L'exdirigent del PNB, Gorka Agirre, nega davant Garzón haver fet de mitjancer d'ETA
L'exmembre de la direcció del PNB, Gorka Agirre, ha negat davant el jutge Baltasar Garzón haver actuat mai com a mitjancer d'ETA en el pagament de l'impost revolucionari o haver negociat amb la banda armada. En concret, Agirre ha negat que entregués a ETA 54.000 euros provinents del xantatge a dos empresaris navarresos l'abril del 2006, delicte pel qual se l'inculpa. L'advocat d'Agirre ha dit que el seu client està disposat a sotmetre's a una prova de veu perquè el jutge pugui comprovar si es correspon amb els enregistraments que té la policia. Agirre ha dit que no només no ha col·laborat amb ETA sinó que sempre ha aconsellat "fer front al xantatge" de la banda.
Agirre ha explicat que quan els empresaris s'adreçaven a ell demanant-li consell sempre els deia que es podia cedir i els informava que el pagament de diners a ETA "era motiu d'expulsió del PNB".
El fet que els empresaris s'adrecessin al responsable de relacions internacionals del PNB quan eren víctimes de l'extorsió d'ETA responia, segons ha dit l'advocat d'Agirre, al fet que el seu client havia viscut molt temps a l'exili, al País Basc francès, i per aquesta raó coneixia molts militants d'ETA i d'altres organitzacions relacionades amb altres organitzacions polítiques, en aquells moments clandestines.
El jutge Garzón té obertes tres investigacions en relació amb l'aparell d'extorquir d'ETA. Una de general que se centra en les cartes que ETA enviava a empresaris per reclamar-los "l'impost revolucionari", en la qual estan imputats Gorka Agirre i vint persones més. D'aquest sumari general se n'han segregat dos més. Un, relatiu als comptes d'ETA a l'estranger, i un segon relacionat amb l'avís que va alertar els etarres d'una operació policial contra la seva xarxa d'extorsió.
