Madrid

Intel·lectuals espanyols impulsen un manifest per defensar els drets dels castellanoparlants en territoris bilingües

Un grup de disset intel·lectuals espanyols ha impulsat un manifest que reclama als polítics que garanteixin el dret i el deure de tots els ciutadans a aprendre el castellà i a fer-lo servir en les seves comunicacions públiques i privades. El manifest parteix, asseguren, d'una "inquietud estrictament política" sobre el paper del castellà i l'han presentat aquest dilluns a l'Ateneu de Madrid.

Actualitzat
"Des de fa alguns anys hi ha creixents raons per preocupar-se al nostre país per la situació institucional de la llengua castellana, l'única llengua oficial i comuna de tots els ciutadans espanyols. Per descomptat, no es tracta d'una insipidesa merament cultural -el nostre idioma gaudeix d'una puixança envejable i creixent al món sencer, només superada pel xinès i l'anglès- sinó d'una inquietud estrictament política: es refereix al seu paper com a llengua principal de comunicació democràtica en aquest país, així com dels drets educatius i cívics dels qui la tenen com a llengua materna o l'elegeixen amb tot dret com a vehicle preferent d'expressió, comprensió i comunicació". Amb aquestes paraules comença el manifest que ha impulsat un grup d'intel·lectuals espanyols, que demana canvis legals per garantir que la llengua comuna de tots els espanyol es pugui fer servir a tot el país.

"Són els ciutadans els que tenen drets lingüístics, no els territoris i encara menys les mateixes llengües. [...] Les llengües no tenen el dret d'aconseguir coactivament parlants ni d'imposar-se com a prioritàries en educació, informació, retolació, institucions, etc., en detriment del castellà (i encara menys es pot anomenar a aquest atropellament 'normalització lingüística')". D'aquesta manera interpreten en el document el tractament de les llengües que es fa a Catalunya i a les Balears.

I continuen assegurant que "la llengua castellana és comuna i oficial a tot el territori nacional, i és l'única de la qual es pot suposar que comprenen a qualsevol efecte tots els ciutadans espanyols". Respecte a l'educació asseguren que "tots els ciutadans que ho desitgin tenen dret a ser educats en llengua castellana, sigui quina sigui la seva llengua materna. Les llengües cooficials autonòmiques han de figurar en els plans d'estudi de les comunitats respectives en diversos graus d'oferta, però mai com a llengua vehicular exclusiva".

Igualment, al seu parer, "a les autonomies bilingües, qualsevol ciutadà espanyol té dret a ser atès institucionalment en les dues llengües oficials. Cosa que implica que als centres oficials hi haurà sempre personal capacitat amb tal efecte, no que tot funcionari hi hagi d'estar capacitat".

Pel que fa a la "retolació dels edificis oficials i de les vies públiques, les comunicacions administratives, la informació a la ciutadania, etc., en aquestes comunitats (o en les seves zones qualificades de bilingües) és recomanable que siguin bilingües però en tot cas mai podran expressar-se únicament en la llengua autonòmica".

Per acabar, "els representants polítics, tant de l'administració central com de les autonòmiques, utilitzaran habitualment en les seves funcions institucionals d'abast estatal la llengua castellana, ja sigui dins d'Espanya o a l'estranger, tret de determinades ocasions característiques. Als parlaments autonòmics bilingües podran fer servir indistintament, com és natural, qualsevol de les dues llengües oficials".

El manifest el signen Mario Vargas Llosa, José Antonio de la Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, José Luis Pardo, Álvaro Pombo, Ramón Rodríguez, José María Ruiz Soroa i Fernando Savater.
ÀUDIOS RELACIONATS
DOCUMENTS RELACIONATS
Anar al contingut