La furgoneta utilitzada per ETA en l'atemptat a Legutiano va ser robada a França a l'abril
La furgoneta bomba que van fer servir els etarres per atemptar contra la caserna de la Guàrdia Civil de Legutiano, a Àlaba, la van robar a França l'abril passat. Ho diuen fonts de la investigació que també precisen que això els fa sospitar que la fabricació i el muntatge dels explosius la van fer membres d'ETA en territori francès. Quan va estar a punt, van entregar la furgoneta amb els explosius al "comando Biscaia". La policia destaca que l'últim atemptat té una preparació semblant al que al setembre del 2007 hi va haver a Logronyo, davant d'una delegació del Ministeri de Defensa, tot i que en aquella ocasió el cotxe-bomba no va arribar a explosionar. D'altra banda, els 3 guàrdies civils ferits a l'atemptat de Legutiano, i que encara estan hospitalitzats, continuen estables. Tots ells estan fora de perill, inclòs l'agent que va estar gairebé dues hores sota les runes de la caserna.
Els etarres van deixar una furgoneta bomba, carregada amb més de 100 quilos d'explosius, al costat de la caserna de la Guàrdia Civil de Legutiano. A més, un temporitzador estava programat per esclatar en menys d'un minut i van utilitzar dos cotxes més: un per fugir, i l'altre que els esperava a Abadiño, Biscaia. Un manera de fer calcada als atemptats contra les casernes de la Guàrdia Civil de Calahorra, a La Rioja i Durango. Fonts de la lluita antiterrorista creuen, a més, que l'atemptat porta el segell del "comando Biscaia".
Aquest comando, amb una infraestructura estable, estaria integrat per dos homes: Judan Martitegi i Arkaitz Goikoetxea. L'Ertzaintza tem que també tinguin un potent grup de membres legals, és a dir, no fitxats, de l'organització terrorista que els permetria cometre atemptats de manera ràpida i continuada.
S'analitzen ara les possibles empremtes digitals deixades en el Peugot 306 abandonat a Abadiño. Els etarres tenien preparat un dispositiu incendiari per fer esclatar el cotxe utilitzat en la seva fugida. Finalment, però, va fallar. El cotxe i les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat hauran de certificar si, com indica el "modus operandi", l'atemptat és obra dels autors dels altres dos atacs a Calahorra i Durango.
Atemptat a Legutiano
La bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de Legutiano va esclatar de matinada. A l'interior de l'edifici, que va quedar totalment destrossat, hi havia una trentena de persones, una de les quals va morir. Es tractava de Juan Manuel Piñuel Villalón, un guàrdia civil de 41 anys i natural de Melilla, casat i amb un fill, que era a la garita de la caserna en el moment de l'explosió. L'atemptat va provocar també quatre ferits, que van ser traslladats ràpidament als centres hospitalaris de Santiago i Txagorritxu de Vitòria. Un d'ells és un dels dos guàrdies civils que havien quedat atrapats sota la runa.
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va confirmar que es va fer servir una "càrrega substancial d'explosius". L'objectiu d'ETA, al seu parer, era provocar una massacre.
ETA, que no havia avisat de l'atemptat, va fer, d'aquesta manera, la seva presentació en la nova legislatura de Zapatero al capdavant del govern espanyol. Dos dies abans de les eleccions del 9 de març assassinava l'exregidor socialista Isaías Carrasco.
