el que no tenia ni podia pagar. El deute del consum es va disparar moltíssim: el 2006 era tres vegades el producte interior brut del país. Amb les hipoteques va passar el mateix: es van concedir sense les garanties bancàries necessàries, i avui tota aquesta gent viu ofegada pels interessos d'uns diners que no pot retornar. Estem en una crisi de liquiditat. La falta de solvència s'està convertint en una plaga del món occidental, però als Estats Units està creixent més ràpid que enlloc. I no és cap secret dir que Nord-amèrica farà fallida.

P.: On són els responsables?
R.: Aquí hi ha la qüestió. No hi ha un criminal, un responsable. Només ens queda mirar cap a l'Estat per haver-ho permès, per no imposar una regulació. Això és l'economia canalla.

P.: A Espanya també estem ofegats per les hipoteques i ara els nostres pisos s'han devaluat.
R.: Exacte. Però el govern de Zapatero no n'és l'únic culpable. Això ve de molt abans.

P.: En el llibre l'"Economia canalla" diu que la globalització relaciona fenòmens tan diferents com el comerç sexual procedent de l'Europa de l'Est, la falsificació de productes de la Xina i les hipoteques escombraria. De quina manera?
R.: Amb la caiguda del mur de Berlín comença el procés de globalització, en el qual l'economia es mou molt ràpid, tan ràpid que la política no la pot controlar. Per exemple, les "esclaves blanques" que arriben de països comunistes per prostituir-se en són una conseqüència. Una altra és que, gràcies a les polítiques revolucionàries de privatització i liberalització de la dècada dels 90, les empreses occidentals han de lluitar contínuament amb els "fora de la llei" de la globalització, que falsifiquen els seus productes i els venen a escala global a preus irrisoris. La indústria de la falsificació és la base del mercat Matrix. Occident pensava que amb la fi del comunisme tot aniria a millor, i no ha estat així. L'economia canalla es manifesta en moments de grans transformacions i no es pot preveure.

P.: Ha esmentat un nou concepte, el de mercat Matrix.
R.: Aquesta és una criatura derivada de la globalització, amb la seva ombra d'il·legalitat i delinqüència, que fa cada cop més febles els estats. Matrix ens ofereix un benestar il·lusori. Pensem que ara vivim millor que fa 50 anys i no és veritat: se li podria preguntar a una dona de Sibèria. Ara estem atrapats per un consumisme exagerat que s'ha convertit en el nostre passatemps ideal. Podem comprar tot allò que els nostres avis i pares no van poder!

P.: Es pot fer alguna cosa per sortir d'aquesta espiral?
R.: El problema és que com a consumidors no tenim ni idea que els productes que comprem estan fabricats per esclaus.

P.: Quina mena d'esclaus?
R.: Des dels mexicans que treballen als horts dels rics de Califòrnia fins als nens de Mali que se'n van a les plantacions de cacau de Costa d'Ivori o els xinesos que van a París per ficar-se en la indústria de la moda. I tots treballen per sous ridículs. Ara el preu d'un esclau és deu vegades més baix que el de l'època romana.

P.: Se sap la quantitat de gent que està fabricant productes per a Occident en condicions infrahumanes?
R.: Les xifres oficials revelen que són uns 30 milions de persones, tot i que segurament n'hi ha moltes més. Se sap que hi ha una relació entre el nombre de països que arriben a la democràcia i la quantitat d'esclaus, que va en augment. La democràcia no es pot exportar, és una conquesta. D'altra banda, mai hem tingut una quantitat tan enorme de desplaçats, de gent que es mou a la força perquè als seus països es mor. En aquest context, els traficants de persones es mouen lliurement.

P.: Què es pot fer?
R.: El consumidor s'ha de preguntar d'on arriba el que es menja. Per què comprar una poma de Xile si en tinc a Espanya? Què ha passat pel camí? Qui l'ha recollit? En quines condicions? I ens hem de conformar a menjar-ne només en la temporada de l'any que es cullen. Hem de tornar al temps passat, al dels nostres avis.

P.: Però això implica un esforç enorme per part dels consumidors.
R.: També ho és sortir d'una dictadura i la història ha demostrat que es pot fer. O no? Tots som responsables de l'esclavitud actual. El que passa avui és tan seriós com el nostre passat. Qui se'n pot anar a dormir tranquil sabent això?

P.: La gran majoria de gent. Hi ha un alt percentatge de consumidors que no es plantegen res d'això a l'hora de comprar.
R.: Ah! Aquí hi ha el problema… Per això he escrit aquest llibre.

P.: Durant anys vostè s'ha dedicat a investigar el finançament del terrorisme. Realment, Al-Qaeda és tan potent com ens han fet creure?
R.: Ni molt menys. Després de l'11-S, la reacció dels Estats Units va ser excessiva.

P.: Van morir més de 3.000 persones…
R.: Sí, va ser un atac molt intel·ligent, però va ser una casualitat. Al-Qaeda era una organització molt petita que gairebé no es coneixia fora de l'Afganistan. I, per descomptat, no tenia cap relació amb Saddam Hussein. Però el terrorisme ha pujat considerablement en el món musulmà per culpa d'aquella actitud exagerada de Bush, perquè a Bin Laden l'hem convertit en una icona, l'hem posat en un pedestal. ETA és una organització molt més perillosa i forta, que durant molts anys ha atemptat a Espanya… i encara ho fa! Els terroristes no són enemics sinó criminals. Tractem-los com a tals i no com una potència mundial contra la qual s'ha de fer la guerra.

P.: L'altra gran lluita del govern de Bush és convence'ns que l'Iran és una amenaça mundial. Què n'opina?
R.: Si l'Iran és una amenaça, què hem de fer amb Corea del Nord, que ja té la bomba nuclear? No et sembla que és un perill més gran? La bomba és un poder increïble per negociar amb els governs internacionals i res més. Creus que si l'Iran fa servir la bomba a l'Orient Mitjà contra Israel els americans no pensen destruir l'Iran?

P.: Des de fa mesos seguim la campanya per la presidència dels Estats Units. Creu que Barack Obama podria canviar el rumb de la política de Bush en cas de ser president?
R.: Jo no crec que canviï res. És un candidat amb noves idees i ens vol presentar noves polítiques, però la maquinària nord-americana, com l'anglesa, és difícil de canviar. El discurs que va fer després de la victòria davant de Hillary Clinton reconeixent que l'enemic número u d'Israel és l'Iran mostra la visió més tradicional de la política americana.

P.: I parlant de canvis de govern… Vostè que és italiana, com veu la tornada de Berlusconi?
R.: Jo visc a Londres i no ho estic patint, per sort. Berlusconi és el fenomen del mercat Matrix. Els italians estan en una bombolla d'il·lusions profundes i és difícil que es despertin. Però si alguna vegada ho fan, descobriran que viuen en un món pitjor que el de la Guerra Freda.