TV3 i Catalunya Ràdio mantenen el lideratge en el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
TV3 en l'àmbit de la televisió i Catalunya Ràdio en el de la ràdio continuen sent les emissores preferides pels catalans, segons la segona onada de l'estudi que elabora la Fundació d'Audiències de la Comunicació i la Cultura mitjançant entrevistes a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ha presentat aquest dijous el resultat de la seva última enquesta, que certifica el lideratge de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) tant en ràdio com en televisió. Per la seva banda, internet es consolida cada cop més com a mitjà alternatiu.
Cada dia els catalans miren, de mitjana, tres hores i mitja de televisió, escolten una hora i mitja de ràdio, es connecten mitja hora a Internet per lleure i llegeixen la premsa durant 18 minuts. Al cinema, hi van un cop cada tres mesos. Tot i que és impossible conèixer amb certesa els hàbits de consum cultural dels catalans, el Baròmetre que elabora la Fundació d'Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC) permet fer-se'n una idea bastant aproximada, ja que enquesta prop de 50.000 persones a través d'entrevistes contínues -un dels mètodes més fiables- a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
En televisió, els catalans segueixen preferint TV3, que aconsegueix el 20% d'audiència mitjana. El K3-33 té una audiència del 2,6% i el canal d'informació contínua 3/24, un 0,8%. TV3 és, a més, la cadena líder en 32 de les 41 comarques catalanes. En ràdio, un cop més, guanya Catalunya Ràdio, amb 564.000 oients diaris, seguida de Los 40 Principales, la SER i Flaix FM. La radiofórmula iCat FM incrementa la seva audiència un 17% fins als 48.000 oients diaris. També creix Catalunya Informació, que arriba als 101.000 oients.
Malgrat el lideratge de TV3 i Catalunya Ràdio, el consum de mitjans de comunicació és majoritàriament en castellà a Catalunya i, especialment, a les Illes Balears i el País Valencià. És per això que els responsables de l'informe conclouen que "encara no s'ha completat el procés de normalització pel que fa a la llengua". Un exemple d'això és que "El Periódico" i "La Vanguardia" mantenen el liderat en premsa escrita, seguits pel gratuït "20 Minutos".
Més enllà de la demarcació de Barcelona, s'imposen els diaris comarcals: "El Punt" a Girona, "Segre" a Lleida i "Diari de Tarragona" a Tarragona. En premsa escrita, la sorpresa és l'aparició de la publicació gratuïta "Latino", dirigida al col·lectiu d'origen sud-americà, com la sisena revista més llegida per sota de "Pronto", "Hola", "Lecturas", "El Jueves" i "Diez Minutos".
El País Valencià és el territori on es mira més la televisió, amb un 91,7% d'individus, seguit de Catalunya amb un 90,6% i les Balears amb un 89,5%. On el català obté pitjors registres és en el cinema: el 92,6% del consum a Catalunya és en castellà, una xifra que s'enfila fins al 97,2% a les Balears i el 99,6% a València.
Del comandament al ratolí
Tolosa ha indicat que, cada cop més, l'audiència més jove canvia "el comandament a distància del televisor pel ratolí de l'ordinador", tot i que a través d'internet segueix consumint televisió, ràdio i fins i tot diaris. A la xarxa, el castellà també està més consolidat que el català, ja que el 91,2% dels internautes consulten webs en llengua castellana, mentre que el 30,9% naveguen per pàgines en català.
El Baròmetre ha detectat que han sorgit nous mitjans a un ritme d'una vintena cada mes i ara ja en té registrats al voltant de 1.500. És per això que el director tècnic de l'estudi, Lluís Tolosa, ha explicat que cada vegada és més patent l'"enorme fragmentació de l'oferta, la qual cosa comporta una major fragmentació de l'audiència".
