El PP s'adhereix al manifest en defensa del castellà
El Partit Popular s'ha adherit al "Manifest per la llengua comuna", promogut per un grup d'intel·lectuals espanyols que reivindiquen la defensa del castellà en territoris bilingües. En un comunicat, el PP expressa la seva adhesió al text i explica que el president de la formació, Mariano Rajoy; la secretària general, María Dolores de Cospedal, i els vicesecretaris Ana Mato, Javier Arenas i Esteban González Pons han firmat el manifest a través d'internet. De fet, Rajoy ha manifestat en diverses ocasions que el grup parlamentari popular al Congrés presentarà una proposició de llei per garantir el dret d'utilitzar el castellà a tot Espanya. Les reaccions en contra del manifest també són nombroses: la Generalitat considera que tothom pot viure en castellà a Catalunya, ERC denuncia l'intent de convertir el català en una llengua "residual", i la Mesa per la Normalització Lingüística de Galícia opina que el document és xenòfob.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha dit aquest dimecres que la voluntat del govern és que "quedi preservat" el model lingüístic català. "No veiem cap motiu de preocupació i cap circumstància afegida -ha comentat- que justifiqui aquest manifest en aquests moments". Nadal ha recordat l'aposta de la Generalitat per "destinar tots els recursos" a potenciar les "dues llengües oficials" de Catalunya i garantir-ne "el nivell de coneixement adequat" entre tota la població.
La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha denunciat també aquest dimecres l'intent d'un grup d'intel·lectuals de convertir el català en una llengua "residual". Per Simó aquest manifest "no és res de nou, és la maiteixa cançoneta de sempre". "Qui pot tenir por amb una llengua de 9 milions de parlants davant d'una altra que en té entre 450 i 500"?, s'ha preguntat la portaveu.
El president de la Mesa per a la Normalització Lingüística de la llengua gallega, Carlos Callón, ha qualificat de "xenòfoba" la posició dels promotors del manifest en defensa del castellà. Callón ha explicat que "no parlem gallec per molestar, ni és un idioma inventat ara, i si hi hagués voluntat convidaríem aquests autoanomenats intel·lectuals a visitar Galícia". Callón creu que d'aquesta manera podrien comporvar que ningú és discriminat per parlar en castellà "ni ningú vol que sigui així".
Fernando Savater, el filòsof que encapçala el manifest, ha declarat avui a Santander que l'espanyol "no és una amenaça sinó un bé polític que s'ha de defensar". Savater ha criticat la ministra d'Educació, Mercedes Cabrera, per dir que la LOE "garanteix l'aprenentatge del castellà a tot el territori nacional". Savater es pregunta: "si no hi ha cap problema amb la llengua, per què no subscriu el manifest?" El filòsof considera que el govern espanyol recorre a "negar l'evidència" com a "arma per tapar les seves misèries".
