Continua la polèmica pel pla Caufec, 15 anys després de l'inici del projecte
A Esplugues de Llobregat, al peu de la serra de Collserola, les obres del pla urbanístic Porta Barcelona fa set mesos que són en marxa. L'actuació afecta 40 hectàrees de terrenys, en els quals s'hi construiran 709 habitatges, 125 de promoció pública, un parc d'innovació empresarial, un centre comercial i hotels. L'operació, que promou la immobiliària Sacresa, es fa en una zona molt cotitzada, prop de la sortida de Barcelona per la Diagonal i la B-23. Per l'ajuntament, el projecte permetrà ordenar i cohesionar les urbanitzacions de la part alta de la ciutat i serà un gran dinamitzador econòmic, amb la futura arribada de dues línies de metro. En canvi, la plataforma contrària alerta del fort impacte que generarà sobre la xarxa viària i la pressió sobre el medi natural i ja han anunciat que continuaran les mobilitzacions.
Des de l'inici de les obres, s'han fet grans moviments de terres en tot l'àmbit d'actuació. A hores d'ara s'estan urbanitzant els espais públics i la futura zona verda, i s'estan produint canvis en tots els vials, sobretot a l'avinguda de Jacint Esteve Fontanet. El trànsit deixarà de circular per l'actual calçada i es desviarà pels dos vials paral·lels que s'estan construint.
L'avinguda pujarà cinc metres la seva cota per reduir el pendent dels carrers que uniran la nova zona residencial amb els actuals barris de Finestrelles i de La Miranda. Aquesta via es convertirà en una zona de passeig i les robínies que flanquegen l'avinguda es trasplantaran als nous vials.
Hi ha hagut diverses modificacions en el projecte i ara la construcció de la zona residencial i empresarial, entre la B-23 i la muntanya, es concentrarà en un sector, i deixarà un corredor com a zona verda. El centre lúdic i comercial s'ha reubicat a la part sud de la zona en obres, a tocar del carrer Laureà Miró, on és més fàcil l'accés amb transport públic.
Un projecte urbanístic amb uns inicis polèmics
El pla Porta Barcelona ha estat envoltat de polèmica des del seus orígens. Tot va començar fa uns 15 anys amb el "pla Caufec", que preveia eliminar 31 torres d'alta tensió de Fecsa i soterrar les línies. Per compensar els costos del soterrament, l'edificabilitat prevista en el Pla General Metropolità es va multiplicar per 7 fins als més de 230.000 metres quadrats actuals.
Aquest fet va generar una controvèrsia ciutadana que encara dura, per l'impacte sobre els espais naturals. La Plataforma Popular contra el "pla Caufec" ha denunciat que el pla representa un gran benefici per als promotors, però té pocs avantatges per a la ciutadania, i l'han portat als tribunals. Segons Jordi Vinyoles, del col·lectiu contrari al pla, "els beneficis que acaba generant als promotors són 100 vegades superiors al cost a què es volia fer front, que era el de soterrament".
Vinyoles també diu: "No s'acaba generant zona verda. És una zona verda que ja era de propietat municipal", i també consideren que "l'ajuntament no ha actuat d'àrbitre dels interessos de la ciutadania sinó que s'ha posicionat clarament a favor del promotor".
L'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, ha declarat que la ciutat guanya el soterrament de les línies elèctriques i la creació de riquesa i ocupació ja que han calculat que es crearan 6.000 llocs de treball. I afegeix que, entre d'altres beneficis, s'obté "una zona verda molt àmplia que fins ara no teníem i uns accessos al parc de Collserola".
