Paco contra Microsoft
T'has plantejat alguna vegada comprar un ordinador sense el sistema operatiu incorporat? Per què quan compres un PC estàs obligat a fer servir el Windows? I si no el vols, malgrat que la llicència de Microsoft diu que té 30 dies per tonar-lo, per què no es pot retornar? Totes aquestes preguntes se les va fer fa tres anys en Paco Riviére i encara no ha tingut resposta convincent.
Fa tres anys, Paco Riviére va comprar un portàtil Samsung a una botiga PC City de Badalona amb el sistema Windows preinstal·lat. Ell en realitat volia un ordinador amb el sistema operatiu GNU/Linux, que és gratis i lliure, o sense cap software de fàbrica, però els venedors li van dir que no era possible aquesta opció.
"Em llegeixo la llicència de Windows i explicita que tinc 30 dies per aceptar les condicions del sistema operatiu o recuperar els meus diners tornant els discos originals al venedor en cas de no estar-hi d'acord", explica aquest professor d'institut i enginyer tècnic. "Però això no és del tot cert, perquè fa tres anys que ho intento sense èxit!"
Des del 2005, Riviére ha presentat la seva queixa al venedor, al fabricant, a Microsoft i a l'Agència Catalana de Consum, que a principis del 2007 va decidir arxivar el cas. Ell no desisteix i continua portant la demanda endavant contra l'anomenat 'impost windows', és a dir, contra haver de pagar entre 100 i 300 euros per un software no desitjat que està incorporat en els ordinadors quan surten de fàbrica. Finalment ahir, 16 de juny, es va celebrar el primer judici a l'estat espanyol per aquest cas al Jutjat de Primera Instància número 2 de l'Hospitalet.
"Tot aquest temps s'han passat la pilota dient-me que això era responsabilitat d'un, i d'un altre i de l'altre i així fins avui. Ara el cas està vist per a sentència i s'haurà d'esperar la resolució final", explica Riviére, que reconeix que és molt tossut i no pensa rendir-se.
Altres casos precedents
Cada cop que comprem un ordinador acceptem que aquest porti un software incorporat pel fabricant. La majoria de consumidors així ho volen i no hi ha cap problema. Però si un ciutadà decideix instal·lar a la seva maquinària un altre tipus de software o programari lliure que no sigui imposat pel fabricant, llavors sí que sorgeix el conficte. Des de fa temps circula a internet una campanya anomenada "Exigeix la devolució de l'impost Windows", on s'informa d'altres casos a Europa on s'ha aconseguit que el consumidor no sigui sempre el que té les de perdre.
A Espanya, ja hi va haver un cas similar el 2004, on un altre ciutadà va fer el mateix que Paco Riviére amb el fabricant Dell sense arribar a judici. A França, Itàlia, la Gran Bretanya, Austràlia i els Estats Units també es comptabilitzen alguns casos amb la mateixa reclamació. "A Alemanya triguen només uns dies a retornar-te els diners i jo porto tres anys i no he aconseguit el que la llicència em diu que puc fer", afegeix Riviére.
"Em llegeixo la llicència de Windows i explicita que tinc 30 dies per aceptar les condicions del sistema operatiu o recuperar els meus diners tornant els discos originals al venedor en cas de no estar-hi d'acord", explica aquest professor d'institut i enginyer tècnic. "Però això no és del tot cert, perquè fa tres anys que ho intento sense èxit!"
Des del 2005, Riviére ha presentat la seva queixa al venedor, al fabricant, a Microsoft i a l'Agència Catalana de Consum, que a principis del 2007 va decidir arxivar el cas. Ell no desisteix i continua portant la demanda endavant contra l'anomenat 'impost windows', és a dir, contra haver de pagar entre 100 i 300 euros per un software no desitjat que està incorporat en els ordinadors quan surten de fàbrica. Finalment ahir, 16 de juny, es va celebrar el primer judici a l'estat espanyol per aquest cas al Jutjat de Primera Instància número 2 de l'Hospitalet.
"Tot aquest temps s'han passat la pilota dient-me que això era responsabilitat d'un, i d'un altre i de l'altre i així fins avui. Ara el cas està vist per a sentència i s'haurà d'esperar la resolució final", explica Riviére, que reconeix que és molt tossut i no pensa rendir-se.
Altres casos precedents
Cada cop que comprem un ordinador acceptem que aquest porti un software incorporat pel fabricant. La majoria de consumidors així ho volen i no hi ha cap problema. Però si un ciutadà decideix instal·lar a la seva maquinària un altre tipus de software o programari lliure que no sigui imposat pel fabricant, llavors sí que sorgeix el conficte. Des de fa temps circula a internet una campanya anomenada "Exigeix la devolució de l'impost Windows", on s'informa d'altres casos a Europa on s'ha aconseguit que el consumidor no sigui sempre el que té les de perdre.
A Espanya, ja hi va haver un cas similar el 2004, on un altre ciutadà va fer el mateix que Paco Riviére amb el fabricant Dell sense arribar a judici. A França, Itàlia, la Gran Bretanya, Austràlia i els Estats Units també es comptabilitzen alguns casos amb la mateixa reclamació. "A Alemanya triguen només uns dies a retornar-te els diners i jo porto tres anys i no he aconseguit el que la llicència em diu que puc fer", afegeix Riviére.
