La BBC té por d'un grup de joves reunit en una cafeteria
Ben Hammersley és periodista però no li agraden les redaccions. El seu camp de treball és allà on passen les coses, allà on és la notícia. És expert en política internacional. Com a corresponsal ha estat al Líban, les Filipines i Birmània. Ha treballat per "The Times" i per la BBC. Ara treballa per "The Guardian" com a "freelance". A l'octubre se'n va a l'Afganistan tot sol. És la tercera vegada. Des d'allà explicarà les seves experiències en un web anomenat "Dangerous precedent", encara en construcció. És expert en noves tecnologies. Els mitjans tenen por de les noves generacions pel seu control d'internet. És el creador de la paraula podcast. Té 32 anys.
Barcelona / Carla Pedret
Internet és una amenaça pels mitjans de comunicació tal com els coneixem ara?
Internet és com un cargol i els vells mitjans estan a l'espera que arribi. Mentre esperen, criden, ploriquegen i demanen ajuda. Estan atemorits. Sobretot de les noves generacions de periodistes i dels blogs.
Per què?
La multiplicació dels blogs fa que sigui molt fàcil escriure i publicar coses. És una tecnologia que podrien utilitzar nens de 8 anys. Les noves generacions de periodistes saben fer servir aquestes i altres eines com YouTube, Flickr, Twitter, etc. Els professionals més vells veuen que els joves són capaços de fer-ho tot. Doncs fem-ho!
Això seria el que tu anomenes periodisme multimèdia?
El periodista té al seu abast moltes eines. Les pot utilitzar i les ha d'utilitzar. Els més grans encara troben aquestes eines fascinants mentre els joves les fem servir amb normalitat. Una de les vegades que vaig anar a l'Afganistan per "The Guardian", el més important no era la meva feina sinó el fet d'estar a l'Afganistan enviant vídeos i fotografies.
Potser un bon exemple que explica el concepte de periodisme multimèdia és la teva feina durant les eleccions generals de Turquia, al 2007.
Com a enviat, havia d'elaborar les notícies per la BBC, per les emissores de ràdio i per internet. A més, publicava vídeos a YouTube, fotos a Flickr i feia un blog. Vaig aprendre moltes coses d'aquella experiència. Una és que no s'han de fer tantes coses a la vegada. S'ha d'escollir quin és el millor format per explicar la història i perquè la noticia quedi elegant i atractiva. Jo dic sempre temps i bellesa.
Ets periodista "freelance". A l'octubre te'n vas a l'Afganistan. Es pot viure d'això?
El que faig és finançar el meu web a través d'organitzacions que treballen al país, espònsors i diferents entitats. Per fer un web, només cal un periodista, un programador, un dissenyador i un projecte. Aquesta facilitat de crear continguts fa que els mitjans tinguin por del que poden fer un grup de joves amb idees innovadores reunits en una cafeteria.
Com serà el periodisme d'aquí 20 anys?
No ho sé però segur que hi ha un periodisme millor que el d'ara. Hi haurà més capacitat per narrar històries. Jo només explico allò que m'interessa. El secret del desenvolupament d'internet és: falla ràpid, falla barat, torna a fallar i falla millor. A internet no importen els errors i publicar no costa res. Si ens equivoquem ho eliminem. Això és un avantatge.
El cargol podria acabar menjant-se els vells mitjans que ploriquegen?
El cargol passarà de llarg i farà coses noves i interessants. Al llarg de la història l'aparició d'un nou mitjà semblava que havia de fer desaparèixer la resta, però no ha estat així.
Has dit en diverses conferències que, per l'etapa que ens ha tocat viure, som uns bastards afortunats i a la vegada desafortunats.
Podem fer coses però no les fem.
Per què?
Suposo que tenim por.
