L'Acadèmia francesa qualifica d'atemptat el reconeixement del català
La decisió de l'Assemblea Nacional francesa d'incloure a la Constitució un reconeixement a les llengües minoritàries, com el català, no ha agradat gens a l'Acadèmia francesa. L'entitat que vetlla pel francès ha considerat un "atemptat a la identitat nacional" aquest fet. Per això ha demanat que es retiri l'esmena que permetrà incloure a la Carta Magna la frase que "les llengües regionals són patrimoni de França".
L'Acadèmia ha expressat un rebuig contundent a la proposta. "Durant més de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França", ha manifestat l'entitat, que ha destacat que la Constitució "dins de l'article segon, reconeix aquesta evidència: la llengua de la República és el francès".
Els diputats de l'Assemblea Nacional van aprovar inicialment el mes passat un projecte de reforma de la Constitució que preveu esmenar l'article primer, que és el detonant del manifest "extremament excepcional" de l'Acadèmia. El text destaca que l'entitat "ha rebut el mandat de vetllar per l'ús i projecció de la llengua francesa" i, en conseqüència, exigeixen la retirada de la proposta. Lamenten, sobretot, que es doni "preeminència" a les llengües minoritàries, que apareixerien al primer article, mentre que el francès s'esmenta al segon.
A banda del català, a França es parlen el basc, l'occità, el bretó, l'alsacià, el cors i diverses llengües criolles, entre d'altres.
L'Acadèmia assegura que "ningú pot dubtar que les llengües regionals formen part del nostre patrimoni cultural i social", però creu que no fa falta "aquesta aparició sobtada a la Constitució", que pot desembocar en "desigualtats en l'accés a l'administració i a la justícia". L'entitat francesa existeix des del 1635, quan la va fundar el cardenal Richelieu.
