Els escriptors catalans, bascos i gallecs responen amb un escrit a l'ofensiva del manifest a favor del castellà

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, juntament amb els gallecs i els bascos, presenten avui un escrit que vol desactivar l'ofensiva engegada amb l'anomenat "Manifiesto por la Lengua Común". "Les escriptores i els escriptors gallecs, bascos i catalans proclamem la voluntat de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització", afirma el text consensuat pels escriptors. A més, els autors afirmen que "repudien" enèrgicament tots els intents d'exclusió que col·legues escriptors espanyols fan de les seves llengües i lamenten que en lloc de preocupar-se per la salut de l'espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els Estats Units es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament discriminat.

Actualitzat

Els autors responsables de l'escrit recriminen als impulsors del "Manifiesto por la Lengua Común" que el català, el gallec i el basc no són "invents" d'ara, sinó que són les llengües pròpies dels seus territoris i que van patir un procés de desnormalització "per invasió de la llengua que va ser decretada com a oficial a l'estat espanyol, sense cap consulta ni acord previ".

A més, assenyalen que la Constitució espanyola no obliga que aquestes llengües siguin conegudes en els seus propis territoris, com sí que fa amb el castellà, la qual cosa suposa una "asimetria" dels drets lingüístics dels ciutadans. A més, reivindiquen que es tracta de les llengües pròpies d'aproximadament el 40% dels ciutadans de l'Estat i una eina de comunicació democràtica.

"La visió anul·ladora que des de l'enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del "Manifiesto" ens fa pensar en la similitud de l'etapa franquista: un estat, una llengua i, conseqüentment, reforçar els plantejaments diferenciadors entre ciutadans de primera i de segona per raons de llengua", recull el text.

Per contra, reivindiquen la pluralitat lingüística com una forma d'enriquiment individual i consideren que el castellà "en cap cas corre perill en tot el territori de l'Estat". A més, defensen les polítiques lingüístiques a l'ensenyament com a via per aconseguir que els alumnes siguin competents en ambdues llengües. Això, insisteixen, passa per "la utilització vehicular majoritària de la llengua més desfavorida socialment".

Anar al contingut