El "poble" de la Clota lluita per mantenir la seva fisonomia urbanística en una Barcelona urbana
Veïns i Ajuntament consensuen un pla per conservar el barri de la Clota de Barcelona, un dels últims reductes rurals que queden a la ciutat. El pla preveu expropiar una quarta part dels habitatges per fer equipaments i substituir algunes vivendes en mal estat. Enmig de la gran transformació dels barris del Carmel i la Vall d'Hebron, al districte d'Horta, aquest barri ha quedat com una illa de 20 hectàrees que encara conserven aire de poble. Però un altre pla, aquest de reordenació, pot canviar en uns anys aquesta fisonomia. En un sector del barri ja ha arrencat una operació urbanística important que pot acabar duplicant o triplicant el miler de persones que actualment viuen a la Clota.
Cases i masies amb els safarejos on rentaven les bugaderes, i horts on es treballa la terra des de fa generacions. Afectada des de fa 50 anys per plans urbanístics, la Clota s'ha mantingut com congelada en el temps, un poble dins la ciutat. Pels Jocs Olímpics, nous vials van envoltar el barri, però els veïns es van resistir a projectes de reforma que volien enderrocar moltes cases i haurien acabat amb un esperit rural del qual se senten orgullosos.
Ara s'ha aprovat el pla Clota Conservació, consensuat entre Ajuntament i veïns. S'expropiaran 77 habitatges, una quarta part del total, la majoria en blocs dels anys 60 amb deficiències de construcció. El pla trenca una llarga provisionalitat, però vol evitar un campi qui pugui immobiliari. Hi haurà nous habitatges i equipaments, mantenint un nucli amb cases de poca altura.
A l'associació de veïns estan satisfets amb el pla de conservació, però els preocupa l'impacte de l'altre pla, el de reordenació, en què no han pogut participar. És més radical, amb 54.000 metres quadrats on hi ha projectats habitatges i oficines, en un altre sector del barri. Aquí hi ha menys veïns, però molt arrelats.
Passaran anys perquè els plans estiguin acabats, però el ritme relaxat de la Clota aviat pot començar a canviar.
Ara s'ha aprovat el pla Clota Conservació, consensuat entre Ajuntament i veïns. S'expropiaran 77 habitatges, una quarta part del total, la majoria en blocs dels anys 60 amb deficiències de construcció. El pla trenca una llarga provisionalitat, però vol evitar un campi qui pugui immobiliari. Hi haurà nous habitatges i equipaments, mantenint un nucli amb cases de poca altura.
A l'associació de veïns estan satisfets amb el pla de conservació, però els preocupa l'impacte de l'altre pla, el de reordenació, en què no han pogut participar. És més radical, amb 54.000 metres quadrats on hi ha projectats habitatges i oficines, en un altre sector del barri. Aquí hi ha menys veïns, però molt arrelats.
Passaran anys perquè els plans estiguin acabats, però el ritme relaxat de la Clota aviat pot començar a canviar.
