Arreu del món hi ha exemples de cercles de collites, molts dels quals espectaculars, i la majoria d'origen desconegut. Hi ha qui hi troba una explicació científica, com per exemple la mà de l'home o anomalies geològiques, i també qui hi veu una acció d'extraterrestres.
El cercle més antic registrat apareix en un gravat del segle XVII anomenat El dimoni segador. S'hi pot veure un ésser que crea un disseny circular en un camp de blat. La imatge va aparèixer en un pamflet dels agricultors, que van assegurar que preferien tenir el diable segant la collita que pagar el salari que els exigia el segador.
A partir dels anys 70, el fenomen va guanyar popularitat, especialment per l'aparició de més cercles al Regne Unit. Primer eren senzills, de fins a 10 metres de diàmetre, però amb el temps en van aparèixer de més complicats i en altres països, com Alemanya o Nova Zelanda.
L'any 1991, dos jubilats, Doug Bower i Dave Chorley, van confessar ser els autors dels primers cercles i van mostrar a la premsa com els feien. Van explicar que tot havia sortit com una broma, fruit d'una nit en un pub. I que feien servir planxes de fusta, una corda, barrets i cable per aixafar les espigues. Eren capaços de crear un cercle de 12 metres de diàmetre en només un quart d'hora. Al Regne Unit, fins i tot es va organitzar un concurs de creació de cercles de collites. L'afició per aquest fenomen ha derivat fins i tot en un lloc web.
Conscients del potencial d'aquestes marques, algunes companyies comercials hi han trobat una manera d'anunciar-se, ja sigui fent cercles reals o a través de l'ordinador. Així, per exemple, hi ha hagut cercles de collites de Hello Kitty, Mitsubishi o Mozilla Firefox. Tot sigui per promocionar-se.
Els nostres portals:
tv3.cat
