El països costaners de l'oceà Àrtic sotmetran les seves reclamacions territorials a l'arbitratge de l'ONU
Els cinc països riberencs de l'Àrtic, reunits a Groenlàndia, han acordat cooperar per protegir el medi ambient i sotmetre les seves reclamacions territorials a l'arbitratge de l'ONU. Dinamarca, els EUA, Rússia, Noruega i el Canadà formen aquest grup que es disputen parts del pol nord, que resulten cada cop més atractives pel desgel. El cap de la diplomàcia danesa, amfitrió de la trobada, ha negat que hi hagi un buit legal per afrontar la creixent activitat humana a l'Àrtic, ja que s'hi pot aplicar la Convenció de l'ONU sobre el dret del mar. Els cinc països han revalidat la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar del 1982.
Per iniciativa de Dinamarca i de les autoritats autonòmiques de Groenlàndia, sota sobirania danesa, els ministres d'Afers Estrangers dels cinc països amb aigües territorials a l'oceà Àrtic s'han reunit a Ilulissat per parlar sobre les polítiques de cooperació i conservació de la zona.
La conferència s'ha compromès ha protegir l'ecosistema i garantir la seguretat marítima, així com respectar les poblacions locals, i ha analitzatr també les conseqüències del creixent desgel i l'obertura de noves rutes. Els experts afirmen que la desaparició del gel obriria una ruta que uniria l'Atlàntic i el Pacífic i que faria més ràpid el trajecte entre Nova York i Singapur
L'escalfament del pol nord, que podria desglaçar la zona d'aquí a unes dècades, ha portat aquests països a agilitzar el repartiment de la zona per poder explotar la quarta part de les reserves mundials de petroli i de gas.
Rússia, Noruega, Dinamarca i el Canadà mantenen conflictes sobre la jurisdicció territorial de la zona. Rússia hi va enviar a l'agost dos vaixells per recollir proves del sòl i de la fauna pensant en una futura reclamació, i hi va col·locar una bandera russa. Una iniciativa fortament criticada per la resta d'implicats.
