París

Cronologia de la revolta del maig del 68

La revolució del maig del 1968 es va desencadenar amb el tancament d'uns 150 estudiants a la Universitat de Nanterre, una acció liderada per Daniel Cohn-Bendit, la icona de la revolta estudiantil. La irrupció de la policia a la Sorbona, la detenció de centenars d'estudiants, les càrregues policials, vagues i ocupacions de fàbriques generalitzades, la dissolució de l'Assemblea Nacional i la victòria final de De Gaulle a les eleccions van escriure les pàgines d'una revolta que va sacsejar l'ordre establert.

Actualitzat

Aquestes són les principals dates de la revolta:

22 de març – Un grup de 150 estudiants es tanquen a la Universitat de Nanterre. Les classes queden suspeses fins a l'1 d'abril.

27 d'abril – Detenen Daniel Cohn-Bendit.

2 de maig – El primer ministre, Georges Pompidou, se'n va de viatge oficial a l'Iran i l'Afganistan. Se suspenen les classes a la Facultat de Lletres de Nanterre pels aldarulls.

3 de maig – Primera manifestació a París. La policia tanca la Sorbona, deté més de 600 estudiants i en fereix un centenar. Aldarulls al Barri Llatí.

4 de maig – Se suspenen les classes a la Sorbona. Crides a la vaga indefinida.

5 de maig – La justícia declara culpables 13 manifestants.

6 de maig – Els aldarulls al Barri Llatí deixen 422 detinguts, 600 estudiants i 345 policies ferits. La revolta té suport a universitats d'arreu de França.

9 de maig – El ministre d'Eduació prohibeix la reobertura de les facultats.

10 de maig – Nit de barricades i enfrontaments al Barri Llatí. La policia assalta 60 barricades, hi ha gairebé 500 detinguts, més de 700 ferits, es cremen 60 cotxes i desenes de vehicles danyats.

11 de maig – Els principals sindicats, la CGT, CFDT i FEN criden a la vaga general el dia 13. Georges Pompidou anuncia pel mateix dia la reobertura de la Sorbona.

13 de maig – Centenars de milers d'estudiants i treballadors surten al carrer a París amb motiu de la vaga general. Els universitaris ocupen la Sorbona.

14 de maig – L'Assemblea Nacional debat la situació. El president Charles de Gaulle marxa cap a Romania. Els obrers ocupen la Sud-Aviation de Nantes.

15 de maig – Uns 2.500 estudiants ocupen el Teatre Odéon, mentre els treballadors fan el mateix a la fàbrica de la Renault a Cléon.

16 de maig – Vagues a les principals mitjans de transport francesos. Els diaris no poden sortir al carrer.

18 de maig – De Gaulle torna de Romania. A petició del jurat, se suspèn el festival de Canes, on la majoria de directors francesos havien retirat les pel·lícules en competició.

20 de maig – França queda pràcticament paral·litzada per una vaga que segueixen més de deu milions de persones.

22 de maig – Manifestació a París contra la retirada del permís de residència de Daniel Cohn-Bendit. L'Assemblea Nacional aprova una amnistia per als manifestants. L'oposició d'esquerres perd una moció de censura per 11 vots de diferència.

24 de maig – De Gaulle anuncia un referèndum. Els aldarulls nocturns acaben amb 800 detencions i 450 ferits. Es posen en marxa els Comitès de Defensa de la República. Aldarulls contra la Borsa.

25 de maig – La ràdio i televisió estatals van a la vaga. Pompidou negocia amb els diversos sectors revoltats.

27 de maig – Acord entre els sindicats, patronals i govern per reduir la jornada laboral, rebaixar l'edat de jubilació, augmentar el salari mínim i respectar el dret d'organització. Treballadors de la Renault i altres empreses grans rebutgen tornar a la feina.

28 de maig – Pompidou accepta la revolució del ministre d'Educació.

30 de maig – De Gaulle anuncia per ràdio la dissolució de l'Assemblea Nacional i assegura que les eleccions seguiran el calendari previst. El govern avisa que farà ús de la força, si ho considera necessari, per instaurar l'ordre. Manifestació massiva de suport al govern a París.

31 de maig – Remodelació del gabinet francès i anunci de les eleccions pels dies 23 i 30 de juny. Més manifestacions de suport al govern arreu de França.

5 de juny – Els vaguistes tornen a la feina. De Gaulle assegura que va pensar dimitir el 29 de maig.

La campanya electoral arrenca encara amb aldarulls i manifestacions, que queden prohibides el 12 de juny. La dreta aconsegueix una majoria àmplia a les eleccions, que suposen una desfeta per a les esquerres. De Gaulle continua sent president fins al referèndum del 27 d'abril del 1969, en què la majoria de francesos decideixen que no es mantingui al càrrec. Pompidou és elegit president el 16 de juny del mateix any.

Anar al contingut